dimecres, 15 de setembre del 2010

Estem esperant l'autobus

Una de les meves noves aficions són els autobusos. N'hi ha de vermells, de verds, de grocs, de taronges, de blaus...
L'autobus està ple de gent arrugada. Quan pujem amb la mama i l'Eulàlia no paren de tocar-me el cap (hi dec tenir alguna cosa rara perquè a la mama no li toquen...).
Després es dediquen a dir peròquinacosamésmaca! repetidament durant uns deu minut tot mirant l'Eulàlia i la mama fa aquella cara d'agobio brutal i aquell mig somriure forçat que al cap de cinc minuts ja s'ha convertit en cara de menvullanardquiperquènohemanatcaminant!
Alguns fins i tot després dels deu minuts de rigor afegeixe un quintempste?elmeunebot/nétetcquanteniaaquestaedat... i llavors si que no ens els treiem de sobre fins que baixem de l'autobus...
Bé, jo em dedico a mirar per la finestra tots els autobusos/camions/furgonetes/taxis que van passant i deixo que la mama se n'ocupi (que per això està!)