dimarts, 29 de desembre del 2009

Estic fent cagar el tió (segona part)

Aquest any i per segona vegada hem fet cagar el tió.
El tió és un tronc molt simpàtic i una mica "gorres" ja que es presenta a casa teva un bon dia, es planta al menjador i vinga... a alimentar-lo...
Que si mandarines... que si torrons... Que no ho sap que estem de crisi!!!

Bé, la veritat és que és un tio prou agraït ja que la nit de Nadal, ja cansats d'alimentar-lo, tots els nens de la casa (entre ells jo) es dediquen a fúmer-li garrotades amb els bastons (bé, amb bastons, culleres de fusta... el que hi hagi a mà). I ell, doncs mira, en comptes de tornar-s'hi es dedica a cagar...vinga a cagar!



Aquest any es notava que l'haviem alimentat d'allò més bé (els papes no s'estan de res) i tenia cagarrines... Mira que va arribar a cagar coses, tu...

Fins i tot em va cagar un carro del super... estic taaaaaaaaan content!!! M'encanta passejar amunt i avall del passadís amb el carro ple fins a dalt de tot (el que encara no entenc és perquè el papa em mira amb una cara mooooooooooolt rara cada cop que em veu agafar-lo...)

dilluns, 21 de desembre del 2009

Estic endreçant el sabater

Els papes tenen un sabater nou...
Un sabater és una espècie d'armari on s'hi posen i treuen sabates.
Ells les posen i jo les trec...
M'encanten aquests jocs educatius!!!
No entenc perquè ells fan tan mala cara quan juguem...
Deu ser que sempre guanyo...
Sóc el més ràpid a buidar-lo!



dilluns, 14 de desembre del 2009

dijous, 10 de desembre del 2009

dilluns, 30 de novembre del 2009

Estic jugant a la banyera

La mama m'ha fet una joguina per la banyera...







Li he estat donant voltes i em sembla que finalment he entès com funciona...

Sóc un geni...

dimarts, 24 de novembre del 2009

Estic a Galicia

Aquesta setmana passada hem tornat a Galicia (qui li ho havia de dir al papa, ja hi ha estat 3 cops, i això que deia que només hi havia vaques... li deuen agradar molt)


diumenge, 8 de novembre del 2009

dimarts, 3 de novembre del 2009

Estic fent el tigre...

Ara les tardes les passo amb el meu papa. El papa té una sèrie de fixacions:

1. Que posi els quadrats dins els quadrats i no dins de les estrelles (això ja ho començo a controlar i estic patint per quina en vindrà ara...).

2. Que begui aigua... tot el dia està amb la meva cantimplora a la mà...

3. Que mengi pà (he descobert que si faig veure que estic nerviós i ploro una mica de seguida em compra amb un tros de pà... bé i ell de pas també se'n menja un...).

4. Que faci com el tigre... Ja fa dies que m'atabala amb un -Què fa el tigre?
I tot perquè un dia vaig badallar... És taaaaaaaaan fàcil fer-lo content!!


dilluns, 2 de novembre del 2009

Estic menjant Iogurt

Mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm

dimarts, 27 d’octubre del 2009

JA LA TENIM AQUÍ

Us presento a la Iona.
És la meva cosina.
És gallega residente en A Coruña.
Pesa 3.200 grs. aproximadament.
Té molt cabell.
Gràcies a Déu s'assembla a la mare (si tingués un cap com el del tiet encara no hauria pogut sortir).
És la nena més maca del món (el nen sóc jo).



Un petó mooooooooooooooooooooooooooooolt fort del de Zumosol!!!

dimarts, 13 d’octubre del 2009

Estic menjant sol

Ja fa un mes que m'he independitzat. M'han enviat a la guarde.
La teoria és que aprenc a relacionar-me, a compartir, a ser més independent...
La realitat és que jo a casa de l'àvia estava moooooolt bé.
Ja em relacionava (esmorzant a la pastisseria amb la Carmen, la tocinaire, la pastissera...), i compartia, i fins i tot era indepe4ndent (podia anar del menjador a la cuina solet sense haver de dir-ho a ningú...
Però no, ells havien de fer experiments...
I cap a la guarde tu (bé, passant per casa cada dues setmanes ja que virus que ensumo virus que enganxo).
Es veu que la guarde em va taaaaaaaaaaaaan bé. Imagina't, diuen, ha après a menjar sol amb forquilla i ganivet...
(no, si qui no es conforma és perquè no vol...)

dilluns, 12 d’octubre del 2009

Estic creant tendències

Una de les opcions de què ser quan sigui gran és ser model...
Per ser model cal ser o mooooolt guapo, fort i prim o tenir alguna part del cos remarcable.
En el meu cas, com que tinc els gens que tinc i m'agrada endrapar com m'agrada, això de ser prim ho veuen una mica complicat així que hem triat la segona opció:

A. Podria ser model de nas: De moment el tinc prou aconsseguit però és d'aquelles coses que amb l'edat tendeixen a deformar-se (o creixen desmesuradament, o agafen formes rares...)

