dimecres, 6 de maig del 2009

Estic sota la cadira

Doncs mira, m'agrada estar-me a sota la cadira... És el que tenim els nens, que amb podem ser taaaaaaaaaant feliços amb una cadira...

Bé, bàsicament podem ser molt feliços amb qualsevol cosa impensable que no hagi costat gaires diners i que a ningú amb dos dits de front se li acudiria regalar-nos.

Es poden fer taaaaantes i taaaantes coses amb una cadira... pendre-li al del costat, anar a Sevilla, pujar-s'hi d'empeus i recitar el poema de Nadal, fer-s'hi un petó, perdre-la...

Jo de moment només la mossego, i l'arrossego amunt i avall pel pis (qui deia que poséssin parquet?)... Això de Sevilla ho estic deixant per més endavant...