Estic engabiat

Com que la meva mobilitat ha augmentat considerablement (ara sóc capaç d'encadenar dues croquetes seguides cap a qualsevol dels dos costats) els papes em comencen a posar límits.

Això dels límits es veu que forma part de l'educació infantil. El doctor Estivill (molt admirat per alguns pares i encara més odiat pels seus corresponents fills) considera que als nens se'ls han d'imposar rutines, costums etc.
Els meus papes són una mica dels de la "vieja escuela": una bona bufetada a temps... Bé, això és el que prediquen però ja m'agradarà veure'ls quan arribi el moment i jo posi cara de sócelvostrefilletestimatihohefetsensevoler.

El tema és que com que de moment no em poden posar límits psicològics (el tema de deixar-me plorar no l'acaben de controlar del tot, aguanten entre 2 i 5 minuts en funció de les ganes que posi a l'hora de bramar) han decidit de posar-me barreres físiques.

Així que les meves croquetes han quedat limitades a una i mitja (és tot el que dóna l'espai on m'han ubicat) mentre ells es dediquen a les seves coses (més que per a educar-me em sembla que ho fan per poder passar de mi sense sentir-se del tot culpables...)

Estic penjat

Estic...que no m'ho acabo de creure

Doncs sí, encara que sembli mentida (tots ho haviem donat per impossible), finalment puc dir que la mama és enginyera...
M'han deixat a fora perque la mama no es distragués (no acabo d'entendre perquè ja que amb el tostón que els ha fomut m'hagués quedat ben adormit....
Quan ha acabat m'han deixat entrar a esperar el veredicte final (a veure qui s'atrevia a suspendre-la amb tots nosaltres amb cara de lamamaéslamilloriemcarregoelquihodubti...).
Els tiets, els avis, els cosinets, la suegri... no hi faltava ningú!!! La mama està molt contenta que tots l'hagin vingut a veure... Uuuuufff, quina emoció... ha estat un dia molt i molt especial... Moltes gràcies a tots pel suport que li heu donat!!!

A veure si ara tenen nassos de pressionar-me per a que acabi la carrera en els anys que toca...

Estic aprenent a tocar la guitarra

Tocar la guitarra és una de les activitats extraescolars que més tard es poden posar al curriculum. No seria tan bàsica com els idiomes però dóna "classe".
També ajuda moltíssim a l'hora de lligar (això de lligar no tinc molt clar de a què fa referència ja que no veig la relació entre els cordons de les sabates i una guitarra).
Bé, com que és un dels punts importants a l'hora d'elaborar el meu futur (juntament amb la carrera, el màster, l'anglès, l'alemany, el xinès i d'altres que encara se m'escapen...) a casa ja me n'han començat a donar algunes lliçons...
Les lliçons es basen en que el papa caaaaaaaaaaaada nit (i quan dic cada no és una manera de dir-ho sinó la dura realitat) es posa al costat del llit amb l'esmentat instrument i em canta (i toca si es pot dir així) la cançó d'Hotel California (també té la lletra escrita en un paper per aprofitar l'avinentesa i començar-me a familiaritzar amb la llengua anglesa...).
Podriem pensar que ho té tot estudiat (metodologia de repetir fins a la sacietat per a que en quedi algun residu) però jo diria que més aviat és que no sap tocar cap altre cançó...

Així que ja veieu... fan dels Eagles amb només 6 mesos...

Estic a la banyera

No els acabo de veure la gràcia a tots aquests ninos que últimament m'acompanyen en el meu bany diari... i més des que he descobert que tiren aigua per la boca...

Estic a cal Notari

Ahir vaig anar al notari. El notari és un senyor vestit de negre que normalment parla castellà (amb un "don" al davant) que es dedica a donar fe de les coses.

Fe:
Convenciment íntim, sense necessitat de basar-se en la raó o l'experiència, que algú és honrat, és capaç o diu la veritat, que alguna cosa és eficaç, és veritable o s'esdevindrà.

Així doncs el notari és la única persona de tot el món mundial català de qui ens podem fiar realment (sempre i quan li paguem el que toca...). Aquesta lliçó de la vida es veu que la vas aprenent a mesura que creixes i te'n vas adonant que no tothom és tant bo com sembla... Però com que a mi m'estan fent cursos accelerats... em van portar al notari perquè ja el conegués des de ben petit...
Bé, el lloc on viu el notari em va agradar mooolt... i els seus amics també (hi havia la tieta Laura amb cara d'esticsuperemocionada, la tietaàvia Laura amb cara d'esticonvençudaqueluixitufapetons i l'àvia amb cara de commheenredatperacabarambunuixituacalnotari...).
També hi havia més amics del notari que em van tractar mooooolt bé (alguns amb cara de comselsacudeixentrarambuncrioquinagracia i d'altres amb cara de comselsacudeixentrarambuncriodequevan... ).
I al final...com no... la foto del calendari!!!

Estic capbussant-me

No afegiré cap comentari...