B. Podria ser model de peus: Però tinc un dels dits una mica desproporcionat, bé, és el doble de llarg que els altres així que per aquest camí no aniriem gaire bé...

C. Es pot ser model de cabell (del pal Llongueres i tal...)... Llarg, ros, finet... Model de cabells!!!

Un cop escollida la part del cos remarcable (els cabells) hem començat a treballar sobre el tema: Primer vam provar un estil minimalista (bàsicament em van rapar pràcticament al 0) i com que no va tenir excessiu èxit (sobretot entre les àvies, que em sembla que no els va agradar gens) ara han provat un estil més... expressionista?

dijous, 8 d’octubre del 2009

Estic endreçant-me

Mira que ho intenten tu... però sempre aconsegueixo sortir...

divendres, 2 d’octubre del 2009

Estic obrint el bidet

Ells s'ho busquen...

dimecres, 23 de setembre del 2009

Estic a la pica

I tornem-hi amb les fotos artístiques....

Que no veuen que ja sóc massa gran per encabir-me al primer lloc que se'ls passa pel cap?



diumenge, 20 de setembre del 2009

FELICITATS MAMA

*ACLARIMENT: La mama vol aclarir que aquest muntatge li va regalar el papa (ja van 3 persones que es pensen que s'ho ha fet ella mateixa...i vale que és una plasta... però no tant!!!)


Avuí la mama fa 31 anys, o sigui que truqueu-la i feliciteu-la.
Ella és,... és...., no sé. És la millor mama del món, i és així.


dimecres, 16 de setembre del 2009

Estic de tesis

Aquesta tarda hem anat a una festa a casa de l'Arnau.
Pel que m'ha semblat entendre celebràvem que la mama de l'Arnau s'ha fet metge. Avui ha fet la presentació del llibre.
El llibre és un llibre mooooolt gruixut escrit amb un idioma molt extrany. Ve a dir alguna cosa tal com que uns titans amb armes biològiques estan atacant la superfície de la terra...
Diria que deu ser un best-seller ja que tothom que arribava en volia una còpia...
Els papes estan suuuuuuuperorgullososmiracomfardo perquè no només tenen una amiga que és Metge (es veu que a partir d'ara ja no li podem dir Pegui sinò que li hem de dir doctora Pegueroles) sinó que a més surten als agraïments!!!!
Doctora Pegueroles, no tens ni idea de com en fardarà la mama (mira que poc ha trigat a publicar-ho a la web...)!

Tu no saps com n'arriba a ser de pesada i com arriba a repetir les coses... això m'ho hauré de sentir fins que m'independitzi (jo i tota la parentela):
- Us he dit mai que tinc una amiga ...?
(sort que encara no ha aconseguit el best-seller ja que segur que el fot a primera línia de la llibreria per ensenyar-ho a tot quisqui...).

Bé, el que no acabo d'entendre és quin tipus de metge és, ja que no l'he vista mai amb bata blanca i el tema dels titans biològics no entenc què hi pinta en un hospital.
L'Arnau tampoc ho acabava d'entendre del tot. Però es notava que ell està més acostumat a aquest tipus de festes ja que se'l veia molt més en el seu ambient: Coneixia a tothom, saludava els convidats i fins i tot s'acostava als internacionals .És el que té tenir una mare Doctora que escriu best-sellers!!!

D'aquí a Hollywood (llavors fijo que la mama es fa una foto carnet amb la Pegui i la porta al moneder al costat de les meves per ensenyar-la...).

Bé, doncs que després de tant d'esforç (5 anys de més a la ETSEIB no els aguanta ningú) et mereixes un vídeo, guapíssima!!!




* La última imatge del video és una creació de l'Adri i del Xavi (bé, suposo que el Xavi més aviat tocava els nassos...). Gràcies pel préstec.

dimarts, 15 de setembre del 2009

Estic astorat...

El blog d'avui està dedicat a...




Ànims guapíssimes!!!!

dilluns, 7 de setembre del 2009

Estic passant vergonya (per variar...)

...

Una de les últimes modes de l'estiu ha estat la de canviar-me al maleter del cotxe...

I això perquè, us preguntareu?

Jo em faig la mateixa pregunta cada vegada que m'hi entaforen...

Em veig allà, amb el cul a l'aire, la cara vermella...

No sé on amagar-me...

Al maleter?

Si fos tan fàcil com això...

I ells...

Ells, com sempre...

Ells, sense complexes...


dimecres, 2 de setembre del 2009

Estic fent el cv

A la guarderia els hi han demanat que facin "un full on s'expliqui el caràcter i quins són els petits costums del vostre fill/a, amb una fotografia recent de l'infant enganxada"... Les profes no tenen ni idea d'amb qui estan tractant... només els faltava que els animéssin...



dimecres, 26 d’agost del 2009

Estic fent la compra

Punts importants a tenir en compte:

1. Anar-hi després d'haver menjat (sinó el carro pot acabar ple de coses que no ens menjarem mai i que acabarà reciclant el tiet Joan)

2. Evitar sempre la parada de les olives. El papa s'hi pot estar més d'una hora rumiant a veure quines olives compra i atipant-se de les que "el de les olives" li dóna a provar. "El de les olives" és tot un artista ja que li acaba endossant al papa olives, "berberechos", "banderilles"... No sé com s'ho fa ja però sempre acabem comprant olives per tot un mes...

