Els petits prínceps

Està llegint

2012-01-08T21:45:00.004+01:00

A l'Eulàlia li agrada llegir (bé, això és el que diria la mama tota orgullosa i com qui no vol la cosa davant d'algun conegut...).
El tema de llegir entra dins el curriculum infantil. Als nens o els agraden els contes o no els hi agraden.
Això determinarà totalment la seva evolució adulta (ja començo a semblar un psico-xeg d'aquests).

Si el nen no llegeix té dues opcions:

a) que se li donin bé els esports i per tant passar al grup dels possiblesfutbolistesqueenspodrien arribararetirar. Llavors segueix dins el top ten de la llista de nens interessans

b) que a sobre no se li donin bé els esports.... llavors ja l'hem cagada.

Ui, se m'ha escapat una paraula... això no són bones maneres!!!.

Per cert, al cole m'estan ensenyant les bones maneres i com que sóc un nen molt ben ensenyat (dels que llegeixen contes) no paro de repetir-ho a tort i a dret (el papa m'ha amenaçat que deixi de dir-ho perquè diu noséquè de que si vaig dient "això no són bones maneres" al parque m'hostiaran...).

Bé, continuant amb el tema, si al nen no li agrada llegir i no se li donen bé els esports passa a engreixar la llista dels pobres nens que no seran res a la vida (probablement només un Steve Jobs o quelcom similar). Aquests nens no són realment infeliços, les que realment ho són, són les mamesàviestietes que no tenen gaire tema del que fardar amb la resta de la parentel.la (excepte si el nen sap anglès o toca algun instrument extrany. Llavors passa un altre cop al al grup a).

Si li agrada llegir i se li donen bé els esports (no diguem si toca el piano o similar)... llavors és una passada! Les mamestietesiàvies tenen tema de sobres... Comença sempre amb un:

-Ai, l'altre dia l'X em va fer una gràcia, perquè estava llegint un conte... t'he comentat que li encanta llegir?

I si el contrincant (o sigui la mamatietaàvia que hi ha al davant) no contesta amb alguna anècdota millor o similar acaba amb aquell mig somriure de "meeeeeva! Aquesta la he guanyada jo!"

Bé, la qüestió és que a casa com que la mama tot el dia està "errequeteerre" amb els contes amunt i avall de moment ens els mirem amb cara d'interessats (fins que li tinguem més confiança i l'engeguem a fer punyetes...).

Estem fent un "remember when..."

2011-12-18T19:50:00.002+01:00

Heu vist quins lots de Nadal més xulos hem rebut aquest any?

Estem de castanyada

2011-11-17T11:26:00.004+01:00

A casa seguim promocionant les diades catalanes.
Pel pont de l'1 de novembre cada any ens reunim amb alguns amics (bé, tampoc us enganyaré... ens reunim amb l'Arnau i la Nora... que s'han reproduit i ara venen amb la Clàudia i l'Adela) i fem la castanyada.
Es veu que ara hi ha una alternativa tipus Papa Noel on els nens es disfressen i fan noséquè de trickor... demanant caramels per les cases...
Quin pal!! Tant bé que ens ho passem fent panellets! Qui vol disfressar-se, cantar i anar recollint caramels podent fer panellets a casa?

Està clar que aquesta tradició americana no té cap sortida a Catalunya!

Tot plegat és prou divertit: la mama s'emociona amb els panellets i ens passem una hora embrutant-nos i empastifant tot el que ens envolta...

La veritat és que ja fa quasi 3 setmanes i encara seguim trobant algun pinyó a sota el sofà... Si veiéssiu la cara del papa!

Els altres papes estan encantats, jo crec que és perquè ens estimen molt i hi estan molt a gust... no crec que tingui res a veure amb que les seves cases segueixin netes com la patena després de l'evento...diria que el papa no pensa igual...

Estic aprenent anglès

2011-09-26T20:31:00.002+02:00

Al cole dels grans ja fem anglès. Es veu que això dels idiomes és moooolt important! Jo estic en plena immersió lingüística. Bé, això és el que els hi agradaria als papes però em sembla que de moment no he captat gaire bé la idea...

FELICITATS MAMA

2011-09-20T18:37:00.002+02:00

Avuí és l'aniversari de la mamotes. En fa 33. Sí, sí, 33. Així que tots estem molt contents i us demanem que si la veieu, la feliciteu.

S'ho mereix tot. Si no ho creieu, aquí teniu una petita mostra de com ha anat aquest any.

Està d'aniversari (uns dies més tard...)

2011-09-12T12:40:00.005+02:00

L'Eulàlia ja n'ha fet 1.

És una nena moooolt gran!

Bé, això és el que diuen els grans. Jo discrepo una mica...

Més aviat perquè la pobra encara segueix estant al grup que denominariem bebesambpretensionsdesernens:

1. Són aquells que intenten caminar sense sortir-se'n del tot (segons la Tita intentarien imitar un tal Terminator).
2. Segueixen pipinant-se al bolquer (no com els nens de veritat que ens pipinem als calçotets!).
3. Segueix portant pipa (encara no sap que si t'ho curres i li dones al patge de les pipes t'infles de caramels indefinidament).
4. Però bàsicament el punt més important per ser un bebeambaspiracionsdegran és que amb prou feines sap dir mamamamamama (la mama s'emociona pensant que és que la crida però la realitat és que és l'únic so que sap articular de manera seguida... ).

Tot i això, el dia del seu aniversari i per no portar-los la contrària (també perquè em mirin tots amb caradembadalits i segueixin dient és taaaan maco!) em vaig currar un:

- És una nena moooolt gran!
(a ella encara n'hi falten uns quants per tenir-los al bote com jo.... l'experiència ja se sap...).

Estem d'adaptació

2011-09-08T22:40:00.005+02:00

Aquesta setmana comencem el tema de l'adaptació. Representa que els nens d'avui en dia per adaptar-nos necessitem una mica més de temps.... mooooolt temps!

L'adaptació és un procés complicat. Sobretot pels pares que s'han d'adaptar els horaris de feina o bé demanar vacances les dues primeres setmanes de curs. El tema consisteix a entrar a poc a poc a l'escola/guarde ja que es veu que si entrésssim de cop ens generaria un trauma que arrossegariem tota la vida (per això la generació dels papes està tan malament... es veu que ells ho feien així, de cop... ara tots al psicòleg... si s'haguéssin adaptat com déu mana!).

El dia de la reunió (una de les mil que es fan abans de començar el curs per conscienciar els pares que els nens s'hauran d'adaptar... no sigui que també se'ns traumatitzin els pares) els mestres fan una graella.
Consell: Quan el mestre digui: A qui li va bé començar el primer dia? Salteu ràpid i apunteu-vos... si fa falta mossegueu! Ni se us acudeixi anar de bo que llavors se t'adelanten els altres i acabes començant un mes més tard!
Llavors es comencen amb els horaris variables:
1. el primer dia que vingui una horeta no sigui que es cansi
2. el segon quasi que en vingui dues
3. el tercer ja veurem com ho porta
... i així fins que consideren que ja estem adaptats (la teoria de la mama es que bàsicament és fins que estem a l'octubre i ja no tenen nassos de seguir plegant a mig matí)

A tot això els papes aguantant amb un fals somriure (es nota que tenen un trauma infantil) i dient que si amb el cap a totes les bajanades que proposa el profe de turno.

Bé, no us enganyaré, el papa ja va deixar anar un cagonloujalidicjoquelanenasadaptaambvuithoresdecop! Sort de la mama que ho va arreglar mirant-lo amb aquella cara de nosapelquediu i tornant a fer-li la rosca a la profe amb cara d'elquefacifaltaperlamevanena... Sinó ja em veig que ens colen l'adaptació fins Nadal!

Total, que els papes de cul i nosaltres encantats d'estar amb ells unes horetes més al dia entre adaptació i adaptació!

A tot això tenim els pèls de de punta només de pensar que s'han acabat les vacances i hem de començar un altre cop... quina mandra!

Està caminant

2011-08-21T20:08:00.002+02:00

Bé, de moment ho intenta...

11/7/11 Ja en tinc tres (publicat amb uns quants dies de retard...)

