L'Eulàlia ja comença a menjar de tot. És aquell moment en què tots es posen moooolt nerviosos per què pot menjar. Que si un pediatra diu que ja pot menjar pollastre, verdures, vedella.. Que si ja es pot introduir el peix blanc...
Això del peix blanc també té molta tela. S'ha de fer un master per diferenciar el que seria peix blanc (rap, lluç etc. ) del que seria peix blau. La diferència tot i que semblar òbvia, no ho és, ja que el peix, a la parada, no és ben bé del color que tocaria. Per exemple: la tonyina (peix blau per excel.lència si no m'equivoco), més aviat té un to marronòs. El salmó, en canvi, tot i ser del mateix grup, bàsicament seria el peix rosa si ens guiéssim pel to que té a la peixateria.
Sort que la mama té la seva tietamontsebiòlogapracticant que és l'assessora màxima en tots aquests temes (qualsevol cosa que ens pugui afectar i tingui a veure amb la fauna i flora se soluciona amb una fast-trucada a Tarragona).
L'Eulàlia ara també pot menjar ous. Bé, més que ous, pot menjar el rovell de l'ou. I jo em pregunto... Perquè només el rovell? Em costa visualitzar el moment de la història en què algún il.luminat se li va acudir de separar la clara i dir... no, no! això no!
Bé, el tema és que la nena ja pot menjar quasi bé de tot. I si tenim dubtes, el consell del nostre superpediatratotmoltbé és: "En cas de dubte li acosteu la peça de fruita/verdura a la boca i si després de 5 min no està tota inflada i de color vermell és que no té al.lèrgia..."
Aplastant, no...! Sembla que a l'Eulàlia li ha quedat bastant clar...
dissabte, 23 d’abril del 2011
divendres, 15 d’abril del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)