Els papes (els meus i els seus) bàsicament van menjar, fer el manta i descansar... No ho entenc ja que mira que n'és de divertit empastifar-se!!! Aquests adults... qui els entengui que els compri...
diumenge, 18 de juliol del 2010
Estic a la piscineta
Dissabte em van venir a veure l'Arnau i la Clàudia. Ens vam dedicar bàsicament a empastifar-nos de terra i ficar-nos a dintre la piscina fins que va quedar ben bruta...
Els papes (els meus i els seus) bàsicament van menjar, fer el manta i descansar... No ho entenc ja que mira que n'és de divertit empastifar-se!!! Aquests adults... qui els entengui que els compri...
Els papes (els meus i els seus) bàsicament van menjar, fer el manta i descansar... No ho entenc ja que mira que n'és de divertit empastifar-se!!! Aquests adults... qui els entengui que els compri...
dijous, 15 de juliol del 2010
Estic fent gazpatxo
Ha estat fer els dos anys i ja han considerat que em poden començar a explotar....
diumenge, 11 de juliol del 2010
Estic d'aniversari
I ja en tinc 2!!!!
La mama porta tota la setmana intentant que quan em pregunten quants anys tens respongui el que cal (o sigui dos i faci la senyal amb la mà) però no m'ha vingut de cara i quan m'ho pregunten em limito a mirar cap una altra banda... Això podria tenir dos lectures:
1. Sóc taaaan llest que he decidit que estic per sobre d'aquestes coses i passo de seguir-los el joc (no us enganyaré, això és el que li agrada pensar a la mama).
2. Encara no estic preparat (això és el que es pensa la majoria però segons la mama estan tots equivocats).
Bé, a banda de petites superacions personals com aquesta, l'aniversari ha estat un èxit. Un petit resum de la reunió seria:
1. La familia es reprodueix. La taula ja no cap al menjador de Fontpineda i una part sobresurt a la terrassa (aquest cop hi han ubicat els "petits"= entre 18-30 anys)
2. La mama ha fet pollastre amb peres per un regiment (va comprar quatre pollastres i la nevera encara està plena i tenim peres per tot l'any vinent...). Val a dir que la parentel.la s'ha comportat i se l'ha menjat sense discutir...
3. El papa ha comprat un pastís a un lloc que no ens vol dir (estava mooooolt bo). També m'ha regalat un garatge amb cotxes que m'ha encantat!!! (sembla ser que em comença a sortir el costat de "mascle"...).
4. Les tietes i àvies han cuinat pel regiment Gimeno-Agea-Carrera... Per variar ha acabat "pringant tothom... Però ja se sap, la família és la família... i la mama té un morro que...
5. La Laura ha acabat vestida a la piscina.
6. L'últim però el més important és que ens ho hem passat molt bé!
Com que som d'aquesta manera només ha dut la càmera el tiet Ernest així que ens haurem d'esperar uns dies (o mesos, o anys...) a tenir el recordarori...
De moment us deixo amb unes imatges inèdites de les meves "ballaruques"...
La mama porta tota la setmana intentant que quan em pregunten quants anys tens respongui el que cal (o sigui dos i faci la senyal amb la mà) però no m'ha vingut de cara i quan m'ho pregunten em limito a mirar cap una altra banda... Això podria tenir dos lectures:
1. Sóc taaaan llest que he decidit que estic per sobre d'aquestes coses i passo de seguir-los el joc (no us enganyaré, això és el que li agrada pensar a la mama).
2. Encara no estic preparat (això és el que es pensa la majoria però segons la mama estan tots equivocats).
Bé, a banda de petites superacions personals com aquesta, l'aniversari ha estat un èxit. Un petit resum de la reunió seria:
1. La familia es reprodueix. La taula ja no cap al menjador de Fontpineda i una part sobresurt a la terrassa (aquest cop hi han ubicat els "petits"= entre 18-30 anys)
2. La mama ha fet pollastre amb peres per un regiment (va comprar quatre pollastres i la nevera encara està plena i tenim peres per tot l'any vinent...). Val a dir que la parentel.la s'ha comportat i se l'ha menjat sense discutir...
3. El papa ha comprat un pastís a un lloc que no ens vol dir (estava mooooolt bo). També m'ha regalat un garatge amb cotxes que m'ha encantat!!! (sembla ser que em comença a sortir el costat de "mascle"...).
4. Les tietes i àvies han cuinat pel regiment Gimeno-Agea-Carrera... Per variar ha acabat "pringant tothom... Però ja se sap, la família és la família... i la mama té un morro que...
5. La Laura ha acabat vestida a la piscina.
6. L'últim però el més important és que ens ho hem passat molt bé!
Com que som d'aquesta manera només ha dut la càmera el tiet Ernest així que ens haurem d'esperar uns dies (o mesos, o anys...) a tenir el recordarori...
De moment us deixo amb unes imatges inèdites de les meves "ballaruques"...
dimarts, 6 de juliol del 2010
diumenge, 4 de juliol del 2010
Estic menjant
Aquesta setmana els papes han anat a la primera reunió de pares amb la profe.