2011-08-06T21:15:00.005+02:00

Per primer cop i a petició del papa a més de la superfestafamiliar GimenoAgeaAvilesCarrera hem fet una festa infantil. És a dir, que a la meva festa d'aniversari hi ha hagut algú menor de 20 apart de mi.
Els organitzadors han estat la Tita: encarregadaoficialdeladecoració i el tiet Joan: encarregatoficialdelanimació.
El resultat ha estat espectacular: Estovalles, gots i plats d'en Bob Esponja + joc de reciclatge amb ampolles de vidre, papers i llaunes reciclats de ves a saber on = Tita+tiet mullats de dalt a baix perseguint tots els nens de la festa (i tirant-se aigua l'un a l'altre en quantitats industrials...).

Bé, que m'ho he passat mooooolt bé i que us hi espero l'any vinent...

Estem ballant

2011-07-02T20:49:00.002+02:00

Estem a la banyera

2011-05-26T21:06:00.002+02:00

L'altra setmana vam anar de cap de setmana a Banyoles amb l'Arnau i la Clàudia (bé, els seus pares i els nostres també es van entestar a acompanyar-nos-hi).
Com que no hi havia prou lloc pels quatre a la banyera vam fer torn de nois i de noies...
Quan ens va tocar a l'Arnau i a mi els nostres respectius progenitors de sexe masculí (altrament dits papes) es van posar moooolt nerviosos amb nosequè d'uns tocamientos mentre les mames feien aquella cara de quielsentenguiquelscompri....

Estem de cap de setmana

2011-05-24T22:39:00.006+02:00

Ara que ha arribat el bon temps els caps de setmana omplen el passadís de bosses i més bosses, llits de viatge, minipimers... Els estris es van al.lineant un darrere l'altre a l'espera que el papa els carregui dins el maleter (bé, més aviat a l'espera que comenci el supertetris per encabir-los a l'espai que a mesura que passa el temps sembla més i més reduit).

En aquest punt és quan comencen les grans discussions familiars:

- Vols dir que realment fa falta que ens enduguem l'hamaquita de la nena si ja ens enduem el carro i el llit de viatge?

o bé...

- Vols dir que fan falta els anoracs de la neu, els guants i el gorro per anar a Tossa un dissabte del mes de Maig?

No sé ben bé com s'ho fa, però sempre porta de tot... bé, de tot, de més... i de res. No hi ha viatge que no es deixi quelcom imprescindible... i aquí continua la segona discussió...

- M'estàs dient que portem anoraks i que t'has deixat els bolquers de la nena!

i la clàssica resposta:

- Doncs si taaaan fàcil et sembla el proper cop la fas tu la bossa!

Aquest últim cop va pringar l'Eulàlia (per novata). La mama es va deixar la gorraimprescindibleperquèelsnensnoagafininsolació. En un moment de desesperació va treure la vena aquesta turoniana de focdecampifarigola i ... ja me la teniu posant-li els meus calçotets al cap.
(de manera que ja tenim foto encantadora per a que el seu germà estimatosiguijo la pugui treure el dia del seu casament...)

Està menjant

2011-04-23T22:02:00.003+02:00

L'Eulàlia ja comença a menjar de tot. És aquell moment en què tots es posen moooolt nerviosos per què pot menjar. Que si un pediatra diu que ja pot menjar pollastre, verdures, vedella.. Que si ja es pot introduir el peix blanc...

Això del peix blanc també té molta tela. S'ha de fer un master per diferenciar el que seria peix blanc (rap, lluç etc. ) del que seria peix blau. La diferència tot i que semblar òbvia, no ho és, ja que el peix, a la parada, no és ben bé del color que tocaria. Per exemple: la tonyina (peix blau per excel.lència si no m'equivoco), més aviat té un to marronòs. El salmó, en canvi, tot i ser del mateix grup, bàsicament seria el peix rosa si ens guiéssim pel to que té a la peixateria.

Sort que la mama té la seva tietamontsebiòlogapracticant que és l'assessora màxima en tots aquests temes (qualsevol cosa que ens pugui afectar i tingui a veure amb la fauna i flora se soluciona amb una fast-trucada a Tarragona).

L'Eulàlia ara també pot menjar ous. Bé, més que ous, pot menjar el rovell de l'ou. I jo em pregunto... Perquè només el rovell? Em costa visualitzar el moment de la història en què algún il.luminat se li va acudir de separar la clara i dir... no, no! això no!

Bé, el tema és que la nena ja pot menjar quasi bé de tot. I si tenim dubtes, el consell del nostre superpediatratotmoltbé és: "En cas de dubte li acosteu la peça de fruita/verdura a la boca i si després de 5 min no està tota inflada i de color vermell és que no té al.lèrgia..."
Aplastant, no...! Sembla que a l'Eulàlia li ha quedat bastant clar...

Estem (bé, més aviat estic...) jugant

2011-04-15T22:31:00.005+02:00

La veritat és que començo a passar-m'ho prou bé jugant amb l'Eulàlia...

We are working on the highway

2011-03-17T17:26:00.003+01:00

Estem disfressats

2011-03-09T22:07:00.002+01:00

Estic d'aniversari

2011-03-02T22:28:00.003+01:00

Avui és l'aniversari del papa. Hem estat practicant però no me n'acabo de sortir... és molt difícil...

Bé, em sembla que l'Eulàlia i algú més també et volen dir alguna cosa...

Està a la galleda

2011-02-20T22:17:00.005+01:00

L'únic "gadget" que va comprar el papa pels naixements dels seus fills (o sigui nosaltres) va ser una espècie de galleda transparent.

Es veu que ho havia vist a noséon i li va fer molta gràcia.

La galleda en qüestió valia quelcom així com 30€ i bàsicament era la mateixa galleda que pots comprar al xino per 2€.
El xino, és una botiga amb coses barates normalment de plàstic on hi ha un dependent amb ulls allargats que tot i que sembla que no t'entén sempre assenyala el mateix passadís i diu alfondo (es veu que els productes de les estanteries del davant no es deuen vendre...).

La galleda en qüestió, com totes les coses per a nens tenia un preu totalment desorbitat i totalment injustificat (bé, sempre argumenten allò de "No, no, pero este está homologado y el niño no se ahoga..." i tots hi cauen una i altra vegada).

Així doncs, el papa va pagar encantat la mòdica xifra del prenatal (no es va atrevir a entaforar-nos a la galleda del xino no fos que ens ofeguéssim) i va deixar la galleda al costat de la banyera...

I allà segueix, s'hi passa tot l'any buida i pràcticament sense util.litzar... excepte quan els hi ve la xaladura i els hi agafa el moment fotoalcubo... l'Eulàlia també ho està patint... sort que jo ja no hi entro (em sembla... espero que no se'ls hi acudeixi...)

Està com un colador (o era una regadora?)

2011-02-13T19:50:00.001+01:00

Estem de "los amigos de la tele"

2011-01-30T21:12:00.003+01:00

Els amics de la tele són us personatges que apareixen de cop a la teva vida a través de la caixa tonta i per molts anys que passin no te'n pots desfer mai més.
Són uns amics molt especials, n'hi ha de tot tipus:

1. Animals que parlen i es comuniquen entre ells. Normalment són encantadors i fan moralejas del tipus ecologistes (abeja Maya, Pingu), tot i que també n'hi ha que haurien d'estar censurats a l'horari infantil (els gags del Tom i Jerry són d'allò més gore...)
2. Persones amb poders especials (ja siguin voladores, aranyes, rat-penats etc.).
Dins d'aquest apartat hem de destacar especialment les nenesrobot que ataquen caques, els herois musculats que mengen molt arròs perquè els agrada molt, i sobretot el prefe del papa: una espècie de nenmico que feia kameames amb un vell verd que es mirava les calcetes de les noies...
3. Titelles. A l'època dels papes es veu que hi havia un tal senyorcordills que ara s'ha transformat en el Mic i el seu inseparable cinc segons.
4. Per últim però no menys interessant trobem els dibuixos paranoia. No són ni animals ni humans. Com a exemples trobariem els teletubbies (ninos amb cul enorme que no entèn ningú més que els menors de 3 anys) o el Doraemon (que per ajudar-nos a entendre què és exactament ens el defineixen com a "gat còsmic" que ja em direu què vol dir..).