3. Triar la cua on hi hagi més gent a l'hora de pagar. L'efecte òptic d'aquíamiremmésràpids és sempre equivocat. No us fieu mai del la vostra intuició.

4. No mirar a la cara les caixeres del super. Si les mireu es produeix l'efecte peromiracomohacrecidoyquemonoestá que pot fer que trigueu encara més a aconseguir pagar i marxar.

5. No fiar-se de les ofertes. Evitarem omplir la nevera de productes repetits (que si 2x1, que si panyals fins a que faci la primera comunió...) que també acabarà reciclant el tiet Joan..

6. Evitar posar-se la colònia del papa. Segons ell produeix un efecte irresistible a totes les caixeres de súper (jo crec que més aviat té a veure amb tenir un fill del tipus peromiraquemonoesdelpunt4 com jo).

7. Soooobretot agafar sempre el carro (sinó acabarem fent malabarismes amb els productes queempensavaquenonecessitavanomésveniaacomprarunacocacola).

divendres, 21 d’agost del 2009

Vacances (Galicia) II

La següent parada de les vacances va ser Galicia.
A Galicia ens esperaven quasi tots els membres de la familia Agea-Carrera. Només hi faltava el tiet Joan (a qui ja dedicaré un capítol sencer properament...).

Ares:
Poblet costaner ple d'obres al mes d'Agost (semblava que no haguéssim marxat de Barcelona). Els gallecs (bé, com a mínim els il.luminats de Ares) tenen una manera molt original d'asfaltar els carrers:


Redes:
Poblet costaner amb un port petit de pel.lícula... Ideal per a fotos romàntiques...Llàstima que només fos de pas ja que haviem d'anar a sopar amb la familia política... La familia política són una especie d'avis i tiets que tenen un accent característic i que poden ser del Depor o del Madrid. Quan els vas a veure t'has de mudar molt i fer moooolt bona cara... S'han d'intentar evitar temes com la política i sempre és efectiu parlar de futbol.


Mugardos:
Poblet amb una platja quasi tan plena com la de Castelldefels. Val a dir que la majoria de gent roman a fora de l'aigua. Fet que deu tenir a veure amb la temperatura de la mateixa (jo només m'hi vaig capbussar una vegada i em sembla que m'han quedat els c... glaçats de per vida...).


Ferrol:
Quan hi vas t'has de mudar moltíssim (són superpresumits, el tiet per anar-hi fins i tot es posa corbata!!!).
Hi ha una oficina amb unes taules on el tiet s'asseu i parla amb la gent. El tiet és superimportant ja que entra molta gent a parlar amb ell (deu ser per la corbata...).

Coruña:

Hi ha el pis dels tiets i d'una tal Iona de la que no han deixat de parlar en tot el viatge però que no m'han presentat... (no sé on devia estar...).

Punts importants a tenir en compte quan es va a la platja:

1. Sempre s'ha d'anar tapat. Jo era l'únic amb les parts a l'aire de tota la platja. He passat una vergonya!!!! Però ells vinga a despilotar-me...
2. Cal anar preparat. Un gallec "de pura cepa"anirà sempre de "dominguero": Nevera, taula, cadires, truita de patates, ombrel.la... Fins i tot en trobareu que s'apalanquen al parc municipal amb tota la familia, taules, neveres, cadires etc. a passar el dia...
3. S'ha de fer un mur de sorra davant de les tovalloles per si puja la marea. Si puja ens mullarem igual ja que no hi ha mur que ho aguanti però semblarem gallecs (tots fan el muret i acaben amb les tovalloles mullades...).

dijous, 13 d’agost del 2009

Vacances (Cantabria-Asturias) I

La primera part de les vacances l'hem passada a Galicia (bé, Cantabria-Asturies-Galicia amb una última parada Castilla-León).

Cantabria:
San Vicente de la Barquera:
El papa encara està buscant un cendrer amb la foto d'un tal Busta per portar de Souvenir.
Santillana del Mar:
Segons el papa és com un tal Lloret però sense platja (per cert, ni és Santa, ni és llana ni té Mar... sort que ens van avisar!!!)
Unquera:
Hi venen corbatas (no com les de l'avi, aquestes es mengen). És tot el que tinc a dir. Bé, i que hi vam trobar...


Pimiango:
És on vam viure els primers dies. La banyera era com una piscina. Els papes es van entossudir a visitar una cova a la vora dels penyasegats i després de caminar més de... bé quasi un quart d'hora, va resultar que s'havia de reservar i que els menors de 7 anys no podien entrar (psé, com si a mi m'afectés, quina mandra veure quatre pintures mal fetes a la paret!!!)