Estic fent zapping

Com que les persones grans passen tantes hores davant la tele, qui decideix quin canal es veu passa a ser directament "qui porta els pantalons".
Antigament eren les grans decisions (si es castiga o no els nens, si es va i a on de vacances, si els nens estudien o no...) el que marcava la veu cantant d'una casa, però ara qui ho fa és el comandament a distància.
Tenir el poder sobre aquest estri permet influenciar totalment en els elements familiars:

1. Es partit polític que es votarà normalment és directament proporcinal al canal de televisió on es veu el telenotícies.
2. El tipus d'amistats i relacions que triaran els components familiars és funció dels programes d'entreteniment que es triin (per exemple, si veiem "El diario de Patricia" tenim mes opcions d'acabar al grup de "quinquis" del barri, mentre que si veiem els documentals de la 2/33 probablement formarem part del grup dels "repel.lents", especialment si portem ulleres.
3. Les telesèries i els programes d'humor d'entre setmana ens permetran tenir o no facilitat de paraula (els qui no les veuen, normalment queden bastant exclosos de les conversacons d'esmorzar).

Així doncs he decidit d'agafar el ceptre (altrament anomenat comendament a distància) com abans millor per tal d'executar el poder que concedeix des d'un bon començament... ja sóc l'amo... a partir d'ara ... Disney Chanel!!!!

Estic amb el nou gorro del papa

Estic fent la croqueta

Ja em sé moure de costat. He complert parcialment un dels meus objectius del 2009 (podriem dir que un 25% ja que només em sé desplaçar cap a un costat). Aquesta nova lliçó em permet de fer mooooltes més coses... Puc posar-me de cap per avall quan vulgui.... puc aixecar el cap amunt i avall... puc rossegar els llençols, la manta... puc fer patades a l'aire...puc.... bé, em sembla que això és tot... Tothom està superemocionatdelavida. L'àvia li va dir a la mama com aquell qui no vol:
- El nen ha fet la croqueta!!!
La mama fent-se la desmenjada va dir:
- Ah siiii, ja feia dies que ho intentava, si.... (amb cara de perquènohohafetambmiprimer...)
Des d'aquell instant el tema de conversa a tot arreu era:
- I ja fa la croqueta, si...
- De debò? I cap els dos costats?
-Bé, de moment només cap a un cantó (amb cara de quepotsernoentensprouquelafacicapauncostat...).
- Quiiiiin nen més llest...si ja ho deia jo...
I així hem passat tot l'últim mes... i de moment...res...faig una croqueta d'esquerres...
Ara quan pregunten:
-Què... ja fa la croqueta cap a la dreta?
Ells contesten:
- T'he dit que sembla que li vulguin sortir les dents? (aquestes encara no me les han presentat i encara no sé d'on han de sortir....)

Estic fent tururututut

Estic molt regalat

Els reis (els de veritat, els que agraden a tothom fins i tot als antimonarquics que cremen fotos dels d'imitació) van entrar de nit, sense fer soroll i sense forçar el pany de la porta (serien uns lladres d'allò més eficients...).

Quan em vaig llevar (bé, em va llevar la mama amb cara de vulltornarasernenaicomquenopucatabaloeluixito cantant cançonetes i dient "han vingut els reis, han vingut els reis!") vam veure que mentre dormiem els lladres monarquics havien deixar toooooot de regals a sota l'arbre.

Es veu que aquest any (bé, més aviat aquests últims 6 mesos) m'he portat moooooolt bé... M'he portat taaaaaaant bé que jo sol ompliria de regals una carrossa d'aquestes que vam veure l'altre dia.

Estic donant la carta als reis (crònica)

Aquesta nit ha estat una nit màaaaaaagica (i no només perquè ho diguin a la tele...).
Feia un fred que pelava, però com que els papes són uns inconscients em van treure fora del carro perquè pugués veure ben d'aprop el "tinglado" que hi havia muntat.

Primer van aparèixer uns individus a sobre unes motos vestits de color taronja que tiraven caramels (moooolts caramels) que encara no tinc ben clar si eren reis, patges o espontanis (a sota dels cascos em va semblar veure-hi cares conegudes...).


Després del reis taronges, com que no haviem tingut temps de donar la carta als reis (només haviem tingut 2 setmanes...) vam aprofitar l'avinentesa i la vam entregar personalment a un dels patges reials...



Més tard van aparèixer uns pobres nens vestits amb leotardos pelats de fred amb pares encara més inconscients que els meus... El papa amb cara de súperemocionatfeiaanysquevoliacaramelos només feia que espantar els pobres nens per a què li donéssin caramelos...




I després vam anar cap a casa (passant pel restaurant no sigui que els papes es quedin amb gana) tot esperant el que vindria el matí següent...

...continuarà...

Estic fent cagar el tió

Una de les activitats d'aquests últims dies ha estat la de cagar el tió.

El tió és un individu amb forma de tronc que es veu que s'atipa de regals i després els caga. A d'altres llocs es veu que el tema és molt més romàntic (renos cavalcant pel cel amb campanetes i llumetes, regals a dins de mitjons al costat de les xemeneies....) aquí però pel que he pogut observar de moment el tema és bàsicament escatològic (el cagatió, el caganer al pessebre...).

Bé, doncs que la mama em va donar una cullera de fusta (és el que van trobar que més s'assemblava a un bastó...ja se sap...gent de Barcelona...) i vinga a cantar (vaig contar 3 versions diferents de la mateixa cançó, que si neules i pinyons, que si cop de bastó, que si pel naixement de nostrosenyor...) i a picar el pobre tió!!

Va estar prou bé tot i que el tió devia tenir cagarrines perquè no us podeu ni imaginar la quantitat de regals que va ser capaç d'expulsar....