Estic volant

Volar és una sensació molt extranya... De sobte el papa t'agafa per sota les aixelles i t'aixeca cap el sostre de l'habitació.
Hi ha qui diu que mareja.... a mi de moment més que marejar-me em fa riure. El papa em mou i fa sorolls del tipus brrrruuuuuum o rrrrrrrrrrrrrrrr...

Suposo que quan voles més de veritat (o sigui més amunt del sostre de l'habitació) sí que deu marejar...

Es veu que quan voles de veritat et fan despullar. Sí, sí, et fan despullar del tot, posar tota la roba sobre d'una safata on no hi cap pràcticament res i et fan caminar així mig despullat i fent equilibris amb la safata fins arribar a un aparell que pita si no t'has despullat prou bé.
Quan ja et sembla que has fet prou el ridícul llavors sí que t'agafen per sota les aixelles, et fan aixecar els peus, et soben les cames, els pits, l'esquena etc.

Finalment, quan ja has passat tot el suplici marxes fent moooolt bona cara (sinó encara són capaços de fer-te tornar a despullar) i amb una mica de sort al cap d'una o dos horetes pots pujar a l'avió per finalment poder-te marejar com una sopa durant una bona estona més...
Se'm fa molt difícil d'entendre perquè a tothom li encanta això de volar!!!

Estic de model de calendari (3a part)

I vingaaaaaaaaaa!

Estic buscant...diners!

Com que estem en temps de crisi he decidit dedicar tots els meus esforços a ajudar els papes a arribar a final de mes. Les accions que m'he proposat són:

1. Intentar fer deposicions amb menys freqüència (menys caques= menys panyals= menys diners...). Aquest opció se'm fa una mica difícil ja que no us enganyaré, encara no tinc control del tot sobre el tema...

2. Aprofitar la roba com més temps millor. El papa proposa de tallar els peus als pijames de manera que així eliminem el límit físic pels meus peus i els puc utilitzar molt més temps (pijames amb peus tallats= menys pijames a comprar= menys diners).

3. Banyar-me menys sovint, és a dir aguantar més temps els macarrons del coll (menys banys=menys aigua=menys diners). He decidit que prefereixo espaiar els banys a reciclar l'aigua que és el que segurament proposaria el tiet sostenible però que a mi, que us diré...això de banyar-me amb aigua bruta...com que no fa per a mi...

4. He sentit a dir que a sota dels coixins del sofà hi ha diners... Així que cada cop que m'hi deixen em dedico a buscar-n'hi (serà una llegenda urbana?).

Estic fent amics: en Camel

Em costa de creure que cap ésser animal faci uns sons taaaan extranys...
Però si els papes poguéssin veurecom n'estan de ridículs desde la meva perspectiva em sembla que també es farien un tip de riure...

Estic fent una cervesa

Dir que estàs fent una cervesa és una manera com un altre de dir que has quedat amb algú (generalment un amic), en algun lloc (del tipus bar, pub, discoteca etc.) i que estàs mirant a l'horitzó sense articular paraula (bé, també existeix la possibilitat de fixar la mirada en un diari, o en una tele...).

- I així què tal tot?

- Bé...

Al cap d'una horeta...

- I la x... què tal?

- Bé...

30 min. més tard....

- I la feina?

- Bé...

I així poden estar hores i hores exceptuant el cas que algú dels dos tregui el tema de futbol llavors la conversa es torni una mica més animada...

I jo allà, mirant a l'horitzó...sense haver-me de preocupar per dir res...

Estic cap per avall

La mama li va preguntar al senyor aquell que no m'agrada de la bata blanca:

-I així li hem de fer fer gimnàsia?

Ell se la va quedar mirant amb la cara aquesta que fa sovint de llegiuelmetodeestivillideixeumenpau i li va contestar:

- Doncs home, de moment és molt petit...mentre es mogui una mica.

I ella tossuda...

- Però que es mogui com?

I ell amb cara de melatrecdesobrecomsigui va dir les paraules màgiques:

-Podeu posar-lo una mica cap per avall que aprengui a aixecar el cap...

Fa una setmana que només veig el terra de casa (que per cert em recorda al de casa els avis)...

Estic independitzat

Aquest divendres passat em vaig independitzar. Sí, si, tal com sentiu: he marxat de l'habitació dels meus pares!!!
Aquest pas és un pas molt important a la vida de qualsevol home.
Per primera vegada has d'afrontar tot sol la foscor de l'habitació, has d'intentar dormir sense aquells sons que emeten els papes (gggrrrr, zzzzz), no t'acompanya el larguero abans de dormir , canvies el "Tu afición es sentimiento..." pel "Quèèèèè li darem en el noooooi de la mare...", si plores triguen més de 3 segons a venir a veure què et passa... bé, tota una experiència.