Asturias:
Bulnes:
No hi vam arribar.
La mama us dirà que no vam pujar pel tema ètic, que els telefèrics, bla, bla, bla... Però la realitat és que la cua (i el preu) del telefèric ens va frenar (jo crec que hi havia més de 200 persones esperant a pujar...). I mira que al principi ho vam agafar amb ganes...



Tielve:
El poble no era gaire maco, però els papes es van fotre fins a dalt de favada, Cabrales i Sidra.
També em van fer estar 2 hores dins un "cuarto" pudent amb una vella amb perruca que venia Cabrales. Feia tota la pinta de l'abuela de la fabada... Són taaaaan innocents!!!


dissabte, 1 d’agost del 2009

Estic...










TANCAT PER VACANCES









dimecres, 29 de juliol del 2009

Estic d'aniversari... (un altre cop)

Tot i que l'àvia no és una fidel seguidora del blog (val a dir que probablement no sap ni com s'hi entra...) li dedico el blog d'avui perquè és el seu aniversari (no diré pas quants en fa) i perquè sinó no ens ho perdonaria en la vida (a mi potser si, però a la que m'ajuda a fer el blog...).

Bé, i no us enganyaré, perquè de "madre de tu madre no hay más que una"...

Un petó moooolt i moooooolt fort àvia!!!!

diumenge, 26 de juliol del 2009

Estic imitant el tricicle

El tricicle (grup de tres pallassos que han passsat a l'status d'actors reconeguts) té un "gag" molt i molt repetit (no sé si ha sortit tantes vegades per TV3 com la paraula finançament, però poc li'n deu faltar...) on surten 3 senyors grans (taaaant grans o més com ells papes) que intenten fer veure que estan aprenent a caminar...
Van vestits amb una espècie de "bolquer" mal imitat (ja que ni hi posa Dodot ni surten l'Epi i el Blas) i fan sorolls i moviments ridículs.

No entenen ni idea...




mira que n'és de fàcil i que se'm dóna bé la postura vertical....


diumenge, 19 de juliol del 2009

Estic pelat

Els papes m'han pelat...

Abans:


Durant:

La veritat és que el durant va ser bastant complicat. L'aparell altrament anomenat "moto" resulta que fa un soroll insoportable (bé, insuportable per a mi que no puc aguantar ni l'assecador, ni l'aspirador, ni la màquina de tallar gespa, ni els petards, ni la rentadora ni etc. etc. etc.).
Així doncs no vaig tenir més remei que mostrar la meva disconformitat de la única manera que sé: bramant durant els gairebé tres quarts d'hora que va durar l'operació.
A més a més quan ja semblava que estaven acabant va i resulta quel'aparell en qüestió es trenca (cosa bastant normal si tenim en compte que el papa fa 10 anys que s'hi afaitava...). La qüestióés que em va quedar la meitat del cap tallada al 4 i la resta amb aquells rinxols encantadors que tenia...
Com que són d'aquesta manera en comptes d'arreglar-ho van decidir que ja continuarien el dia següent així que ja em veieu passejant pel barri (tinc una reputació) amb els cabells a mig tallar (per sort no van caure a fer-me fotos... extrany però cert...així que com a mínim no hi ha documents gràfics...).


Després:

Total, que m'he quedat sense els meus meravellosos rinxols daurats i ara tinc un cap rapat del tipus skin que fa bastanta por... Què hi farem... sort que creixen... i com que són tant despistats suposo que també trigaran un altre any a tallar-los...


dimecres, 15 de juliol del 2009

Estic superant les pors...

Proooova superada!!!!

divendres, 10 de juliol del 2009

FELICITATS PETIT PRÍNCEP!!!!

Per molts anys guapíssim!!!!



ELS PAPES

dijous, 2 de juliol del 2009

Estic aprenent a esquivar obstacles

Els papes són taaaaaaaaaaaaaaaaaaan graciosos!!!

Els encanta practicar el que en diuen "terapia de choque"....

dimarts, 30 de juny del 2009

diumenge, 28 de juny del 2009

Estic a Tarragona

Avui hem anat de viatge a Tarragona. Aquesta ciutat està a només 1h de Barcelona (segons els natius) i a més d'1h segons els de BCN (segons el papa diriem que està quasi bé tan lluny com Galicia...).

Jo ja hi havia estat perquè hi viu la tieta de Tarragona...el tiet de Tarragona...el cosinet de Tarragona...la cosineta de Tarragona...
Podriem dir que és una de les ciutats que més he visitat (diria que n'és la única... Torelló no val, no?).

Així doncs com a expert en la matèria voldria fer una breu descripció dels punts comuns entre ambdues ciutats (això queda com a mínim de professor d'història... quan ho vegi l'àvia...):

a) A Tarragona hi ha muralles. A Barcelona també (em sembla, de moment no me les han presentades...).
b) Per Tarragona passa l'AVE. Per Barcelona de moment no hi passa però sí que hi arriba.
c) Tarragona té platja. Barcelona també (aquí m'agradaria remarcar que es veu que Madrid no en té).
d) Les dues acaben d'igual manera.
e) A Tarragona hi viuen els GomàCortés. A Barcelona hi ha els Cortés i la Gomà.
f) Les dues són muses de cançons:
Tarragona m'esborrona (Els Pets) / Baaaaarcelona (Montserrat Caballé&Freddie Mercury)

dimecres, 24 de juny del 2009

diumenge, 14 de juny del 2009

Estic pujant l'escala...