Aquest últim és dels meus prefes, bé bàsicament me'l trobo a tot arreu, i per si no fos poc n'hi ha un a tooootes les cases de la familia...

Està fent cuento

2011-01-26T21:18:00.002+01:00

Estic emprenyant

2011-01-24T18:37:00.005+01:00

La meva relació amb l'Eulàlia millora per moments. Hem passat algunes èpoques difícils (sobretot quan es passava el dia amorrada a la teta de la MEVA mama) però sembla que ara la relació millora (diria que un factor és que ara es passa el dia amorrada al SEU bibe).

La veritat és que al principi això de tenir una germaneta em feia una mica de por, però ara li trobo molts avantatges:

1. És una màquina de reciclar. Fa servir tot allò que ja no m'agrada, i com que llavors em quedo sense coses no paren de comprar-me'n més.
2. És una mica boba: Li puc fer totes les marranades que vulgui i com sóc el germà gran em mira embadalida i riu.
3. És una bona aliada a l'hora de despistar el personal: Quan anem a algun lloc nou la gent fa allò de quemacoiquanté (no sé perquè tothom es pensa que és un nen... l'àvia diu nosequè d'unes arracades però la mama no li fa cas) i jo puc fer de les meves.
4. És divertida: La puc gronxar, i gronxar amb l'hamaquita que fins al cap d'una bona estona no plora...

Està buscant una jaqueta

2011-01-23T22:30:00.007+01:00

Estic recopilant fotos

2011-01-18T23:39:00.003+01:00

Eulàlia amb vestit verds i calentadors a joc

(Tita's iphone)

Estic sense fotos

2011-01-17T22:19:00.005+01:00

A la mama se li va espatllar el telèfon mobil. Això a casa no ha estat mai un problema perquè de seguida apareix algun parent (la iaia, l'avi, la tita etc.) que en té quaranta d'antics que comparats amb els que duen els papes són supermoderns.
Aquest cop però el papa (que va amb prepago per a més informació)...
Papa: - Dolceta, he pensat que t'has de comprar un iPhone.
Mama: - Un iquè?
Papa: -Tu segur que ho faries servir.
Mama:- Ni de conya, no em penso gastar ni un duro en un telèfon.
Papa:- Ets una rància.
Mama: - Que no en vull!
Papa: Ets una rancia!
Mama: QUE NO EN VULL!
Papa: ETS UNA RANCIA!
i així dies, i dies fins que la mama va entrar a una tenda orange i es va comprar una còpiaxunga (bé, ella es pensa que no li va costar ni un duro però va fer un d'aquests contractes on ho acabes pagant cada mes... que ells no són tontos!).
La mama estava molt contenta amb la seva còpia fins que se li va acudir intentar descarregar les fotos a l'ordinador de casa... oh! misteri! en quant el telèfonxungo es va connectar a l'ordinador tot han estat problemes.
Internet no funciona, que si la targeta ethernet s'ha desconfigurat, que si on estan els cds originals, que si segur que ho ha tocat ta mare, que si deu haver estat la teva, que si això a mi no em passava mai, que si porta'l al redondo (gurú familiar dels pcs) que si al redondo li funciona i a casa no, que si deu ser el cable... que si no haguéssis comprat un telèfonxungo en comptes de l'iphone això NO ENS ESTARIA PASSANT!
Total que portem dues setmanes sense ordinador, sense poder descarregar fotos i sense blog.
Us deixo amb el muntatge que va fer el tiet per Nadal i que he pogut recuperar d'internet.

Està dormint

2010-12-28T00:27:00.002+01:00

Estic amb un teletubbie rosa

2010-12-26T20:39:00.002+01:00

Està mirant la tele

2010-12-20T11:45:00.004+01:00

A l'Eulàlia li encanta la tele. Pel que he pogut observar, li és bastant igual el què hi facin. Els papes li deixen veure (clar exemple dels agravis comparatius, ja que a mi m'hi posaven d'esquena...).
Es veu que amb l'Eulàlia han canviat el sistem educatiu. Ara prima més l'assignatira comdeixartranquilselspapes que la de nenssanssensemalshabitscomaralatele.

Bé, el tema és que es queda embadalada mirant-se-la... Sort que a casa hem eliminat la teleporqueria (altrament anomenada telecinco) i ara només veiem programes educatius. Us en faig cinc cèntims:

- En mic:
Ninot de roba que canta cançons com "dalt del cotxe hi ha una nina" (i la mama s'emociona i també la canta) i que té un company estrambòtic fet a base de coses reciclades (coses que llençaries a les escombraries i que en comptes de fer-ho els hi trobes alguna utilitat durant un temps per acabar llençant-les més endavant a les escombraries).

Ideal per a superar el tema de la vergüenzaajena (mama cantant) i per començar a introduir-se en el reciclatge.

- El Bob el manetes:
Personatges que es dediquen a construir de tot. Tots són camions i tractors excepte un espantaocells que encara no entenem què hi pinta.

Ideal per a superar la vergüenzaajena (la cançó és superenganxosa i la mama la canta a tot arreu... ). Fatal per a superar la crisi ja que més d'un nen voldrà ser constructor feina que pel què sembla no té gaire futur...

- Els teletubbies:
Són quatre ninots de colors que caminen com bebès i que fan coses de bebès. Tenen un llenguatge especial que només entenem els menors de tres anys.

Ideals per treure els papes de pollaguera (no veeu com s'avorreixen) i per quedar-s'hi totalment embobat (sobretot els menors d'un any...)

Estic de foto

2010-12-12T21:34:00.003+01:00

(l'Ester m'ha fet una foto on estic quasidebook... moltes gràcies!)

Estic empaquetat

2010-12-07T22:22:00.001+01:00

Estic de "novatada"

2010-12-01T12:57:00.002+01:00

Sense comentaris...

Està intentant... alguna cosa.

2010-11-26T14:48:00.005+01:00

No sé ben bé què és el que intenta... si aixecar el cap, gatejar, fer la verticalpont... alguna cosa.

Estic de turisme rural

2010-11-22T18:46:00.006+01:00

Com tots els pixapins-kamaku que s'ho valguin en quant sortim de cap de setmana els papes van com bojos per fer-me fotos amb tots els autoctons del lloc.

Que veuen un tractor (un tractor és un cotxe gros de color verd, sempre de color verd que surt a tots els meus contes que fan referència a la "granja", pagès", "camp" etc.) ja m'hi veieu a sobre:

Que veuen una vaca (les vaques són uns animals que també surten als contes de granjes que serien similars als gossos però més alts...) ja teniu a la mama cridant com una boja:

-Modest, para el cotxe que baixem amb el nen a fer fotos!

I volantazo, frenada, cara de mala llet del papa i ja em teniu posant-me per enéssima vegada l'anorak i baixant a perseguir les vaques per fer-me la maleïda foto...

No, si no m'extranya que ens tinguin mania!!!

Està amb el papa

2010-11-05T11:15:00.004+01:00

No, si quan el papa parla del 70-30 (percentatge que pringa la mama-percentatge que pringa el papa) s'hauria de fer un anàlisi paral.lel de la qualitat a més de la quantitat...

Estic content

2010-11-01T15:55:00.002+01:00

M'eeeestimaaaaaaaaaaa...

Està de modelo

2010-10-20T15:40:00.003+02:00

L'Eulàlia està ajudant la mama a decorar la meva nova habitació...

Estic comprant

2010-10-14T10:25:00.004+02:00

He anat de compres i hi havia una promoció: Nena simpàtica sobre coixí lila...

No m'hi he pogut resistir... És que quan em mira amb aquesta cara...

Estic mimetitzant

2010-10-06T00:59:00.005+02:00

Ara estic passant una nova fase. Em dedico a imitar tot allò que fan els adults.

És una fase relativament senzilla. Es tracta de repetir els comportaments i llenguatge dels adults que m'envolten.

El tema de repetir el llenguatge és el que més m'agrada. Com que últimament he notat que els papes fan uns esforços bestials per a evitar paraules que deuen considerar massa complicades per a mi he decidit que he de practicar més vocabulari.
La setmana passada la vaig dedicar a perfeccionar la paraula "coñ.." (no l'escriuré sencera que estem en horari infantil).
Estic convençut que si segueixo practicant en dos dies m'apunten a classes d'anglès degut a la meva facilitat pels idiomes.