El missatge en general va ser molt positiu:
1. Sóc bastant simpàtic (comparat amb com vam començar i després de quasi 4 mesos d'adaptació, el tema adaptació bàsicament són els mesos que els nens triguen a anar contents a la guarde.... en el meu cas seria el temps que vaig trigar a anar-hi més de dos dies seguits.),.
2. No sóc violent (de moment sembla ser que no pego els companys i ells de moment tampoc m'atonyinen gaire...)
3. El tema concentració no el porto gaire bé, es veu que sóc bastant finet i prefereixo anar a jugar a la meva bola que fer això que diuen experimentació (enfarinar-se de dalt a baix, empastifar-se les mans amb iougurt i pintar etc.). Els papes s'han preocupat una mica perquè això és el que més endavant anomenen falta de concentració, però clar, ara amb 2 anys que voleu que us hi digui...
4. M'encanta cantar i ballar (segons l'àvia això es degut a les hores i hores que vam passr plegats cantant allò de "Lisboa antigua...").
5. Un dels punts que més va remarcar la profa és el tema del menjar. Es veu que menjo moooooolt bé. Menjo taaaaan bé que per berenar sempre em donen dos entrepans i per dinar es veu que sóc capaç de repetir fins a tres vegades... Això sense parlar del tema galetes...
És allò que els testos s'assemblen a les olles...
El missatge en general va ser molt positiu:
1. Sóc bastant simpàtic (comparat amb com vam començar i després de quasi 4 mesos d'adaptació, el tema adaptació bàsicament són els mesos que els nens triguen a anar contents a la guarde.... en el meu cas seria el temps que vaig trigar a anar-hi més de dos dies seguits.),.
2. No sóc violent (de moment sembla ser que no pego els companys i ells de moment tampoc m'atonyinen gaire...)
3. El tema concentració no el porto gaire bé, es veu que sóc bastant finet i prefereixo anar a jugar a la meva bola que fer això que diuen experimentació (enfarinar-se de dalt a baix, empastifar-se les mans amb iougurt i pintar etc.). Els papes s'han preocupat una mica perquè això és el que més endavant anomenen falta de concentració, però clar, ara amb 2 anys que voleu que us hi digui...
4. M'encanta cantar i ballar (segons l'àvia això es degut a les hores i hores que vam passr plegats cantant allò de "Lisboa antigua...").
5. Un dels punts que més va remarcar la profa és el tema del menjar. Es veu que menjo moooooolt bé. Menjo taaaaan bé que per berenar sempre em donen dos entrepans i per dinar es veu que sóc capaç de repetir fins a tres vegades... Això sense parlar del tema galetes...
És allò que els testos s'assemblen a les olles...
dijous, 1 de juliol del 2010
Estic aprenent a controlar els esfínters
Aquesta és la manera fina de l'escola bressol per dir que estic aprenent a fer caca i pipi sense bolquer.
Com que el dia E s'acosta perillosament (el dia E és el dia en que es veu que apareixerà l'Eulàlia, una nena que es veu que s'instal.larà a casa i de la qual prefereixo no parlar...) els papes han decidit que ja era un nen gran i que havia arribat l'hora d'eliminar el meu amic, l'inseparable bolquer de la meva vida diurna.
Van escollir el cap de setmana més adequat (quin millor que el pont de St. Joan per disfrutar d'unes distretes vacances en família...) per dur a terme la gran tasca, i ja em veieu a la meravellosa vil.la de Pals i Begur pixant i cagant per les cantonades...(no ho digueu a ningú però el papa ha arribat a dir que és com tenir un gos...).
Bé, després d'uns dies de vacances inoblidables (corregudes per restaurants gotejant pel passadís, caques a la piscina dels apartaments que per sort no van sortir del banyador ...) vam tornar a la vida normal a Barcelona i la responsabilitat va recaure a les profes de la guarde.
El tema està totalment controlat. Segons les profes estic a un 90% dins-10% fora. Segons els papes les profes ens estan enganyant...
Com que el dia E s'acosta perillosament (el dia E és el dia en que es veu que apareixerà l'Eulàlia, una nena que es veu que s'instal.larà a casa i de la qual prefereixo no parlar...) els papes han decidit que ja era un nen gran i que havia arribat l'hora d'eliminar el meu amic, l'inseparable bolquer de la meva vida diurna.
Van escollir el cap de setmana més adequat (quin millor que el pont de St. Joan per disfrutar d'unes distretes vacances en família...) per dur a terme la gran tasca, i ja em veieu a la meravellosa vil.la de Pals i Begur pixant i cagant per les cantonades...(no ho digueu a ningú però el papa ha arribat a dir que és com tenir un gos...).
Bé, després d'uns dies de vacances inoblidables (corregudes per restaurants gotejant pel passadís, caques a la piscina dels apartaments que per sort no van sortir del banyador ...) vam tornar a la vida normal a Barcelona i la responsabilitat va recaure a les profes de la guarde.
El tema està totalment controlat. Segons les profes estic a un 90% dins-10% fora. Segons els papes les profes ens estan enganyant...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
