Estic menjant amb performance inclosa

Perquè tots els adults obren la boca quan m'acosten la cullera?


He descobert que la gran majoria de gent major de 10 anys no pot evitar tancar la boca quan em donen de menjar....
També es produeix un altre efecte amb la papilla, de sobte comencen a fer sorolls extranys del tipus: brrrrrrrrrrrrrr... mira l'avió!! (i mira que el busco, però no hi ha manera, només aconsegueixo veure una cullera plena de menjar que es passeja davant meu).
Un altre efecte seria el de tastar la papilla i fer cara de quinfàsticcomespotmenjaraixò mentre somriuen hipòcritament i diuen "Mmmm, està boníssim, uixitu, mmmmmm". Com pretenen que m'ho mengi si només amb la cara que fan m'espanten?
N'hi ha que aprofiten l'avinentesa per posar-se a cantar sense complexes en qualsevol espai on m'estiguin alimentant (centres comercials, restaurants, a casa dels parents...).
Aquests últims tendeixen a desafinar considerablement i a mi, més que gana la veritat és que em venen ganes de plorar...

Estic tocant la guitarra

El papa està superemocionatfamésdequinzeanysquetincquinzeanys perquè va al concert d'uns tal acèdecè...

Estic disfressat oficialment

Ahir era canestoltes. Carnestoltes és una festa on tothom va disfressat. La gent aprofita per poder-se vestir diferent de com va vestit cada dia.
Seria com el tema del "casual" dels divendres però a "lo bestia". Això del "casual" s'ho devien inventar al veure l'èxit aclaparador de les rues de carnestoltes...
A la rua els homes es vesteixen de dones... les dones de "ties sexys", els homes de dones "sexys", els nens de tots els superherois de la tele...
També hi ha il.luminats que es disfressen d'alguna cosa que bàsicament és fàcil de fer-ne el vestit... (jocs de taula, dimonis...).
Jo, com no podia ser d'una altra manera em vaig disfressar del superheroi que més li agrada a la mama (bé, si li podem dir superheroi...).
El meu amic Arnau va venir amb nosaltres a la rua, així que al pobre també li va tocar anar disfressat.... Estàvem taaaaaaaaaaaaaaan guapos... bé, que puc dir... l'únic consol que ens queda és que puguin fer-nos fotos i dir que estem taaaaaaaaaaaaaan monos...

Estic aprenent lògica

Avui la mama m'ha donat una nova joguina....

L'he estat estudiant una bona estona:



Té colors...

No fa cap tipus de soroll quan la tires a terra...

Té moooolts colors...

(en aquest punt la mama ja em començava a mirar amb cara de tincunfillsuperdotatjojahodeiainoemcreianingu)

Tot i la pressió ambiental he prosseguit amb l'anàlisi:

No té ulls...

No té cap mirall...

No canta quan la mous...

(la mama ja ha cridat emocionada al papa que vingués a veure com em mirava la nova joguina)

I llavors ho he vist taaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaant clar!!!

Estic mossegant-me les ungles...dels peus

Mmmmmmmmmmmmmmmmmmmm...............................

Estic...acalorat?

-Què li poooooso?
- Doncs el que et sembli...
Sento que diu la mama....
El papa em mira amb cara de noséperquelipreguntosisempreemdiuelmateix i comença a embutir-me dins el bodi de turno...
La mama apareix per la porta amb cara de perquèésincpaçdevestirloambunamicadegràcia i em treu el bodi que el papa ja m'havia posat...
Em posa un altre bodi...
em posa els leotardos...
els mitjons a sobre els leotardos perque em bullin els peus...
em posa un altre bodi (ara de màniga llarga)..
començo a suar...
em posa els pantalons de peto...
segueixo suant...
em posa un jersei a sobre els pantalons...
"no me siento las piernas"...
l'anorac...
em treu l'anorac perquè considera que fa massa calor...
esbufego però sembla que no m'entén (o dissimula...).
i em posa el gorro del nencalendari...
algú pot avisar el senyor estiu que em vingui a veure JA!

Estic ballant soulouli (va per tu Bolis)

Estic mossegant-me les ungles

Estic fent de pixapins

Un dels grans problemes que suposa el fet que no camini és que quan fem excursions amb els papes (un cop cada 3 mesos essent moooolt optimistes, així n'estan de fibrats els dos....) no saben ben bé com transportar-me.
El cotxet no es desenvolupa gaire bé en els terrenys muntanyosos (sembla que anem a l'Everest i com a molt sortim al bosc de darrere casa els avis...), així que no els queda més remei que recórrer a la motxilleta.
La motxilleta és un dels "gadgets" indispensables a la llista de naixement (sí, si, no només hi ha llistes de casament, ara també se'n fan de naixement...).
N'hi ha de diferents tipus:
1. Motxilles ironman: modernes amb reforços pels papes del tipus estemavorritsquetalsifemunamarato (no seria el cas dels meus).
2. Motxilles mocador indígena: són les més hippies, de l'estil retorn als orígens etc. (tampoc seria el cas dels papes ja que encara estarien intentant descobrir com lligar-la, o si ho haguessin aconseguit probablement jo estaria a l'hospital per haver-me estampat contra el terra)
3.Motxilla clàssica: La que va a la llista de naixement per defecte (o sigui la que tenim nosaltres, la dels papes del tipus estemavorritsanemalcarrefour).

Bé, el tema és que els papes i jo vam sortir de la gran ciutat ajudats de la motxilleta i vam fer allò que fan els pixapins: fer una passejadeta (pretenent buscar bolets, no en vam trobar ni un), treure la càmera de vídeo i filmar escenes interminables de natura sense cap tipus de gràcia (natura d'aquesta que trobaríem a qualsevol voral de la carretera) i després fer el corresponent "dinaret" (o més aviat bacanal de menjar) amb els amics...