Aquesta setmana he començat a provar amb la paraula "yunhuevo" (no tinc gaire clar que significa però pel que sembla també és d'aquestes que pots posar a tot arreu).

L'altre tema és imitar els comportaments. Aquests últims dies he començat a practicar amb els ninos...

Estem de celebració

2010-10-05T10:11:00.003+02:00

Aquest cap de setmana passat va ser l'aniversari de "l'Abuelo". En va fer 84 (es veu que en són molts, uns quants més que els 31 que segons el papa va fer la mama)
"L'Abuelo" és un senyor baixet que apareix de tant en tant per casa sense avisar. La mama fa veure que s'hi enfada però per sota el nas se li escapa un somriure.
Té una fonda que es diu la "Fonda de la Gabriela". A mi encara no me l'han presentada la tal Gabriela, deu ser que sempre que hi vaig ja ha marxat.
La fonda obre els dimarts i els dijous, el menjar és de tipus casolà (sempre adobat amb un tal comino) i mai hi falta pa (del dia i del dia anterior).
Els parroquians són bastant joves i acostumen a arribar-hi cadascú a una hora diferent (bé, bàsicament quan els hi rota). Hi ha el Miquel que és un projecte de mestre, la Marta que és infermera, l'Ada que també és un projecte d'alguna cosa que encara no ens ha comunicat i el Joan que no tenim gens clar què és...
La resta són "extres" com nosaltres (la mama, l'Eulàlia i jo) que anem apareixent algun dia que ens va bé (he sentit a dir que l'avi també s'hi passa algun cop...).
Bé, la qüestió és que l'Abuelo ens alimenta a tots fent mala cara i remugant (però també se li escapa un somriure per sota el nas... deu ser cosa de família).
Ei, que avui és dimarts!! Marxo correns a veure si està oberta!

Està practicant

2010-10-01T10:46:00.002+02:00

Estem de Mercè

2010-09-26T22:51:00.002+02:00

Està llegint

2010-09-23T14:36:00.002+02:00

Es veu que a l'Eulàlia li van més els clàssics catalans...

Està fins al gorro

2010-09-22T10:22:00.002+02:00

Algunes imatges inèdites...

FELICITATS MAMA!!

2010-09-20T16:01:00.004+02:00

Mama:
Com cada any, el blog d'avui l'ha fet el Modest. Moltes gràcies guapos!!!
(per cert, són 32. Suposo que és perquè em veus més jove, no?)

Estic preparant totes les coses que demà he de dur a la nova guarde.

2010-09-19T22:51:00.004+02:00

* Dos xumets d'una sola peça
*Un pot amb tapa o bosseta per guarder el xumet
* Un got de plàstic per l'aigua
* Pitets
...
* Un full amb una fotografia de la família i un petit comentari escrit de presentació

Estic aparcant

2010-09-16T23:35:00.003+02:00

Sóc un nen molt endreçat. Ningú noté clar de qui ho dec haber tret (bé, tothom té claríssim que de la mama no). M'agrada posar totes les coses ben alineades.
Quan pujo a un sofà o un llit em trec les sabates i les deixo ben posadetes al costat (les meves i les de la mama que normalment estan tirades de qualsevol manera).

Últimament una de les meves grans aficions és aparcar els cotxes. Tinc un garatge amb uns 20 cotxes de totes les mides i bàsicament em dedico a aparcar-los a les places del parking.
Els aparco, els tiro per la rampa, els aparco, els tiro per la rampa, els torno a aparcar, els tiro... bé, aquest bucle podria ser infinit si no fos que al final l'adult que està jugant amb mi (generalment el papa o la mama) es cansa de repetir la jugada i se'n va a fer una altra cosa (com que no sé estar sol sense que algú m'observi acabo abandonant...).

Bé, doncs que m'encanta aparcar els cotxes. Ara a més de la pipa i el conte de bona nit, abans d'anar a dormir trio uns quants cotxes i me'ls enduc a l'habitació...

La mama està una mica preocupada no sigui que em torni un maníac compulsiu. D'aquells que miren i programen cada nit el despertador o deixen totes les coses ordenadetes sobre la taula pel dia següent o miren quatre cops si han tancat bé el cotxe comprovant toooooooooootes les portes... no sé perquè però sempre n'hi ha algun a la família...

Estem esperant l'autobus

2010-09-15T10:28:00.003+02:00

Una de les meves noves aficions són els autobusos. N'hi ha de vermells, de verds, de grocs, de taronges, de blaus...
L'autobus està ple de gent arrugada. Quan pujem amb la mama i l'Eulàlia no paren de tocar-me el cap (hi dec tenir alguna cosa rara perquè a la mama no li toquen...).
Després es dediquen a dir peròquinacosamésmaca! repetidament durant uns deu minut tot mirant l'Eulàlia i la mama fa aquella cara d'agobio brutal i aquell mig somriure forçat que al cap de cinc minuts ja s'ha convertit en cara de menvullanardquiperquènohemanatcaminant!
Alguns fins i tot després dels deu minuts de rigor afegeixe un quintempste?elmeunebot/nétetcquanteniaaquestaedat... i llavors si que no ens els treiem de sobre fins que baixem de l'autobus...
Bé, jo em dedico a mirar per la finestra tots els autobusos/camions/furgonetes/taxis que van passant i deixo que la mama se n'ocupi (que per això està!)

Està fent el rotet

2010-09-13T10:35:00.007+02:00

El tema del rotet no l'acabo d'entendre gaire. Es passen hores posant l'Eulàlia en postures d'allò més incòmodes i fotent-li "collejas" a l'esquena...
L'objectiu es veu que és que l'Eulàlia es tiri un rot (altrament dit rotet per a que soni més fi).
La veritat és que no ho aconsegueixen pràcticament mai i la pobra acaba masegada per tot arreu...

Sort que a mi ja no em toca...

Estem dormint

2010-09-10T08:43:00.001+02:00

No entenc en què ens assemblem jo i l'Eulàlia...

Serà que som tan marmotes com els papes?

Estic provant de muntar a cavall

2010-09-06T08:43:00.004+02:00

Aquests dies ens hem instal.lat a ca els avis. Han vingut els tiets de Galicia amb la Iona, una altra intrusa que pretén prendre'm la "claca" ("claca" entesa com a personatges del meu entorn, avis, papes, tiets etc que bàsicament m'adoren i que pretenia robar-me... Diria que no ho ha aconseguit...).
Bé, a cals avis per les tardes s'hi passeja un cavall. Com ja sabeu el papa té la maleïda obsessió que he de fer coses de "tio dur" així que malgrat les meves poques ganes d'acostar-m'hi, el papa (i l'avi, i la mama, i la Mita, i l'àvia...) no van parar fins a que el vaig tocar.

Quina gràcia té tocar un animal que probablement fa dies que no es renta? És com si anéssim pel carrer acaronant a tots els individus que veiéssim una mica bruts...
El pobre animal no en té cap culpa que el papa vulgui fer-me tenir emocions fortes... Ell estava tranquil.lament pasturant quan se li va acostar tota la parentel.la (ja sabeu que no fem res per separat) i vinga, que si "Modest, toca'l", que si "Espera que agafo la càmera", que si "Torna-hi que no l'he agafat bé"...

Us imagineu com deu flipar el pobre bitxo? (bé, el problema és que hi està tan acostumat que ja ni flipa...).

Està dormint

2010-09-02T23:59:00.004+02:00

De quant en quant l'Eulàlia s'adorm... Llavors tots se la miren embadalits (uuuf com farda aquesta paraula).

Per trencar el romanticisme del moment practico tres tàctiques:

1) Vaig corrent cap a ella com si estigués supercontentdeveurelacommelestimo i li crido ben aprop de l'orella:
-HOOOOOLA LIIIIIIIILI!

2) M'acosto dissimuladament i com aquell qui no vol començo a fer-li pessigolles...

