dijous, 8 d’abril del 2010
Estic passejant el nino...
Encara no entenc perquè el papa va fer aquella cara quan va veure que li agafava la joguina a la nena del "parque"...
dilluns, 5 d’abril del 2010
Estic fent la mona II
Avuí ha estat dilluns de Pasqua i hem celebrat la mona a fontpi. La meva mona era un Sr. Potato de xocolata, i per variar, ens ha costat una mica fer-nos amics. Després, hem jugat tota la tarda...
dijous, 1 d’abril del 2010
Estic fent la mona
dimarts, 30 de març del 2010
dilluns, 29 de març del 2010
dilluns, 8 de febrer del 2010
Estic buscant família d'acollida (pel nou/nova)
Es veu que estem de "bona esperança". Sí, sí (per si algú no ho sabia, cosa que pot ser perfectament ja que la mama és un desastre fent comunicacions oficials, bàsicament mai l'entén ningú) tindrem un germanet-germaneta!
Jo no sé ben bé què vol dir tot això encara que algunes "bruixes" (dones de la plana que viuen amb gats i endevinen el futur...) diuen que els nens tenim un sisè sentit i que ens n'adonem de tot.
Jo més aviat del que me n'he adonat és:
a) La mama està una mica més grassa (el papa segueix mantenint que aquesta panxa ja la tenia però diria que ho fa per fotre...).
b) La mama ja no està tant per mi (es passa el dia al llit queixant-se...).
c) El papa està més per mi (el 20-80 inicial estaria ja en un 50-50... 80-20 segons el meu progenitor).
d) Tothom em mira amb cara de pena.
e) Em diuen coses com aisisabéssisquèthanfetaquestparell o pobrissóhopatiràmolt o uiquanel/lavegi...
f) Sembla que farem obres a l'habitació de l'entrada (deu ser perquè els tiets hi dormin millor quan es queden de cangurs)
Així que com que el tema sembla que segueix endavant (la panxa no para de crèixer) he decidit agafar el telèfon de començar a trucar la parentel.la per veure qui se'n vol fer càrrec quan surti (a casa no ens hi cap i estic convençut que com que a tots els hi agraden tant els nens estaran encantats d'adoptar el nouvingut). "Quién da mas?"
Jo no sé ben bé què vol dir tot això encara que algunes "bruixes" (dones de la plana que viuen amb gats i endevinen el futur...) diuen que els nens tenim un sisè sentit i que ens n'adonem de tot.
Jo més aviat del que me n'he adonat és:
a) La mama està una mica més grassa (el papa segueix mantenint que aquesta panxa ja la tenia però diria que ho fa per fotre...).
b) La mama ja no està tant per mi (es passa el dia al llit queixant-se...).
c) El papa està més per mi (el 20-80 inicial estaria ja en un 50-50... 80-20 segons el meu progenitor).
d) Tothom em mira amb cara de pena.
e) Em diuen coses com aisisabéssisquèthanfetaquestparell o pobrissóhopatiràmolt o uiquanel/lavegi...
f) Sembla que farem obres a l'habitació de l'entrada (deu ser perquè els tiets hi dormin millor quan es queden de cangurs)
Així que com que el tema sembla que segueix endavant (la panxa no para de crèixer) he decidit agafar el telèfon de començar a trucar la parentel.la per veure qui se'n vol fer càrrec quan surti (a casa no ens hi cap i estic convençut que com que a tots els hi agraden tant els nens estaran encantats d'adoptar el nouvingut). "Quién da mas?"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