Des que m'he independitzat ho veig tot des d'una altre perspectiva.
La veritat és que em sento més madur, com més responsable, no sé si m'enteneu...
La mama ja no em sembla taaant important, em comença a agradar passar unes estones de reflexió amb mi mateix (bàsicament jo mateix i la pipa), fins i tot els personatges blaus que comparteixen habitació amb mi em comencen a semblar agradables (ja se sap, la convivència)...
A més ara tinc un nou amic (el papa l'ha fet venir per a què em vigili mentre dormo...) al principi cada cop que obria els ulls em fotia un susto de mort, però ara ja m'hi començo a acostumar...

Bé, que ho tinc superadíssim... ja sóc un adult independent que pot anar perfectament sol pel món...bé, si més no per la seva habitació...o no?

Estic avorrit

La política m'avorreix. M'avorreix molt.

Que si "-Ara t'estic" "- Ara no t'estic", que si vull jugar amb vosaltres i venir a la reunió, que si no t'hi deixem venir...., que si "-Bueeeeeeeno, et deixo una cadira...!", que si "-Vaaaaale, ja t'ho tornaré...!"

I vinga reunions i més reunions (això de les reunions deu ser una cosa així com els cafès de la mama... parlar una mica de tot sense arribar mai enlloc...).

I mentrestant la resta (la resta són els normals, els que van a treballar cada matí. No com els polítics aquests o la mama que s'està a casa de baixa... El papa diu que sort n'hi ha d'ell que aixeca el país...). Bé, doncs resulta que la resta està en crisi (això de la crisi és que hi ha uns ninja que ataquen a no sé quins bancs i com que els bancs són moooolt, moooolt pobres i es queden sense diners els polítics, que són mooooolt mooooolt bons els en donen...).

Trobo que tot plegat és molt complicat... però també té la seva part positiva: Viatges amunt i avall, cotxes amb tele a dins, anar sense corbata, no cal tenir estudis, tampoc cal saber idiomes... Em sembla que quan sigui gran m'ho plantejaré això de ser polític... o torero...

Estic que no estic

Estic fent un cafè

Dir que estàs fent un cafè és una manera com un altre de dir que has quedat amb algú (generalment una amiga, ja que les dones tenen més tendència a "fer cafès") en algun lloc (del tipus bar, cafeteria etc.) i que estàs repassant una a una totes les amistats comunes (entenent per repassar el fet d'extreure el màxim d'informació generalment negativa de la persona en concret: comentaris desafortunats, roba inapropiada per segons quines ocasions etc.).

La mama és una gran especialista a fer cafès. S'asseu amb qui sigui i ja hi som:

- I la ... què fa?

- Què en saps del ...?

- La ... em va dir que la ... li havia dit ...

- T'ho vaig dir que em vaig trobar en... i ...?

I jo allà, escoltant-me-les i sense poder dir la meva...



(i quan pugui em sembla que me n'abstindré...no sigui que en surti mal parat...)

Estic de model de calendari (2a part)

I ells vinga a riure...

Estic menjant fruita

Avui hem anat al metge i els hi ha dit als papes que ja podien començar a donar-me fruita. Tenim un metge una mica sec:
-Ja li podeu començar a introduir la fruita.
(i mutis)
Mama amb cara de resignada i amb paper i llapis apuntant:
-Però com li faig?
-Doncs "lo típic"
(i un altre cop mutis)
Mama amb cara de perquè tothom suposa que estem informats d'aquestes coses:
- Ja, però exactament com fariem "lo típic"?
Metge amb cara d'agobiat i fent veure que no mirava fastiguejat la llibreta de la mama:
- Doncs plàtan, pera, poma, taronges...Com ho vegis...
(que no sap que això de "com ho vegis amb els papes és molt perillós? Hauriem d'anar acotant una mica, que sinó els hi dona per improvitzar i ja sabeu com acaba... que si motiva per aquí, que si motiva per allà...)

Bé, que hem sortit del metge i estaven súper emocionats:
- Anem ràpid a la fruteria i a veure si tenim temps de donar-li la "primera papilla".
Aaaaahh! La famosa primera papilla...Tothom parla sempre de la "primera papilla":
-Vaig tant torrat que trauré la primera papilla...
- No em trobo gaire bé, trauré la primera papilla...
Però... algú recorda quan i on va menjar la "primera papilla"?

Doncs jo sí. Avui he menjat la meva "primera papilla"!!!