3) Li faig un bon petó d'aquells de vaca (com em va ensenyar el meu bon amic Arnau, que casualment també practica amb la seva germaneta petita) i li deixo toooota la cara plena de babes...

Qualsevol de les tres opcions acaba amb l'Eulàlia desperta (tot i que últimament sembla que ja s'hi està acostumant i ja no fan tant efecte) i amb els papes fent un Mooooodestdeeeeeeixaleulaliatranquil.la...

Estem de foto...

2010-08-30T22:58:00.005+02:00

Ja ens han fet la primera foto d'estudi.

L'Eulàlia, altrament anomenada Lili, fa cara de pomes agres. Jo encara no tinc gaire clar com li he de dir... Bàsicament si hi ha la mama aprop li dic Eulaulia i si hi ha el papa Lili... No és que estigui enfadada, és la seva cara natural (bé, si més no quan jo estic aprop... diria que em té una mica de por... i això que encara no em coneix gaire!).

Suposo que és la típica foto que imprimiran i enviaran a tota la parentela per Nadal del pal mireuquinsnensmésmonostenimicomsestimen...

Amb fotos com aquesta és quan a la gent li venen ganes de reproduir-se (suposo que és el que els va passar als papes) però s'enganyen, no és real!!!!

És com els anuncis de la tele... Per molt Pantene ProV que us poseu al cap, els cabells mai no us quedaran rossos i lluents com els de la noia de la tele!

La realitat és bastant diferent... Passem un 99,9% del temps o plorant un, o l'altre, o els dos alhora...
El temps que no estem plorant el passem endrapant (jo tirant-me el menjar per sobre i l'Eulàlia enganxada als pits de la mama... és taaaaaaaaaan bonic!!!).

De quan en quan també aprofitem per deixar anar els esfínters: jo al wc ara ja en un 80% dels casos i l'Eulàlia als bolquers (aprofito per remarcar que van a uns 0,3€/l'unitat x 10 unitats/dia x 30 dies/mes = 90€/mes... per si encara us quedaven ganes de reproduir-vos...).

I bé, després de fer 40 fotos en les que li poso el dit a l'ull i plora finalment en queda una que dóna el pego...

Està dinant

2010-08-27T10:28:00.003+02:00

Els papes estan una mica preocupats per si li faig alguna cosa a l'Eulàlia... Estan obsessionats i tot ho malinterpreten:

1. Quan l'acarono ells ho confonen amb "posar-li el dit a l'ull".

2. Quan la gronxo amorosament ells consideren que és com si la pujés al Dragon Khan.

3. Quan veig que té la pipa bruta i la vull agafar per a rentar-la ells ho veuen com si la hi volgués prendre...

4. Quan li agafo el peu o la mà i l'estiro (he sentit a dir que així creixerà més) tampoc no ho acaben de veure bé...

Ella està molt influenciada i tampoc li agrada gaire tot plegat (suposo que encara s'hi ha d'acostumar)... Bé, no li deu agradar gens ja que quan m'hi acosto sempre fa ganyotes i de vegades plora i tot (sobretot quan li vull agafar la pipa per rentar-la i està dormint...)

Total, que ja no saben què fer per treure-la del meu radi d'acció...

Ja la tenim aquí

2010-08-23T13:21:00.004+02:00

Hola amics meus, perdoneu el retard però és que últimament hi ha hagut merdé a casa... A veure si us ho sé explicar, perquè ni jo mateix m'aclaro...
Resulta que el passat diumenge dia 8, a les 5:30h, la mama es va despertar amb dolors a la panxa (ja deia jo que aquella malaltia a la panxa anomenada Eulàlia no era normal...).

Va despertar al papa i després de pocs minuts de conversa la cosa va anar així:

La mama enmig de crits a intervals exactes de 6 minuts es fot a la dutxa i es renta el cap (es veu que a l'hospital s'hi ha d'anar net...). El papa per no ser menos, un cop la mama ja ha acabat i segueix cridant ara cada 5 minuts tambe es fot a la dutxa...

Un cop els dos estaven ben nets (sort que no se'ls va acudir que jo també hi havia d'estar, ja que dutxar-te a les 6 de la matinada que voleu que us digui...). Bé, un cop dutxats el papa va sortir disparat de casa....

Torna, surt amb la mama de casa (s'enrecordaran de mi?). Torna altre cop, m'agafa i m'entafora a la cadireta del cotxe (no porto sabates, però el veig tan atabalat que no li dic)... Llavors, mentre la mama segueix cridant (ja són les 6:15 de la matinada...) el papa torna a sortir del cotxe i... fa la foto. Només faltaria...

La última vegada que vam sortir a aquestes hores de la matinada no vam parar fins a Astúries, on devem anar ara?

Bé, es veu que no gaire lluny. Em descarreguen a ca la iaia, em deixen allà i desapareixen en un tres i no res. La iaia em posa a dormir amb ella i jo... bé, m'adormo (que haurieu fet sinó vosaltres?). Al cap d'una estona la iaia també marxa. Em torno a dormir, i ara deixeu-me en pau!

Al matí següent, la tita em porta de passeig, i caminant caminant, arribem a un hospital que es diu Maternitat. Allà, arribem fins a l'habitació 082. Hi ha la mama sobre un llit, els avis, la iaia i el papa al seu voltant. També hi ha un altre individu que em presenten com Eulàlia. Resulta que els metges l' havien aconseguit extirpar de la panxa de la mama. Es veu que l'extirpació va anar d'allò més bé... a les 7:55 sortia l'Eulàlia després de dos apretons i una mica de dolor (bé, segons la mama això de una mica seria discutible...).

Durant els següents dos dies, ara dormo amb els avis, ara amb la iaia..., però sempre acabo cada matí i cada tarda a l'hospital... ella continua allà al costat de la MEVA mama.

Ja per fi, dimarts, torno a casa amb l'àvia. La mama ja ha arribat, està tirada al sofà amb cara de molt cansada... no, ELLA també està aquí!!!

Bé, ara, després de 15 dies encara no ha marxat... em sembla que no em quedarà més remei que fer-me'n a la idea... Ja us aniré explicant com evoluciona tot plegat...

Estic a la piscineta

2010-07-18T19:51:00.004+02:00

Dissabte em van venir a veure l'Arnau i la Clàudia. Ens vam dedicar bàsicament a empastifar-nos de terra i ficar-nos a dintre la piscina fins que va quedar ben bruta...

Els papes (els meus i els seus) bàsicament van menjar, fer el manta i descansar... No ho entenc ja que mira que n'és de divertit empastifar-se!!! Aquests adults... qui els entengui que els compri...

Estic fent gazpatxo

2010-07-15T19:43:00.002+02:00

Ha estat fer els dos anys i ja han considerat que em poden començar a explotar....

Estic d'aniversari

2010-07-11T23:48:00.002+02:00

I ja en tinc 2!!!!

La mama porta tota la setmana intentant que quan em pregunten quants anys tens respongui el que cal (o sigui dos i faci la senyal amb la mà) però no m'ha vingut de cara i quan m'ho pregunten em limito a mirar cap una altra banda... Això podria tenir dos lectures:

1. Sóc taaaan llest que he decidit que estic per sobre d'aquestes coses i passo de seguir-los el joc (no us enganyaré, això és el que li agrada pensar a la mama).
2. Encara no estic preparat (això és el que es pensa la majoria però segons la mama estan tots equivocats).

Bé, a banda de petites superacions personals com aquesta, l'aniversari ha estat un èxit. Un petit resum de la reunió seria:

1. La familia es reprodueix. La taula ja no cap al menjador de Fontpineda i una part sobresurt a la terrassa (aquest cop hi han ubicat els "petits"= entre 18-30 anys)

2. La mama ha fet pollastre amb peres per un regiment (va comprar quatre pollastres i la nevera encara està plena i tenim peres per tot l'any vinent...). Val a dir que la parentel.la s'ha comportat i se l'ha menjat sense discutir...

3. El papa ha comprat un pastís a un lloc que no ens vol dir (estava mooooolt bo). També m'ha regalat un garatge amb cotxes que m'ha encantat!!! (sembla ser que em comença a sortir el costat de "mascle"...).

4. Les tietes i àvies han cuinat pel regiment Gimeno-Agea-Carrera... Per variar ha acabat "pringant tothom... Però ja se sap, la família és la família... i la mama té un morro que...