I quina bona idea va tenir la mama de posar una escala a la llibreria perquè m'hi pugui pujar!!!!

dimecres, 10 de juny del 2009

Estic calculant

Seguint amb les classes pràctiques ara hem començat a aprendre a sumar i restar.

Aprendre a sumar és bàsic ja que per exemple et serveix per evitar que et tornin el canvi malament quan vas a comprar. Bé, sempre i quan es faci servir la mateixa moneda, ja que si per aquelles coses de la vida passes per exemple de la pesseta a l'euro... ni us explico...

Per a fer-m'ho més fàcil el papa m'està ensenyant a fer servir un aparell de nova tecnologia anomenat calculadora.

Aquest estri et permet fer senzilles operacions sense necessitat de fer servir gaire el cap... bé, això és el que jo em pensava, però el tema sembla bastant més complicat...


dissabte, 6 de juny del 2009

dimecres, 3 de juny del 2009

dilluns, 1 de juny del 2009

Estic intentant dormir

He detectat una mena d'obsessió per a fer-me fotos mentre dormo...

No sé si deu tenir alguna relació amb la també constant obsessió a posar-me de través al llit... No passen ni cinc minuts d'haver-me adormit que ja ve un dels dos plastes i em canvia de posició...

Sento que l'altre li pregunta (no entenc peruè, ja que vindrà diguin el que li diguin...): Que ja has anat a veure el nen? I tot i que la resposta és si, ja apareix i em torna a modificar la posició...

Després els sento explicar a tota la parentela-pastissera-veïnat-mercat... Teeeeenim una soooort!! És que ens dorm tota la niiiit... de 8 a 8, tu!!

Pels que no en siguin conscients el tema dormir també entra dins de les comparatives de nens superintel.ligents (dormir, menjar, caminar i parlar serien els temes estrella).

Bé, i jo penso... Tiiiinc una maaaala sort!!! No em deixen tranquil en tota la niiiit!!!

Cada 5 minuts caaanvi de posició!!!!
A la que respiro una mica més fort (els nens petits no ronquem...) ja els tinc observant-me amb cara de preocupats...
Que dono un cop als barrots... ja els sento còrrer pel passadís...
Que se'm cau la pipa... en dos segons ja me la torno a trobar a la boca

I mira, jo mentrestant intentant dormir com puc...

dimecres, 27 de maig del 2009

Força Barça


No... si jo ja ho veia venir...


dimecres, 20 de maig del 2009

dilluns, 18 de maig del 2009

Estic escrivint

Els papes han decidit que com que sóc un nen taaaaaaaaaaaaan llest he de començar a iniciar-me en el món de les tecnologies.

Es veu que a la vida és moooooolt important saber fer anar l'ordinador. L'ordinador és un aparell molt semblant a la tele (jo no hi veig la diferència) que té un teclat semblant als dels telèfons i un objecte al que anomenen ratolí (bé, la mama com que és superinternacionaljosémoltdanglès l'anomena "mouse"...).

El tema bàsic és que toooooot es fa per ordinador. Pots lligar, fer amics, comprar una moto, comprar un pis, parlar amb els tiets i veure'ls en directe, trobar feina, mirar fotos, mirar pel.lícules... Encara no tinc clar si fins i tot et fa el sopar sense que t'hagis de moure de la cadira...


Bé, doncs que com és taaaaaan important i jo sóc taaaaaan intel.ligent els papes s'han saltat les classes introductòries de la guarderia i ja hem començat a practicar...
De moment em limiuto a escriure versos de l'estil "wvvhorfgqehdotfgitfgiwufg" en fulles de "Word"... però els manuals d'introduccióamicrosoftperanensqueelsparesconsiderensuperinteligents asseguren que en poc menys de 2 mesos ja podré fer anar una fulla de càlcul...


dimecres, 13 de maig del 2009

Estic culé

Oeeeeeeeeoeeeeeeeeeoeeeeeeeeeeeoeeeeeeeeee
Oeeeeeeeeeeeoeeeeeeeeeeeeeeee
Oeeeeeeeeeoeeeeeeeeeeeeeoeeeeeeeeeeoeeeeeeeeee
Oeeeeeeeeeeoeeeeeeeeeeeeeeee!