Estic fins als ... de les vaques

La mama té una fixació amb les vaques. Ho he estat meditant i he trobat dues possibles raons:

Raó número u: La mama se sent una mica com una vaca.

Tot el dia està amb la teta fora (o això diu, tot i que jo crec que menjar cada tres hores és més que raonable...).
Jo crec que el problema bàsicament és que ara fa una setmana va aparèixer a la nostra vida... eeeeeeeel SACALECHES!!!
Que jo estigui enganxat constantment a la teta ja la fa sentir una mica vaca lechera, però que a més s'hi enganxi una màquina ni us explico! Només fa que repetir: si m'ho juren no m'ho crec! El que s'arriba a fer per un fill!! (a mi més que una vaca em sembla una vella repapiejant...).

Raó número dos: La mama troba a faltar el tiet.

El tiet Xevi està a Galicia i allà es veu que només hi ha vaques, gallegos i el tiet (o aixó diu el papa). Les vaques són com les que hi ha per casa i els gallegos són uns personatges que s'assemblen bastant a nosaltres (la tieta Carmen, que ho és, sembla bastant normal...) però tenen la mania d'acabar-ho tot amb "iño"...

Jo crec que la raó de l'obsessió de la mama és la número dos. Vol que quan vagi a veure els tiets em trobi com a casa...

Estic mirant la tele

He descobert la tele...

Hi ha...

Pallassos...

Animalets...

Música...

Animalots...

Nines...

Colors...

Ninos...

La tele m'agrada...

Perquè no me la deixen veure?

Perquè serà que diuen que "atonta"?

Estic fins al gorro

Avui hem anat de compres... La mama m'ha comprat un gorro.... més que un gorro jo diria que és un sac de farina del revés... us havia dit que el gust de la mama és bastant discutible?

Espero que passi la fase aquesta de disfressar-me de qualsevol manera i dir continuament: "que moooono!"...

També em posa leotardos... els leotardos són uns mitjons moooolt llargs (molt més llargs que les cames) que serveixen per a suar i per a sentir-se moooolt ridícul.

Ara entenc perquè els nens més grans duen samarretes de calaveres, roba fosca, pantalons trencats etc... Segur que el seu subconscient recorda imatges com la de sota i busquen l'extrem més oposat a la cursileria per a contrarestar-les...
Em sembla que jo aniré de negre, amb tatoos i amb totes les orelles foradades!!! Ja veureu com a la mama se li treuen les ganes de mirar-me i dir que mooooono!!!

Estic enfadat

Sé que hi ha d'haver alguna manera de coordinar braços i cames per a desplaçar-me cap algún costat... però no aconsegueixo descobrir-la...

El papa m'ha ensenyat delante, detrás, izquierda y derecha... sembla taaaaaaan fàcil...però si ells sabéssin....
Mira que ho provo tot... moc els braços, moc les cames... però res...només aconsegueixo moure el cap...
Això no m'ajuda gens ja que només em serveix per a quedar-me quiet al mateix lloc fent força amb el cap i pinta de tonto (suposo, ja que quan em miren es fan un tip de riure i dir... mira que mono!!!)

I ho torno a provar... però res... només aconsegueixo moure el maleït cap... i com que el meu cap pesa bastant em canso de seguida...i m'enfado... m'enfado molt... i llavors si que aconsegueixo moure'm...
Bé, no em moc ben bé jo, però com que es cansen de veure'm enfadat m'agafen i em mouen...

M'agrada enfadar-me... bé, més aviat m'agrada que m'agafin...

Estic vestit de ratlles

La mama i la iaia són les encarregades de comprar-me roba. El tema pot semblar molt fàcil però no ho és gens, sobretot si tenim en compte el gust de les dues especialistes. La mama encara no ha entès si és el marró que no combina amb el negre, el negre amb el blau marí, el marró amb el blau marí... I la iaia... bé la iaia passa olímpicament de combinar colors i es deixa assessorar per la besàvia que està encantada de baixar a Barcelona a vestir les dones de la familia...
Jo necessitava un pijama i el tema semblava bastant senzill així que no van considerar necessari de fer baixar la besàvia de Torelló.
Quan van arribar a casa l'únic problema que li vaig veure va ser la mida (diguéssim que l'any vinent encara el podré portar), però com que la mama tot ho compra de creixença ja hi estic bastant acostumat...
El problema va venir quan aquest cap de setmana en veure en Teo la mama li va dir a la seva:
- Quina coincidència, el Modest té el mateix pijama però d'un altre color...
i la mama d'en Teo va dir:
- No fumis que li has comprat el de nena?