5. La Laura ha acabat vestida a la piscina.

6. L'últim però el més important és que ens ho hem passat molt bé!

Com que som d'aquesta manera només ha dut la càmera el tiet Ernest així que ens haurem d'esperar uns dies (o mesos, o anys...) a tenir el recordarori...
De moment us deixo amb unes imatges inèdites de les meves "ballaruques"...

Estic fent cacotes

2010-07-06T23:18:00.002+02:00

Un bon Gimeno-Agea sempre que va al lavabo s'endú quelcom per llegir...

Estic menjant

2010-07-04T12:17:00.003+02:00

Aquesta setmana els papes han anat a la primera reunió de pares amb la profe.
El missatge en general va ser molt positiu:

1. Sóc bastant simpàtic (comparat amb com vam començar i després de quasi 4 mesos d'adaptació, el tema adaptació bàsicament són els mesos que els nens triguen a anar contents a la guarde.... en el meu cas seria el temps que vaig trigar a anar-hi més de dos dies seguits.),.

2. No sóc violent (de moment sembla ser que no pego els companys i ells de moment tampoc m'atonyinen gaire...)

3. El tema concentració no el porto gaire bé, es veu que sóc bastant finet i prefereixo anar a jugar a la meva bola que fer això que diuen experimentació (enfarinar-se de dalt a baix, empastifar-se les mans amb iougurt i pintar etc.). Els papes s'han preocupat una mica perquè això és el que més endavant anomenen falta de concentració, però clar, ara amb 2 anys que voleu que us hi digui...

4. M'encanta cantar i ballar (segons l'àvia això es degut a les hores i hores que vam passr plegats cantant allò de "Lisboa antigua...").

5. Un dels punts que més va remarcar la profa és el tema del menjar. Es veu que menjo moooooolt bé. Menjo taaaaan bé que per berenar sempre em donen dos entrepans i per dinar es veu que sóc capaç de repetir fins a tres vegades... Això sense parlar del tema galetes...
És allò que els testos s'assemblen a les olles...

Estic aprenent a controlar els esfínters

2010-07-01T19:39:00.005+02:00

Aquesta és la manera fina de l'escola bressol per dir que estic aprenent a fer caca i pipi sense bolquer.

Com que el dia E s'acosta perillosament (el dia E és el dia en que es veu que apareixerà l'Eulàlia, una nena que es veu que s'instal.larà a casa i de la qual prefereixo no parlar...) els papes han decidit que ja era un nen gran i que havia arribat l'hora d'eliminar el meu amic, l'inseparable bolquer de la meva vida diurna.

Van escollir el cap de setmana més adequat (quin millor que el pont de St. Joan per disfrutar d'unes distretes vacances en família...) per dur a terme la gran tasca, i ja em veieu a la meravellosa vil.la de Pals i Begur pixant i cagant per les cantonades...(no ho digueu a ningú però el papa ha arribat a dir que és com tenir un gos...).

Bé, després d'uns dies de vacances inoblidables (corregudes per restaurants gotejant pel passadís, caques a la piscina dels apartaments que per sort no van sortir del banyador ...) vam tornar a la vida normal a Barcelona i la responsabilitat va recaure a les profes de la guarde.

El tema està totalment controlat. Segons les profes estic a un 90% dins-10% fora. Segons els papes les profes ens estan enganyant...

Estic fent pastetes

2010-05-15T11:33:00.005+02:00

Ja fa dies que amb la mama juguem a fer pastetes (les pastetes consisteixen a agafar sorra, barrejar-la amb aigua i empastifar-se com més millor amb dita barreja).

El papa no ho acaba de veure clar, sempre es discuteix amb la mama perquè vol llençar tota la roba que hem embrutat directament a les escombraries.

La mama (no sé si per influència del tiet ecologista-il.luminat) és més sostenible i prefereix posar-la a la rentadora...

Jo de moment no em pronuncio... mentre me la treguin de sobre m'és bastant igual on vagi a parar...

Estic aprenent a entendre l'art abstracte

2010-05-02T14:35:00.002+02:00

Estic a les escombraries...

2010-04-20T20:51:00.003+02:00

Estic repentinat

2010-04-18T22:13:00.002+02:00

Estic molt, molt content

2010-04-14T11:33:00.005+02:00

Estudio microbiologico:

Acids nucleics virics (PCR)
Citomegalovirus-PCR-----------------> Indetectable

Es veu que la meva germaneta ha resistit com un toro l'atac del dolentíssim Sr. Citomegalovirus. És una nena. Això vol dir que serà més o menys igual que jo però amb algunes diferències: no tindrà pito, segons les estadístiques serà bastant més llesta i sabrà fer dues o més coses alhora)

Com que el virus no li ha arribat a partir d'avui ja és com un embaràs normal... La mama diu que serà una superwoman....

Estem tots moooooooolt contents!!!

MOLTES GRÀCIES A TOTS PEL VOSTRE SUPORT DURANT AQUEST MALSON!

Estic ballant amb el tigre

2010-04-09T14:03:00.002+02:00

Estic passejant el nino...

2010-04-08T17:09:00.002+02:00

Encara no entenc perquè el papa va fer aquella cara quan va veure que li agafava la joguina a la nena del "parque"...

Estic fent la mona II

2010-04-05T22:41:00.003+02:00

Avuí ha estat dilluns de Pasqua i hem celebrat la mona a fontpi. La meva mona era un Sr. Potato de xocolata, i per variar, ens ha costat una mica fer-nos amics. Després, hem jugat tota la tarda...

Estic fent la mona

2010-04-01T12:12:00.004+02:00

He fet una mona pels papes amb un ou dur i un donut. S'han emocionat molt... La mama ja em veu futur de pastisser (i com que quasi no els agrada menjar...).

Estic esmorzant

2010-03-30T21:23:00.002+02:00

Em costa taaaaaaaaaaaaant d'obrir els ulls pel matí...

Estic menjant xocolata

2010-03-29T12:16:00.003+02:00

Estic buscant família d'acollida (pel nou/nova)

2010-02-08T20:49:00.005+01:00

Es veu que estem de "bona esperança". Sí, sí (per si algú no ho sabia, cosa que pot ser perfectament ja que la mama és un desastre fent comunicacions oficials, bàsicament mai l'entén ningú) tindrem un germanet-germaneta!

Jo no sé ben bé què vol dir tot això encara que algunes "bruixes" (dones de la plana que viuen amb gats i endevinen el futur...) diuen que els nens tenim un sisè sentit i que ens n'adonem de tot.

Jo més aviat del que me n'he adonat és:

a) La mama està una mica més grassa (el papa segueix mantenint que aquesta panxa ja la tenia però diria que ho fa per fotre...).

b) La mama ja no està tant per mi (es passa el dia al llit queixant-se...).

c) El papa està més per mi (el 20-80 inicial estaria ja en un 50-50... 80-20 segons el meu progenitor).

d) Tothom em mira amb cara de pena.

e) Em diuen coses com aisisabéssisquèthanfetaquestparell o pobrissóhopatiràmolt o uiquanel/lavegi...

f) Sembla que farem obres a l'habitació de l'entrada (deu ser perquè els tiets hi dormin millor quan es queden de cangurs)

Així que com que el tema sembla que segueix endavant (la panxa no para de crèixer) he decidit agafar el telèfon de començar a trucar la parentel.la per veure qui se'n vol fer càrrec quan surti (a casa no ens hi cap i estic convençut que com que a tots els hi agraden tant els nens estaran encantats d'adoptar el nouvingut). "Quién da mas?"

Estic fent bugada

2010-01-25T20:25:00.003+01:00

Estic llegint el conte de bona nit

2010-01-16T13:22:00.003+01:00

Estic fent unes demostracions

2010-01-11T19:35:00.005+01:00

Els papes m'han regalat una pissarra i he començat a practicar...

Estic passant de la Tita

2010-01-09T21:52:00.002+01:00

Estic despertant-me

2010-01-07T10:43:00.004+01:00

Em costa moooooolt llevar-me pel matí.

La mama diu que deu ser una cosa genètica (això de genètica no sé ben bé què vol dir però queda com molt professional...).

