dimecres, 31 de desembre del 2008

Estic fent els propòsits del nou any

1. Aprendre a menjar sol. Així podré menjar quan vulgui i no hauré de dependre de que se'n recordin de donar-me menjar... De vegades passo gana...
2. Aprendre a desplaçar-me. Ja sigui sobre mans i peus o sobre els dos peus. Estic fart d'estar sempre en la mateixa posició com si fos una tortuga de cap per amunt. Em vull moure!!!
3. Establir un millor llenguatge de comunicació. De moment els meus aaagghhh i güiiii em sembla que no s'interpreten del tot bé. A veure si aquest any que bé ho aconsegueixo millorar...
4. No plorar tant (aquest desig és més aviat dels papes i no meu...).
5. Passar les motivacions que m'esperen aquest nou any amb resignació i alegria...
6. Que tots els meus amics tinguin salut, sort, diners i amor (i amics, i nens per a que tingui més amics, i més diners, i gens de crisi, i feina, i més amor, i moooolta salut,i.... bé, que tinguin de tot i més!!!!)


Us deixo un recull dels millors moments del 2008...



dissabte, 27 de desembre del 2008

Estic fent gimnàstica

Ja hem passat a la següent fase. Ara en comptes de motivar-me em fan fer gimnàstica. Jo no acabo de veure-hi la diferència però Ells han agafat aquesta nova fase amb moooolta il.lusió....

La tàctica és seguir-los la corrent... Que volen que m'aixequi...doncs m'aixeco... Que em fan ganyotes... doncs jo vinga a riure....Que m'ensenyen una joguina que fa llumetes i sorolls...doncs jo amb cara d'emocionat faig el que se suposa que he de fer...me la miro...somric... i la mossego!!! (no entenc perquè es gasten diners en joguines tan complicades....si tot el que necessito és alguna cosa que es pugui rosegar...).

Tot plegat em comença a agradar bastant...

És taaaan fàcil tenir-los contents!!!

divendres, 26 de desembre del 2008

Estic al.lucinant

El tió m'ha cagat un avió....
La mama el vol llançar per la finestra...
No tinc clar que sobrevisqui a la caiguda...

dimecres, 24 de desembre del 2008

MOLT BON NADAL A TOTS!!!!

Hem fet el pessebre...


dimarts, 23 de desembre del 2008

Estic d'excursió

Aquest cap de setmana ham anat a visitar les caves Codorniu. El cava és com un vi però amb bombolles i de color groc. La gent abans de veure-se'l l'olora i fa cara d'èxtasi amb el nas a dins la copa.
No acabo d'entendre perquè la gent només ho fa amb els vins i els caves això d'olorar i disertar sobre els gustos... Perquè no oloren amb la mateixa cara la Fanta, la Coca-cola, el Sevenup etc.?

Bé, el tema és que això del cava i els vins està molt de moda últimament, així que els papes i els seus amics van decidir de fer una sortida (bàsicament era l'excusa per fer quelcom previ a la calçotada) a les caves en qüestió.
Primer ens van fer una explicació de l'arbre genealògic dels Codorniu (interessantíiiiiiiiisim!! No us ho podeu imaginar... m'hi vaig adormir i tot...)
Després ens van anar explicant com n'ha de variat el procés del cava en els últims 40 anys (bàsicament com fan en 5 minuts el que abans feien en 1 mes).
I finalment ... el tast!!!
El tast és la manera "xic" de dir que et donen una copa de cava per a què el provis.
No sé perquè però tinc la impressió que m'agradarà....


dissabte, 20 de desembre del 2008

Estic fent amics: l'Epi i en Blai

Avui hem anat a les barraques de Gran Via.

És una tradició que es veu que haurem de fer cada any. Les barraques són tot de botiguetes l'una al costat de l'altre plenes de ninos, bufandes, arrecades...ninos...arrecades una mica més grans...gorros....

Es veu que és un dels llocs on els reis mags (tres personatges dels que m'han parlat molt però que encara no conec personalment) fan les seves compres per a tots els nens com jo.

Bé, segons el que he vist em sembla que em regalaran o un nino, o una bufanda o....unes arrecades?

No entenc perquè tres tios que no conec m'han de regalar res...