Una abraçada als turonians desplaçats!!!


dilluns, 11 de maig del 2009

Estic d'animador

Aquest cap de setmana els amics del papa van venir a dinar a casa.
Els amics del papa a més d'anar junts a cole jugaven junts a bàsquet quan eren petits (podria dir joves però em sembla que encara se'n consideren...).
Després d'assistir al partit que jugava un dels convidats, un amb una fixació pel polyester i el cotó una mica extranya, he detectat algunes diferències bàsiques respecte el futbol:

1. El camp on es juga és lleugerament més petit.
2. L'arbitre a més de pitar fa tot de signes extranys amb les mans que tothom fa veure que entén però que estic convençut que ningú en pesca cap.
3. Els jugadors suen moooooolt més.
4. La porteria és una mica més petita i està posada cap per avall.
5. Hi juga menys gent (deu ser que no agrada tant).
6. La gent insulta practicament igual però com que estan més aprop fan una mica més de per.
7. Cada x temps sona un pito que fa plorar als nens com jo. Em sembla que és un disuasori d'assistència de menors (com aquells estrir que fan soroll i fan fugir els mosquits).
8. Alguns individus (bàsicament els amics del papa) es dediquen no només a insultar sinó a posar l'equip contrari en evidència (el 14, el 14 treu el 14...).
9. La pilota bota més amunt que la de fútbol
10. No hi ha porter.

Bé, doncs ja em veieu animant el Colom al Proa-Sant Medir entre totes les "velles glòries" . Entre ells el meu papa que, encara que no us ho creieu havia jugat mooooooolt bé (i no és per que sigui el meu papa) a bàsquet.



dimecres, 6 de maig del 2009

Estic sota la cadira

Doncs mira, m'agrada estar-me a sota la cadira... És el que tenim els nens, que amb podem ser taaaaaaaaaant feliços amb una cadira...

Bé, bàsicament podem ser molt feliços amb qualsevol cosa impensable que no hagi costat gaires diners i que a ningú amb dos dits de front se li acudiria regalar-nos.

Es poden fer taaaaantes i taaaantes coses amb una cadira... pendre-li al del costat, anar a Sevilla, pujar-s'hi d'empeus i recitar el poema de Nadal, fer-s'hi un petó, perdre-la...

Jo de moment només la mossego, i l'arrossego amunt i avall pel pis (qui deia que poséssin parquet?)... Això de Sevilla ho estic deixant per més endavant...


dimarts, 5 de maig del 2009

Estic preparant-me per anar a piscina...

Tinc una sensació una mica extranya:

a) El meu cap ha crescut i el gorro de piscina no...


b) El gorro s'ha encongit de tant posar-lo a l'aigua...


c) Els gorros no m'afavoreixen...


d) Estic millor de perfil


e) La mama no l'acaba d'encertar amb això de les talles...


f) Començo a tenir allò que en diuen "sensació de ridícul"?


Diria que la mama ha de comprar un gorro nou...


diumenge, 3 de maig del 2009

Estic orgullós...

Aquesta setmana passada l'avi se'n va anar de viatge. Ha estat tota la setmana jugant a ping-pong.
El ping-pong és un esport (tot i que el papa no el consideri com a tal...) que es juga donant voltes al voltant d'una tauna amb una mini-raqueta.
L'avi ja fa mooooooolts anys que hi juga (imagineu-vos, des que era petit...). Quan era jove havia sigut campió de... bé, mai hem tingut clar si de Catalunya, Espanya, Europa... així que ho deixarem en campió.
Ara juga amb uns tals "veterans", i mireu si s'ho munten bé que fan els campionats a Tenerife (com qui no vol la cosa) durant tota una setmana... Ja em direu si no són més aviat vacances que no pas competicions...
Bé, el més important és que després d'una duríiiiissima setmana (a sota les palmeres i jugant de tant en tant) l'avi s'ha proclamat GUANYADOR (ara si) de DOBLES (les males llengües diuen que la seva parella era mooooolt bona...).
La qüestió és que estic superorgullósdetenirunavicampió, així que avui li dedico el Blog.

FELICITATS AVI (és el més guapo, el que va de groc...!

(ara podria dir allò de a veure si ens retires però em sembla que hem arribat tard...).



Per a més informació videos 4 2, 4 3, 4 5 i 4 6 de la pàgina ttp://www.canariastenisdemesa.com/finales_dobles-1.html

dijous, 30 d’abril del 2009

Estic enjoiat

La tieta m'ha farcit d'anells... No entenc perquè me'ls posa als peus... Deu ser que no tinc els dits de les mans prou grans?
El papa està una mica esverat... no para de dir "-Ja veureu com acabarà això..." "-Jo ja ho deia, ja..."


dijous, 23 d’abril del 2009

Estic de Sant Jordi

Avui és la diada de Sant Jordi. Ens l'hem passada passejant amunt i avall per la Rambla de Catalunya. No he entès gaire quin era l'objectiu, ja que un cop la mama ha comprat els llibres i la rosa he seguit caminant rambla amunt, rambla avall, passeig de gràcia amunt, passeig de gràcia avall (encara estic una mica marejat...).

No sé si havia vist mai tanta gent junta... Tots estaven a l'aguait de trobar coneguts, atents, estudiant les mil fesomies que es creuaven a cada segon per descobrir-ne alguna de mitjanament coneguda i poder saludar-se amb cara de quinasorpresaquèfasperaquí? (doncs el mateix que tu, buscar algú conegut per sentir formo part d'aquesta fins ara anònima ciutat...)