Als papes també els hi costa (diria que més que a mi)...

Algún matí que em llevo d'hora començo a cridar-los i de l'avorriment m'acabo tornant a dormir...

Ells diuen que dormo moooolt, però la veritat és que són ells que dormen massa...

La migdiada també ens agrada molt a casa (bé, a mi més que agradar-me és que no em deixen alternativa... Després de dinar al llit, peti qui peti...)

Si no els truca algú o no aconsegueixo cridar prou fort són capaços d'empalmar-la amb el sopar...

Però com us deia...

Em costa moooooolt llevar-me pel matí...

Estic fent cagar el tió (segona part)

2009-12-29T21:04:00.004+01:00

Aquest any i per segona vegada hem fet cagar el tió.
El tió és un tronc molt simpàtic i una mica "gorres" ja que es presenta a casa teva un bon dia, es planta al menjador i vinga... a alimentar-lo...
Que si mandarines... que si torrons... Que no ho sap que estem de crisi!!!

Bé, la veritat és que és un tio prou agraït ja que la nit de Nadal, ja cansats d'alimentar-lo, tots els nens de la casa (entre ells jo) es dediquen a fúmer-li garrotades amb els bastons (bé, amb bastons, culleres de fusta... el que hi hagi a mà). I ell, doncs mira, en comptes de tornar-s'hi es dedica a cagar...vinga a cagar!

Aquest any es notava que l'haviem alimentat d'allò més bé (els papes no s'estan de res) i tenia cagarrines... Mira que va arribar a cagar coses, tu...

Fins i tot em va cagar un carro del super... estic taaaaaaaaan content!!! M'encanta passejar amunt i avall del passadís amb el carro ple fins a dalt de tot (el que encara no entenc és perquè el papa em mira amb una cara mooooooooooolt rara cada cop que em veu agafar-lo...)

Estic endreçant el sabater

2009-12-21T00:10:00.004+01:00

Els papes tenen un sabater nou...
Un sabater és una espècie d'armari on s'hi posen i treuen sabates.
Ells les posen i jo les trec...
M'encanten aquests jocs educatius!!!
No entenc perquè ells fan tan mala cara quan juguem...
Deu ser que sempre guanyo...
Sóc el més ràpid a buidar-lo!

Estic ajudant els papes a treure el rentaplats

2009-12-14T10:14:00.002+01:00

Estic jugant a fet i amagar

2009-12-10T19:05:00.002+01:00

Estic jugant a la banyera

2009-11-30T22:37:00.004+01:00

La mama m'ha fet una joguina per la banyera...

Li he estat donant voltes i em sembla que finalment he entès com funciona...

Sóc un geni...

Estic a Galicia

2009-11-24T23:01:00.002+01:00

Aquesta setmana passada hem tornat a Galicia (qui li ho havia de dir al papa, ja hi ha estat 3 cops, i això que deia que només hi havia vaques... li deuen agradar molt)

Felicitats avi!!!

2009-11-08T01:19:00.002+01:00

Estic fent el tigre...

2009-11-03T20:52:00.002+01:00

Ara les tardes les passo amb el meu papa. El papa té una sèrie de fixacions:

1. Que posi els quadrats dins els quadrats i no dins de les estrelles (això ja ho començo a controlar i estic patint per quina en vindrà ara...).

2. Que begui aigua... tot el dia està amb la meva cantimplora a la mà...

3. Que mengi pà (he descobert que si faig veure que estic nerviós i ploro una mica de seguida em compra amb un tros de pà... bé i ell de pas també se'n menja un...).

4. Que faci com el tigre... Ja fa dies que m'atabala amb un -Què fa el tigre?
I tot perquè un dia vaig badallar... És taaaaaaaaan fàcil fer-lo content!!

Estic menjant Iogurt

2009-11-02T14:55:00.005+01:00

Mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm

JA LA TENIM AQUÍ

2009-10-27T22:32:00.003+01:00

Us presento a la Iona.
És la meva cosina.
És gallega residente en A Coruña.
Pesa 3.200 grs. aproximadament.
Té molt cabell.
Gràcies a Déu s'assembla a la mare (si tingués un cap com el del tiet encara no hauria pogut sortir).
És la nena més maca del món (el nen sóc jo).

Un petó mooooooooooooooooooooooooooooolt fort del de Zumosol!!!

Estic menjant sol

2009-10-13T20:54:00.002+02:00

Ja fa un mes que m'he independitzat. M'han enviat a la guarde.
La teoria és que aprenc a relacionar-me, a compartir, a ser més independent...
La realitat és que jo a casa de l'àvia estava moooooolt bé.
Ja em relacionava (esmorzant a la pastisseria amb la Carmen, la tocinaire, la pastissera...), i compartia, i fins i tot era indepe4ndent (podia anar del menjador a la cuina solet sense haver de dir-ho a ningú...
Però no, ells havien de fer experiments...
I cap a la guarde tu (bé, passant per casa cada dues setmanes ja que virus que ensumo virus que enganxo).
Es veu que la guarde em va taaaaaaaaaaaaan bé. Imagina't, diuen, ha après a menjar sol amb forquilla i ganivet...
(no, si qui no es conforma és perquè no vol...)

Estic creant tendències

2009-10-12T20:56:00.008+02:00

Una de les opcions de què ser quan sigui gran és ser model...
Per ser model cal ser o mooooolt guapo, fort i prim o tenir alguna part del cos remarcable.
En el meu cas, com que tinc els gens que tinc i m'agrada endrapar com m'agrada, això de ser prim ho veuen una mica complicat així que hem triat la segona opció:

A. Podria ser model de nas: De moment el tinc prou aconsseguit però és d'aquelles coses que amb l'edat tendeixen a deformar-se (o creixen desmesuradament, o agafen formes rares...)

B. Podria ser model de peus: Però tinc un dels dits una mica desproporcionat, bé, és el doble de llarg que els altres així que per aquest camí no aniriem gaire bé...

C. Es pot ser model de cabell (del pal Llongueres i tal...)... Llarg, ros, finet... Model de cabells!!!

Un cop escollida la part del cos remarcable (els cabells) hem començat a treballar sobre el tema: Primer vam provar un estil minimalista (bàsicament em van rapar pràcticament al 0) i com que no va tenir excessiu èxit (sobretot entre les àvies, que em sembla que no els va agradar gens) ara han provat un estil més... expressionista?

Estic endreçant-me

2009-10-08T19:45:00.002+02:00

Mira que ho intenten tu... però sempre aconsegueixo sortir...

Estic obrint el bidet

2009-10-02T17:47:00.004+02:00

Ells s'ho busquen...

Estic a la pica

2009-09-23T23:03:00.003+02:00

I tornem-hi amb les fotos artístiques....

Que no veuen que ja sóc massa gran per encabir-me al primer lloc que se'ls passa pel cap?

FELICITATS MAMA

2009-09-20T03:29:00.003+02:00

*ACLARIMENT: La mama vol aclarir que aquest muntatge li va regalar el papa (ja van 3 persones que es pensen que s'ho ha fet ella mateixa...i vale que és una plasta... però no tant!!!)

Avuí la mama fa 31 anys, o sigui que truqueu-la i feliciteu-la.
Ella és,... és...., no sé. És la millor mama del món, i és així.

Estic de tesis

2009-09-16T22:00:00.004+02:00

Aquesta tarda hem anat a una festa a casa de l'Arnau.
Pel que m'ha semblat entendre celebràvem que la mama de l'Arnau s'ha fet metge. Avui ha fet la presentació del llibre.
El llibre és un llibre mooooolt gruixut escrit amb un idioma molt extrany. Ve a dir alguna cosa tal com que uns titans amb armes biològiques estan atacant la superfície de la terra...
Diria que deu ser un best-seller ja que tothom que arribava en volia una còpia...
Els papes estan suuuuuuuperorgullososmiracomfardo perquè no només tenen una amiga que és Metge (es veu que a partir d'ara ja no li podem dir Pegui sinò que li hem de dir doctora Pegueroles) sinó que a més surten als agraïments!!!!
Doctora Pegueroles, no tens ni idea de com en fardarà la mama (mira que poc ha trigat a publicar-ho a la web...)!