Quan ja feia ben bé una hora que hi passejavem (el papa amb cara de estictipvullapalancarmealsofa i la mama amb cara de perquecadanydicmiraquinbolsomesmacoimaimelcompra) els papes han vist alguna cosa i...

De sobte m'han arrencat del cotxet i m'he trobat en braços d'un tio enorme amb la cara taronja acompanyat d'una espècie de plàtan rialler... us ho he de confessar... m'han fet por....moooolta por....

dimecres, 17 de desembre del 2008

Estic fent amics: en trompa pel davant

El papa va marxar uns dies a un lloc que està molt lluny i que es diu Dinamarca. Com que em trobava molt a faltar em va portar un nou amic que deu ser típic d'allà.
No he entès ben bé el seu nom, però la mama cada cop que me l'ensenya comença a cantar (bé, dic cantar com podria dir cridar, perquè mira que desafina la pobra...) una cosa d'una bicicleta, d'una trompa i d'uns estels...
Això de la trompa és una espècie de cua que té el meu nou amic a l'alçada del nas i que encara no tinc clar per a què li serveix...
Bé, doncs que bàsicament ja estic entrant a una nova etapa educativa en què els papes em fan familiaritzar amb els diferents països i la seva fauna... Ara ja sé que Dinamarca està molt lluny, que s'hi ha d'anar mudat (ni us explico l'odissea que hem passat amb la vestimenta del papa), que van amb bicicleta i que té uns animals molt grossos amb trompes pel davant i cues pel darrere...
Si és que ja m'ho diu l'àvia, ja, que sóc mooooolt lleeeest! (ho enganxo tot a la primera...)

dimarts, 16 de desembre del 2008

Estic jugant amb el papa

Bé, més aviat el papa està jugant amb el Lego que em va regalar (la mama es va enfadar una mica perquè a la caixa posava "de 5 a 12", i es veu que no eren mesos). Ara comença a parlar de noséquè d'un Scalextric...


dilluns, 15 de desembre del 2008

Estic content (però no entenc ben bé perquè)

No paren de somriure... Em sembla que té a veure amb noséquè d'un tal Madrid que no els cau gaire bé...

dissabte, 13 de desembre del 2008

Estic disfressat

Des de fa uns dies hem passat a formar part del nombrós grup de pares i fills que es lleven d'hora (la mama ho porta fatal, no sé si s' havia llevat mai tant d'hora!) i de les àvies que passen fred al carrer mentre s'esperen que arribin els néts amb cotxe per fer el traspàs de competències (o sigui de cotxeeeet, de menjaaar, de robeeeeta, de neeen...).

Són una nova espècie...segur que els heu vistos i sinó fixeu-vos-hi! Els trobareu a les cantonades de Barcelona a primera hora del matí, amb cara de resignats i de simacavadetrucarquearasiortien...

La mama no sé on va... però torna al cap d'unes hores i sense ni mirar-me m'amorra a la teta i respira fondo com si li haguéssin tret un pes de sobre...

Després a la tarda em ve a buscar el papa i la mama torna a arribar bufant, em torna a amorrar i quan ja m'he atipat del tot em mira amb cara de culpabilitat i em fa moooolts petons!!!

El que porto pitjor és el tema del sac... l'àvia em passeja per tot el barri disfressat de David el Nomo...

dijous, 11 de desembre del 2008

Estic atabalat

Ja començo a saber agafar coses, i m'agrada bastant això de poder triar jo mateix què em fico a la boca... El problema és que Ells ho han detectat.

I ja hi tornem a ser...
- El nen ja agafa coses!!!
- És taaaaan llest!
- Li agraden els peixets
- No, no... li agraden els cargolets que fan soroll...
- Serà taaaaaaan intel.ligent...
(la intel.ligència és directament proporcional al cas que els fas a tot d'animalons penjant d'una corda... si no t'agraden els animals ho tens mooooolt negre...)
- No si ja se li veia de ben petit...
(de ben petit és quan tenia 2 mesos en comptes dels 5 que tinc ara...)
- Aquest nen caminarà amb 10 mesos té taaaaaaanta força...
(caminar com abans millor forma part del curriculum, es veu que és tan important com fer un màster... no tinc clar si ho poses abans o després dels idiomes ).