Bé, nosaltres no podiem ser menos, així que la mama s'ha plantat a totes les paradetes dels habituals turonians (la meitat dels quals són familia directa) que venien roses a l'escandalosa xifra de 5€!!! (com es nota que són estudiants i no els afecta la crisi....).

La mama ha fet totes les gestions habituals:

1. Ha comprat un llibre d'animalets que fan sorolls... Entenc que és per mi, ja que encara que al papa no li agradi gaire llegir diria que la fase sorolls d'animalets ja la té superada...

2. Ha comprat una rosa i ha fet veure tota emocionada que li regalava jo. Es veu que això és un ritual que hauré de fer cada any independentment de si em ve de gust o no... El tiet Joan, l'avi i el papa també n'hi han regalada una (el papa a més a més l'hi ha regalat un llibre...). Jo estic una mica confòs: hauré de regarar-li roses al papa, a l'avi i al Joan? I llibres? A qui em toca regalar llibres? Em sembla que proposaré alguna cosa del tipus amic invisible (sinó ja em direu, amb tants llibres i roses em quedo sense setmanada...).

3. També ha comprat un llibre pel papa. El papa ja fa dies que té mooooolt mal d'esquena (no em pot ni agafar) però com que la mama és així de desnaturalitzada l'ha deixat tirat acasa com una mandonguilla i hem marxat de parranda... on s'ha vist? (tots els besavis estan indignadíssims...es veu que als seus temps això no passava...)

Però mira, nosaltres dos ben feliços i contents hem tornat a casa a mitja tarda amb les butxaques buides i plens de roses i llibres... I fins l'any que ve tu!!!


dilluns, 20 d’abril del 2009

Estic de... notición, notición!

Bueno, en honor a mi tía Carmen el blog de hoy lo intentraré escribir en castellano. El castellano es la lengua que hablan en el país vecino. Mi tía está convencida que cuando empiece a hablar no la entenderé (yo creo que más que por el castellano es por el gallego...), y es por eso empiezo a practicar desde ya. Y más desde que....

Este fin de semana estábamos en casa con los "iaios" y de repente sonó el teléfono. En un instante toooodos dejaron de hacerme caso (cosa muuuuy pero que muuuy rara) y empezaron a exclamarse, a gritar, a reir... (como cuando el Barça gana alguna cosa, vamos...)
A mi me dejaron aparte y empecé a entender que de una manera u otra me había salido competencia...

La competencia en cuestión lleva tres meses en la barriga de mi tía Carmen (no tengo información sobre la barriga de mi tío Xavi...). Aún no saben el sexo (no sé si esto es bueno o malo y como puede afectarme). A mi me es bastante igual si es niño o niña, siempre y cuando sea más pequeño que yo y le pueda mandar (no digo pegar porque no es plan de asustar tan pronto a la parentela...).
Bueno, el tema es que llevan todos dos días con una cara de atontaos... (bueno, los tíos una voz porque no los he visto).

Yo, de momento, a lo mío... Y como ya he aprendido a aplaudir le dedico un gran aplauso a esta personita que seguro me hará la vida mucho más entretenida!!!! (le dedicaría un gran beso pero de momento...aún no me salen).

FELICIDADES "TIETS""!!!!

dijous, 16 d’abril del 2009

Estic de mona (bé ara fa uns dies)


La paraula mona té molts i variats significats (avui toca classe de llengua). Durant la setmana passada en vaig descobrir algun d'ells:

1. Una mona és un animal. El terme animal no l'acabo de tenir gaire clar ja encara em costa molt distingir entre tots els subjectes que es mouen i fan sons. Es veu que els animals no raonen (tampoc entenc la diferència respecte alguns membres de la meva parentela) i que no saben parlar (vindrien a ser com jo però amb més pèls). Bé, el tema és que encara no he aconseguit de veure'n cap de mona animal ja que es veu que això de la crisi ha deixat el concepte nosabemquèferanemalzooambelnen per a més endavant...
2. Una mona és un "ente" (això ho poso en castellà però degudament indicat amb les cometes perquè encara no n'he après la traducció al català) que abdueix els adults quan beuen més del compte. Es transformen bàsicament en el punt anterior (ni raonen ni saben parlar).
3. I per últim però no menys interessant una mona és qualsevol cosa que us pogueu imaginar feta de xocolata (una moto, un estadi de fútbol...). El meu padrí me'n va regalar una del Barça (no podia ser de cap altre manera...)


mmmmmmmm'agrada la xocolata...

dissabte, 11 d’abril del 2009

Estic aplaudint

Ja fa uns dies que he après a aplaudir. És un gest molt i molt fàcil que consisteix a picar les mans entre si. He estat estudiant les possibilitats que ofereix aquesta nova adquisició i:

a) Pico de mans quan estic content (serveix per a reforçar el clàssic somriure i als adults els hi fa taaaaaaaaaaaanta gràcia)

b) Pico de mans quan estic avorrit. Quan no sé què fer em dedico a picar de mans. És una manera com una altra de passar el temps. N'hi ha que reflexionen, que teoritzen, que s'adormen... jo mira, pico de mans.