Tu no saps com n'arriba a ser de pesada i com arriba a repetir les coses... això m'ho hauré de sentir fins que m'independitzi (jo i tota la parentela):
- Us he dit mai que tinc una amiga ...?
(sort que encara no ha aconseguit el best-seller ja que segur que el fot a primera línia de la llibreria per ensenyar-ho a tot quisqui...).

Bé, el que no acabo d'entendre és quin tipus de metge és, ja que no l'he vista mai amb bata blanca i el tema dels titans biològics no entenc què hi pinta en un hospital.
L'Arnau tampoc ho acabava d'entendre del tot. Però es notava que ell està més acostumat a aquest tipus de festes ja que se'l veia molt més en el seu ambient: Coneixia a tothom, saludava els convidats i fins i tot s'acostava als internacionals .És el que té tenir una mare Doctora que escriu best-sellers!!!

D'aquí a Hollywood (llavors fijo que la mama es fa una foto carnet amb la Pegui i la porta al moneder al costat de les meves per ensenyar-la...).

Bé, doncs que després de tant d'esforç (5 anys de més a la ETSEIB no els aguanta ningú) et mereixes un vídeo, guapíssima!!!

* La última imatge del video és una creació de l'Adri i del Xavi (bé, suposo que el Xavi més aviat tocava els nassos...). Gràcies pel préstec.

Estic astorat...

2009-09-15T21:42:00.001+02:00

El blog d'avui està dedicat a...

Ànims guapíssimes!!!!

Estic passant vergonya (per variar...)

2009-09-07T21:44:00.009+02:00

...

Una de les últimes modes de l'estiu ha estat la de canviar-me al maleter del cotxe...

I això perquè, us preguntareu?

Jo em faig la mateixa pregunta cada vegada que m'hi entaforen...

Em veig allà, amb el cul a l'aire, la cara vermella...

No sé on amagar-me...

Al maleter?

Si fos tan fàcil com això...

I ells...

Ells, com sempre...

Ells, sense complexes...

Estic fent el cv

2009-09-02T22:58:00.004+02:00

A la guarderia els hi han demanat que facin "un full on s'expliqui el caràcter i quins són els petits costums del vostre fill/a, amb una fotografia recent de l'infant enganxada"... Les profes no tenen ni idea d'amb qui estan tractant... només els faltava que els animéssin...

Estic fent la compra

2009-08-26T21:48:00.009+02:00

Punts importants a tenir en compte:

1. Anar-hi després d'haver menjat (sinó el carro pot acabar ple de coses que no ens menjarem mai i que acabarà reciclant el tiet Joan)

2. Evitar sempre la parada de les olives. El papa s'hi pot estar més d'una hora rumiant a veure quines olives compra i atipant-se de les que "el de les olives" li dóna a provar. "El de les olives" és tot un artista ja que li acaba endossant al papa olives, "berberechos", "banderilles"... No sé com s'ho fa ja però sempre acabem comprant olives per tot un mes...

3. Triar la cua on hi hagi més gent a l'hora de pagar. L'efecte òptic d'aquíamiremmésràpids és sempre equivocat. No us fieu mai del la vostra intuició.

4. No mirar a la cara les caixeres del super. Si les mireu es produeix l'efecte peromiracomohacrecidoyquemonoestá que pot fer que trigueu encara més a aconseguir pagar i marxar.

5. No fiar-se de les ofertes. Evitarem omplir la nevera de productes repetits (que si 2x1, que si panyals fins a que faci la primera comunió...) que també acabarà reciclant el tiet Joan..

6. Evitar posar-se la colònia del papa. Segons ell produeix un efecte irresistible a totes les caixeres de súper (jo crec que més aviat té a veure amb tenir un fill del tipus peromiraquemonoesdelpunt4 com jo).

7. Soooobretot agafar sempre el carro (sinó acabarem fent malabarismes amb els productes queempensavaquenonecessitavanomésveniaacomprarunacocacola).

Vacances (Galicia) II

2009-08-21T23:16:00.014+02:00

La següent parada de les vacances va ser Galicia.
A Galicia ens esperaven quasi tots els membres de la familia Agea-Carrera. Només hi faltava el tiet Joan (a qui ja dedicaré un capítol sencer properament...).

Ares:
Poblet costaner ple d'obres al mes d'Agost (semblava que no haguéssim marxat de Barcelona). Els gallecs (bé, com a mínim els il.luminats de Ares) tenen una manera molt original d'asfaltar els carrers:

Redes:
Poblet costaner amb un port petit de pel.lícula... Ideal per a fotos romàntiques...Llàstima que només fos de pas ja que haviem d'anar a sopar amb la familia política... La familia política són una especie d'avis i tiets que tenen un accent característic i que poden ser del Depor o del Madrid. Quan els vas a veure t'has de mudar molt i fer moooolt bona cara... S'han d'intentar evitar temes com la política i sempre és efectiu parlar de futbol.

Mugardos:
Poblet amb una platja quasi tan plena com la de Castelldefels. Val a dir que la majoria de gent roman a fora de l'aigua. Fet que deu tenir a veure amb la temperatura de la mateixa (jo només m'hi vaig capbussar una vegada i em sembla que m'han quedat els c... glaçats de per vida...).

Ferrol:
Quan hi vas t'has de mudar moltíssim (són superpresumits, el tiet per anar-hi fins i tot es posa corbata!!!).
Hi ha una oficina amb unes taules on el tiet s'asseu i parla amb la gent. El tiet és superimportant ja que entra molta gent a parlar amb ell (deu ser per la corbata...).

Coruña:
Hi ha el pis dels tiets i d'una tal Iona de la que no han deixat de parlar en tot el viatge però que no m'han presentat... (no sé on devia estar...).

Punts importants a tenir en compte quan es va a la platja:

1. Sempre s'ha d'anar tapat. Jo era l'únic amb les parts a l'aire de tota la platja. He passat una vergonya!!!! Però ells vinga a despilotar-me...
2. Cal anar preparat. Un gallec "de pura cepa"anirà sempre de "dominguero": Nevera, taula, cadires, truita de patates, ombrel.la... Fins i tot en trobareu que s'apalanquen al parc municipal amb tota la familia, taules, neveres, cadires etc. a passar el dia...
3. S'ha de fer un mur de sorra davant de les tovalloles per si puja la marea. Si puja ens mullarem igual ja que no hi ha mur que ho aguanti però semblarem gallecs (tots fan el muret i acaben amb les tovalloles mullades...).

Vacances (Cantabria-Asturias) I

2009-08-13T20:52:00.009+02:00

La primera part de les vacances l'hem passada a Galicia (bé, Cantabria-Asturies-Galicia amb una última parada Castilla-León).

Cantabria:
San Vicente de la Barquera:
El papa encara està buscant un cendrer amb la foto d'un tal Busta per portar de Souvenir.
Santillana del Mar:
Segons el papa és com un tal Lloret però sense platja (per cert, ni és Santa, ni és llana ni té Mar... sort que ens van avisar!!!)
Unquera:
Hi venen corbatas (no com les de l'avi, aquestes es mengen). És tot el que tinc a dir. Bé, i que hi vam trobar...

Pimiango:
És on vam viure els primers dies. La banyera era com una piscina. Els papes es van entossudir a visitar una cova a la vora dels penyasegats i després de caminar més de... bé quasi un quart d'hora, va resultar que s'havia de reservar i que els menors de 7 anys no podien entrar (psé, com si a mi m'afectés, quina mandra veure quatre pintures mal fetes a la paret!!!)

Asturias:
Bulnes:
No hi vam arribar.
La mama us dirà que no vam pujar pel tema ètic, que els telefèrics, bla, bla, bla... Però la realitat és que la cua (i el preu) del telefèric ens va frenar (jo crec que hi havia més de 200 persones esperant a pujar...). I mira que al principi ho vam agafar amb ganes...

Tielve:
El poble no era gaire maco, però els papes es van fotre fins a dalt de favada, Cabrales i Sidra.
També em van fer estar 2 hores dins un "cuarto" pudent amb una vella amb perruca que venia Cabrales. Feia tota la pinta de l'abuela de la fabada... Són taaaaan innocents!!!