I vinga a posar-me tot de ninos horrorosos davant dels morros per a que eviti qualsevol petit contacte amb la realitat...

Quan em deixaran veure la tele?

diumenge, 7 de desembre del 2008

Estic acalorat (2a part)

I us tornareu a preguntar:

-Què fa un nen com jo amb una bufanda del Barça a dins de casa (i a sobre del pijama de nena)?

a) Fan un partit del barça per la tele i el papa me l'ha posat per crear ambientació. Com que no va al camp troba a faltar els hooligans de 3a graderia m'està educant per ser-ne un (alcohooooooooool, alcohooooooool...).

b) A casa s'ha espatllat la calefacció (l'opció de dir-me Pedro i cuidar cabretes ja la vam descartar a la primera part...).

d) Una molt bona amiga dels papes m'ha fet una bufanda i es mereix que li envii un petó molt fort des del blog perquè tela això de fer una bufanda!!!!

Només espero que a ningú se li acudeixi regalar-me un vestit de faralaes...

Ja aviso que tant bon punt em vagi bé l 'equipació complerta que em van regalar tornarem a tenir foto al canto....


dimecres, 3 de desembre del 2008

Estic fent amics: la Nora


La meva nova amiga es diu Nora. És la primera nena del grup. Les nenes són iguals que els nens però amb una tendència clara cap al color rosa (marcada definitivament des del principi per algunes de les seves mares).
A mi no em desagrada pas el color rosa... No acabo d'entendre quin problema hi ha. Cada cop que la mama compra alguna cosa de color rosa (ho fa sense adonar-se'n... el pitet, les culleretes, el pijama... fins i tot volia comprar-me el cotxet de color rosa...) tothom se li tira al coll...

El seu papa és el Sogro (té un nom quasi tan extrany com el meu....). Abans que naixés la Nora em feia moltes carantonyes però ara m'observa d'una manera rara, com si m'estudiés... El mateix fa amb l'Arnau i en Teo... ara ja no juga gaire amb nosaltres, ara agafa la Nora ben fort i ens mira amb la nova cara aquesta...

Tampoc entenc perquè ens van asseure a tots al sofà i es van dedicar a fer l'idiota d'aquella manera...


dimarts, 2 de desembre del 2008

Estic acalorat

Què fa un nen com jo amb un pijama que alguns consideren de nena (bàsicament es que el venen) i un anorak súpermodernoquetecagas a sobre?

a) S'apropa carnestoltes i els papes m'han disfressat de friki.

b) A casa no hi ha calefacció, està nevant i vivim a les muntanyes de la Heidi.

c) He fet unes noves amigues que volen una foto meva amb l'anorak que em van regalar.

Bé, ara que ja començo a conèixer els meus progenitors em sembla que tant l'opció a) com la c) serien possibles.
La b) l'elimino perquè no he vist cap "ovejita" per aquí ni em sona haver conegut ningú que es digui Pedro...

Només espero que ningú em regali un banyador perquè posat a sobre del pijama de nena... no m'ho vull ni imaginar... em sembla que aquesta no els la perdonaria...

Va per vosaltres, guapíssimes!!!

dilluns, 1 de desembre del 2008

Estic practicant per ser algú a la vida

No sé ben bé perquè però les persones que duen ulleres acostumen a ser bons estudiants, científics, escriptors, actors...

- L'empollón de la classe (altrament anomenat "repelentevicente") sempre te l'imagines amb ulleres.
- L'intelectual de turno (del tipus escriptor, director de cinema) si no porta ulleres sembla que no ho sigui.
- El típic científic boig també en porta (professor Tornasol, en Bigman, etc. )
- Les noies del "Un, Dos, Tres"...

Bé, que si vols arribar a ser algú a la vida (apart d'un esportista d'èlit, que es veu que no compta) està clar que has de portar ulleres.

Com que els papes tenen molt clar que he de ser algú (i no un esportista d'èlit, tot i que jo crec que ens sortiria a tots més a compte) ja hem començat a practicar amb el tema de les ulleres.

Jo crec que encara que no me'n facin falta me'n posaran perquè estudii més...