Estic enjoiat

La tieta m'ha farcit d'anells... No entenc perquè me'ls posa als peus... Deu ser que no tinc els dits de les mans prou grans?
El papa està una mica esverat... no para de dir "-Ja veureu com acabarà això..." "-Jo ja ho deia, ja..."

Estic de Sant Jordi

Avui és la diada de Sant Jordi. Ens l'hem passada passejant amunt i avall per la Rambla de Catalunya. No he entès gaire quin era l'objectiu, ja que un cop la mama ha comprat els llibres i la rosa he seguit caminant rambla amunt, rambla avall, passeig de gràcia amunt, passeig de gràcia avall (encara estic una mica marejat...).

No sé si havia vist mai tanta gent junta... Tots estaven a l'aguait de trobar coneguts, atents, estudiant les mil fesomies que es creuaven a cada segon per descobrir-ne alguna de mitjanament coneguda i poder saludar-se amb cara de quinasorpresaquèfasperaquí? (doncs el mateix que tu, buscar algú conegut per sentir formo part d'aquesta fins ara anònima ciutat...)

Bé, nosaltres no podiem ser menos, així que la mama s'ha plantat a totes les paradetes dels habituals turonians (la meitat dels quals són familia directa) que venien roses a l'escandalosa xifra de 5€!!! (com es nota que són estudiants i no els afecta la crisi....).

La mama ha fet totes les gestions habituals:

1. Ha comprat un llibre d'animalets que fan sorolls... Entenc que és per mi, ja que encara que al papa no li agradi gaire llegir diria que la fase sorolls d'animalets ja la té superada...

2. Ha comprat una rosa i ha fet veure tota emocionada que li regalava jo. Es veu que això és un ritual que hauré de fer cada any independentment de si em ve de gust o no... El tiet Joan, l'avi i el papa també n'hi han regalada una (el papa a més a més l'hi ha regalat un llibre...). Jo estic una mica confòs: hauré de regarar-li roses al papa, a l'avi i al Joan? I llibres? A qui em toca regalar llibres? Em sembla que proposaré alguna cosa del tipus amic invisible (sinó ja em direu, amb tants llibres i roses em quedo sense setmanada...).

3. També ha comprat un llibre pel papa. El papa ja fa dies que té mooooolt mal d'esquena (no em pot ni agafar) però com que la mama és així de desnaturalitzada l'ha deixat tirat acasa com una mandonguilla i hem marxat de parranda... on s'ha vist? (tots els besavis estan indignadíssims...es veu que als seus temps això no passava...)

Però mira, nosaltres dos ben feliços i contents hem tornat a casa a mitja tarda amb les butxaques buides i plens de roses i llibres... I fins l'any que ve tu!!!

Estic de... notición, notición!

Bueno, en honor a mi tía Carmen el blog de hoy lo intentraré escribir en castellano. El castellano es la lengua que hablan en el país vecino. Mi tía está convencida que cuando empiece a hablar no la entenderé (yo creo que más que por el castellano es por el gallego...), y es por eso empiezo a practicar desde ya. Y más desde que....

Este fin de semana estábamos en casa con los "iaios" y de repente sonó el teléfono. En un instante toooodos dejaron de hacerme caso (cosa muuuuy pero que muuuy rara) y empezaron a exclamarse, a gritar, a reir... (como cuando el Barça gana alguna cosa, vamos...)
A mi me dejaron aparte y empecé a entender que de una manera u otra me había salido competencia...

La competencia en cuestión lleva tres meses en la barriga de mi tía Carmen (no tengo información sobre la barriga de mi tío Xavi...). Aún no saben el sexo (no sé si esto es bueno o malo y como puede afectarme). A mi me es bastante igual si es niño o niña, siempre y cuando sea más pequeño que yo y le pueda mandar (no digo pegar porque no es plan de asustar tan pronto a la parentela...).
Bueno, el tema es que llevan todos dos días con una cara de atontaos... (bueno, los tíos una voz porque no los he visto).

Yo, de momento, a lo mío... Y como ya he aprendido a aplaudir le dedico un gran aplauso a esta personita que seguro me hará la vida mucho más entretenida!!!! (le dedicaría un gran beso pero de momento...aún no me salen).

FELICIDADES "TIETS""!!!!

Estic de mona (bé ara fa uns dies)

La paraula mona té molts i variats significats (avui toca classe de llengua). Durant la setmana passada en vaig descobrir algun d'ells:

1. Una mona és un animal. El terme animal no l'acabo de tenir gaire clar ja encara em costa molt distingir entre tots els subjectes que es mouen i fan sons. Es veu que els animals no raonen (tampoc entenc la diferència respecte alguns membres de la meva parentela) i que no saben parlar (vindrien a ser com jo però amb més pèls). Bé, el tema és que encara no he aconseguit de veure'n cap de mona animal ja que es veu que això de la crisi ha deixat el concepte nosabemquèferanemalzooambelnen per a més endavant...
2. Una mona és un "ente" (això ho poso en castellà però degudament indicat amb les cometes perquè encara no n'he après la traducció al català) que abdueix els adults quan beuen més del compte. Es transformen bàsicament en el punt anterior (ni raonen ni saben parlar).
3. I per últim però no menys interessant una mona és qualsevol cosa que us pogueu imaginar feta de xocolata (una moto, un estadi de fútbol...). El meu padrí me'n va regalar una del Barça (no podia ser de cap altre manera...)


mmmmmmmm'agrada la xocolata...

Estic aplaudint

Ja fa uns dies que he après a aplaudir. És un gest molt i molt fàcil que consisteix a picar les mans entre si. He estat estudiant les possibilitats que ofereix aquesta nova adquisició i:

a) Pico de mans quan estic content (serveix per a reforçar el clàssic somriure i als adults els hi fa taaaaaaaaaaaanta gràcia)

b) Pico de mans quan estic avorrit. Quan no sé què fer em dedico a picar de mans. És una manera com una altra de passar el temps. N'hi ha que reflexionen, que teoritzen, que s'adormen... jo mira, pico de mans.

c) Quan algú se'm posa davant dels morros i es posa a cantar "Ma, manetes, ma, manetes..." i fan aquella cara de "demostraatotselsqueensestanmirantqueemfascassiusplau". Llavors pico de mans i veig que el personatge en qüestió respira alleugerit. Ja ha demostrat que forma part dels personatges a qui faig cas.... És taaaaan fàcil de fer feliços els adults!!!

Estic d'empeus

Fins ara només podia moure'm de quatre potes i a pocs cms. de terra. Ara estic el.laborant una nova tècnica que em permetrà moure'm gairebé al mateix nivell que els adults (bé, potser una mica més avall). La tècnica consisteix a agafar-se a alguna cosa fixada a terra i a fer moooolta força amb les cames de manera que tot el meu cos (de no gens despreciables 9,5 kg.) pugi cap a dalt...
Estic en fase experimental, però crec que en uns pocs dies ja tindré la tècnica dominada.
Els papes estan mooooolt contents... Ara fins i tot m'han de vigilar quan em deixen a dins la gàbia...És taaaaan maco que estiguin sempre taaaaaaaaaan pendents de mi (fan una cara de nosapscomtestimofillmeuperònisetacudeixicaminarabansdelscincanys).