Estem de "los amigos de la tele"

Els amics de la tele són us personatges que apareixen de cop a la teva vida a través de la caixa tonta i per molts anys que passin no te'n pots desfer mai més.
Són uns amics molt especials, n'hi ha de tot tipus:

1. Animals que parlen i es comuniquen entre ells. Normalment són encantadors i fan moralejas del tipus ecologistes (abeja Maya, Pingu), tot i que també n'hi ha que haurien d'estar censurats a l'horari infantil (els gags del Tom i Jerry són d'allò més gore...)
2. Persones amb poders especials (ja siguin voladores, aranyes, rat-penats etc.).
Dins d'aquest apartat hem de destacar especialment les nenesrobot que ataquen caques, els herois musculats que mengen molt arròs perquè els agrada molt, i sobretot el prefe del papa: una espècie de nenmico que feia kameames amb un vell verd que es mirava les calcetes de les noies...
3. Titelles. A l'època dels papes es veu que hi havia un tal senyorcordills que ara s'ha transformat en el Mic i el seu inseparable cinc segons.
4. Per últim però no menys interessant trobem els dibuixos paranoia. No són ni animals ni humans. Com a exemples trobariem els teletubbies (ninos amb cul enorme que no entèn ningú més que els menors de 3 anys) o el Doraemon (que per ajudar-nos a entendre què és exactament ens el defineixen com a "gat còsmic" que ja em direu què vol dir..).

Aquest últim és dels meus prefes, bé bàsicament me'l trobo a tot arreu, i per si no fos poc n'hi ha un a tooootes les cases de la familia...

Està fent cuento

Estic emprenyant

La meva relació amb l'Eulàlia millora per moments. Hem passat algunes èpoques difícils (sobretot quan es passava el dia amorrada a la teta de la MEVA mama) però sembla que ara la relació millora (diria que un factor és que ara es passa el dia amorrada al SEU bibe).

La veritat és que al principi això de tenir una germaneta em feia una mica de por, però ara li trobo molts avantatges:

1. És una màquina de reciclar. Fa servir tot allò que ja no m'agrada, i com que llavors em quedo sense coses no paren de comprar-me'n més.
2. És una mica boba: Li puc fer totes les marranades que vulgui i com sóc el germà gran em mira embadalida i riu.
3. És una bona aliada a l'hora de despistar el personal: Quan anem a algun lloc nou la gent fa allò de quemacoiquanté (no sé perquè tothom es pensa que és un nen... l'àvia diu nosequè d'unes arracades però la mama no li fa cas) i jo puc fer de les meves.
4. És divertida: La puc gronxar, i gronxar amb l'hamaquita que fins al cap d'una bona estona no plora...

Està buscant una jaqueta

Estic recopilant fotos

Eulàlia amb vestit verds i calentadors a joc


(Tita's iphone)

Estic sense fotos

A la mama se li va espatllar el telèfon mobil. Això a casa no ha estat mai un problema perquè de seguida apareix algun parent (la iaia, l'avi, la tita etc.) que en té quaranta d'antics que comparats amb els que duen els papes són supermoderns.
Aquest cop però el papa (que va amb prepago per a més informació)...
Papa: - Dolceta, he pensat que t'has de comprar un iPhone.
Mama: - Un iquè?
Papa: -Tu segur que ho faries servir.
Mama:- Ni de conya, no em penso gastar ni un duro en un telèfon.
Papa:- Ets una rància.
Mama: - Que no en vull!
Papa: Ets una rancia!
Mama: QUE NO EN VULL!
Papa: ETS UNA RANCIA!
i així dies, i dies fins que la mama va entrar a una tenda orange i es va comprar una còpiaxunga (bé, ella es pensa que no li va costar ni un duro però va fer un d'aquests contractes on ho acabes pagant cada mes... que ells no són tontos!).
La mama estava molt contenta amb la seva còpia fins que se li va acudir intentar descarregar les fotos a l'ordinador de casa... oh! misteri! en quant el telèfonxungo es va connectar a l'ordinador tot han estat problemes.
Internet no funciona, que si la targeta ethernet s'ha desconfigurat, que si on estan els cds originals, que si segur que ho ha tocat ta mare, que si deu haver estat la teva, que si això a mi no em passava mai, que si porta'l al redondo (gurú familiar dels pcs) que si al redondo li funciona i a casa no, que si deu ser el cable... que si no haguéssis comprat un telèfonxungo en comptes de l'iphone això NO ENS ESTARIA PASSANT!
Total que portem dues setmanes sense ordinador, sense poder descarregar fotos i sense blog.
Us deixo amb el muntatge que va fer el tiet per Nadal i que he pogut recuperar d'internet.