Estic amagat

Sense comentaris...

Estic fent uuuuuhh

He après a fer uuuuhh! Encara no tinc gaire clar quan s'utilitza aquesta fesomia. De moment estic estudiant possibles opcions:

a) Es fa uuuuuhh quan alguna cosa et sorprèn. Del tipus uuuuhh! el papa m'ha canviat una caca!! o del tipus uuuuh! la mama ha endreçat l'habitació...

b) Es fa uuuh quan li vols comunicar a algú que et fa por. Tot i que no acaba de fer efecte, ja que la reacció habitual és que es posin a riure... De moment em sembla que es donen més per al.ludits si em poso a plorar com un boig...

c) Quan vols fer tu una sorpresa a la parentela. Estàs tan tranquil i de sobte els sorprens amb un uuuuh dels bons... Vindria a ser com quan fas una caca de les bones i no s'ho esperen... treuen el bolquer tranquil.lament i llavors se n'adonen de cop que has d'anar de dret a la banyera...

Bé, seguiré esbrinant quina és la situació a què aplicar aquesta nova cara que he après. De moment em limito a fer-la de quant en quant per veure les reaccions de l'entorn... i no us enganyaré, no acaba de fer l'efecte desitjat ja que es limiten a fer el "miraquemonoqueés" de "turno"

Estic de punt de creu

Estic de calçotada...una altra vegada

Aquest dissabte vam anar a un restaurant amb el tiet, els cosins-tiets, les tietes àvies, els tiets avis, els avis, la besàvia (bé, tota la "troupe"...).
Un restaurant és un lloc amb moltes taules plenes de gent on hi ha uns senyors molt simpàtics que els alimenten.
Bàsicament els adults fan una mica de nens i es despreocupen de comprar el menjar, cuinar-lo, rentar els plats, parar la taula...
En el cas de les calçotades (ja que endevineu què és el què vam menjar... ) els adults tornen a la infantesa menjant amb les mans i posant-se pitets... només els falta que els senyors altrament anomenats cambrers els hi donin el menjar amb cullera i ja serien com jo.
No acabo d'entendre que la gent mengi a casa podent anar als restaurants i despreocupant-se de tot... És com si jo em posés a menjar solet... us imagineu? quina mandra...
Em sembla que el fet que mengin a casa té quelcom a veure amb això de la crisi... pel que he sentit abans tothom menjava als restaurants, anava al cine i es comprava "Porches Cayenne" (no tinc clar en quin ordre). Ara la gent menja a casa, es baixa les pel.lícules d'internet i va en "bicing"... quina vida més dura!!!! I que jo hagi arribat ara... s'ho podien haver pensat millor i fer-me sortir quan canviar-se el cotxe cada 2 anys era la cosa més normal del món!!! Tal i com van ara les coses em sembla que heretaré la bici del tiet Joan...

Bé, deixant de banda la filosofia, bàsicament vam passar de la crisi (bé, bàsicament van convidar els avis) i ens vam tornar a atipar de calçots...

Estic content

Estic de calçotada

Aquest cap de setmana hem anat de calçotada. La gràcia dels calçots és la salsa. Per tal de no fer la "marranada" de fer un dinar amb salses i passar-se'l sucant-hi pa , la gent s'ha inventat les calçotades. Es tracta de posar-se fins al cul de salsa sucant-hi cebes lluna mica més llargues que les habituals.
La gent també aprofita l'excusa per fer els primitius i menjar amb les mans, posar-se pitets com si fossin nens petits, menjar carn a la brasa fins a rebentar, allioli...
Aquest cap de setmana en concret "els adults" se l'han passant menjant.
Es veu que això del menjar ve amb l'edat. Primer menges perquè t'obiguen (bàsicament tampoc t'acaba d'agradar, ja que la verdura triturada té moooolt poca gràcia, per no dir gust). Més endavant passes una fase en que més que menjar l'important és beure (cerveses per aquí, cubates per allà...) i finalment arriba el punt en què bàsicament es dediquen a engreixar-se (no distingeixes gaire bé qui són els qui estan embarassats dels altres...). A aquesta última fase l'anomenen maduresa...


Com que era l'únic nen, aquest cap de setmana el meu ego ha pujat considerablement. Ja tinc a 25 persones més (apart de la famila) enganyades i convençudes que sóc el més guaaapo, boooo, simpàaaaatic...
Al pas que vaig (20 persones/cap de setmana) quan tingui l'edat faig una recolida de firmes i em presento a president...

Estic tocant el piano

Estic començant a moure'm...

Estic aprenent a gatejar. Gatejar és el pas previ a caminar. És mooolt important perquè entra dins del grup de coses que els nens han de fer d'hora per estar a l'alçada de les expectatives de l'entorn.
Les àvies ja han començat a propagar la notícia. Ho fan dissimuladament, com qui no vol la cosa:
- Doncs el nen sembla que comença a gatejar, tu... (amb un somriure espaterrant...)
- I només té 8 mesos (remarquen com qui no vol la cosa...).
La veritat és que juguen amb avantatge ja que la gran majoria de coneguts no tenen gaire clar a quina edat van començar a gatejar (es veu que la memòria dels adults no arriba tan lluny... com a molt arriben a recordar la primera comunió...).
Així que tots fan cara de ooooohhquespavilatqueésaquestnen!!
Jo ho porto bastant bé (això de la fama), tot i que de moment només aconsegueixo desplaçar-me una mica cap endarrere i moure el cul amb prou gràcia (però això no ho digueu a la parentel.la, que sinó em treuràn del top ten de nens superespavilats!!!)

Estic conduint

Tinc una nova joguina. Els papes diuen que a casa ja no n'hi cap cap més. Jo no m'ho acabo de creure ja que de tant en tant n'apareix alguna de ben gran i sempre li troben algun lloc.
És veu que el fet de ser nen té lligat intrínsecament (aquesta paraula és per remarcar com en sóc de nen superintel.ligentcomdiuentotselsparents) l'acumular trastos (altrament anomenats joguines).
Bé, la meva nova joguina té quasi bé tots els punts que m'agraden dels trastos:
1. És moooolt més gran que jo...
2. M'hi puc ficar a dins.
3. Fa mooooolt soroll...
4. Té moooooltes llumetes..
5. Té tot de "gadgets" (també paraula de nen superintel.ligent que poso entre cometes per remarcar que és en anglès) penjant amb formes que no sé ben bé que representen però que fan sorollets i es mouen.
6. És descapotable.
7. És de color vermell (qualsevol cotxe que s'ho valgui ha de ser de color vermell).
8. I la més important: ocupa mooolt espai (no veieu com els en fa de gràcia als papes).

PER MOLTS ANYS PAPA!!!!!

Estic practicant amb el papa pel concert

I seguim practicant...