dilluns, 26 de gener del 2009

Estic...que no m'ho acabo de creure


Doncs sí, encara que sembli mentida (tots ho haviem donat per impossible), finalment puc dir que la mama és enginyera...
M'han deixat a fora perque la mama no es distragués (no acabo d'entendre perquè ja que amb el tostón que els ha fomut m'hagués quedat ben adormit....
Quan ha acabat m'han deixat entrar a esperar el veredicte final (a veure qui s'atrevia a suspendre-la amb tots nosaltres amb cara de lamamaéslamilloriemcarregoelquihodubti...).
Els tiets, els avis, els cosinets, la suegri... no hi faltava ningú!!! La mama està molt contenta que tots l'hagin vingut a veure... Uuuuufff, quina emoció... ha estat un dia molt i molt especial... Moltes gràcies a tots pel suport que li heu donat!!!

A veure si ara tenen nassos de pressionar-me per a que acabi la carrera en els anys que toca...

5 comentaris:

Unknown ha dit...

Moltes felicitats, Eli!

Anònim ha dit...

felicitats, sra ingeniera :)

Miq. ha dit...

m'acaba de venir al cap la imatge d'un camping de menorca celebrant la nota de tall amb patates fregides...ara fa...mmm...12 anys?

felicitiats!!!!

Aitor ha dit...

Moltes felicitats.... haurem de prendre exemple??

FELICITATS, que un sap el que costa posar-s'hi!

M. ha dit...

Moltes felicitats!!!!

ENGINYERA!!!!!

No sabia que ja presentaves el projecte! Quina il·lusió!

Petons.