c) Quan algú se'm posa davant dels morros i es posa a cantar "Ma, manetes, ma, manetes..." i fan aquella cara de "demostraatotselsqueensestanmirantqueemfascassiusplau". Llavors pico de mans i veig que el personatge en qüestió respira alleugerit. Ja ha demostrat que forma part dels personatges a qui faig cas.... És taaaaan fàcil de fer feliços els adults!!!



divendres, 3 d’abril del 2009

Estic d'empeus

Fins ara només podia moure'm de quatre potes i a pocs cms. de terra. Ara estic el.laborant una nova tècnica que em permetrà moure'm gairebé al mateix nivell que els adults (bé, potser una mica més avall). La tècnica consisteix a agafar-se a alguna cosa fixada a terra i a fer moooolta força amb les cames de manera que tot el meu cos (de no gens despreciables 9,5 kg.) pugi cap a dalt...
Estic en fase experimental, però crec que en uns pocs dies ja tindré la tècnica dominada.
Els papes estan mooooolt contents... Ara fins i tot m'han de vigilar quan em deixen a dins la gàbia...És taaaaan maco que estiguin sempre taaaaaaaaaan pendents de mi (fan una cara de nosapscomtestimofillmeuperònisetacudeixicaminarabansdelscincanys).


dimarts, 31 de març del 2009

Estic amagat

Sense comentaris...


divendres, 27 de març del 2009

Estic fent uuuuuhh

He après a fer uuuuhh! Encara no tinc gaire clar quan s'utilitza aquesta fesomia. De moment estic estudiant possibles opcions:

a) Es fa uuuuuhh quan alguna cosa et sorprèn. Del tipus uuuuhh! el papa m'ha canviat una caca!! o del tipus uuuuh! la mama ha endreçat l'habitació...

b) Es fa uuuh quan li vols comunicar a algú que et fa por. Tot i que no acaba de fer efecte, ja que la reacció habitual és que es posin a riure... De moment em sembla que es donen més per al.ludits si em poso a plorar com un boig...

c) Quan vols fer tu una sorpresa a la parentela. Estàs tan tranquil i de sobte els sorprens amb un uuuuh dels bons... Vindria a ser com quan fas una caca de les bones i no s'ho esperen... treuen el bolquer tranquil.lament i llavors se n'adonen de cop que has d'anar de dret a la banyera...

Bé, seguiré esbrinant quina és la situació a què aplicar aquesta nova cara que he après. De moment em limito a fer-la de quant en quant per veure les reaccions de l'entorn... i no us enganyaré, no acaba de fer l'efecte desitjat ja que es limiten a fer el "miraquemonoqueés" de "turno"

dimecres, 25 de març del 2009

diumenge, 22 de març del 2009

Estic de calçotada...una altra vegada

Aquest dissabte vam anar a un restaurant amb el tiet, els cosins-tiets, les tietes àvies, els tiets avis, els avis, la besàvia (bé, tota la "troupe"...).
Un restaurant és un lloc amb moltes taules plenes de gent on hi ha uns senyors molt simpàtics que els alimenten.
Bàsicament els adults fan una mica de nens i es despreocupen de comprar el menjar, cuinar-lo, rentar els plats, parar la taula...
En el cas de les calçotades (ja que endevineu què és el què vam menjar... ) els adults tornen a la infantesa menjant amb les mans i posant-se pitets... només els falta que els senyors altrament anomenats cambrers els hi donin el menjar amb cullera i ja serien com jo.
No acabo d'entendre que la gent mengi a casa podent anar als restaurants i despreocupant-se de tot... És com si jo em posés a menjar solet... us imagineu? quina mandra...
Em sembla que el fet que mengin a casa té quelcom a veure amb això de la crisi... pel que he sentit abans tothom menjava als restaurants, anava al cine i es comprava "Porches Cayenne" (no tinc clar en quin ordre). Ara la gent menja a casa, es baixa les pel.lícules d'internet i va en "bicing"... quina vida més dura!!!! I que jo hagi arribat ara... s'ho podien haver pensat millor i fer-me sortir quan canviar-se el cotxe cada 2 anys era la cosa més normal del món!!! Tal i com van ara les coses em sembla que heretaré la bici del tiet Joan...

Bé, deixant de banda la filosofia, bàsicament vam passar de la crisi (bé, bàsicament van convidar els avis) i ens vam tornar a atipar de calçots...

dimarts, 17 de març del 2009

diumenge, 15 de març del 2009

Estic de calçotada


Aquest cap de setmana hem anat de calçotada. La gràcia dels calçots és la salsa. Per tal de no fer la "marranada" de fer un dinar amb salses i passar-se'l sucant-hi pa , la gent s'ha inventat les calçotades. Es tracta de posar-se fins al cul de salsa sucant-hi cebes lluna mica més llargues que les habituals.
La gent també aprofita l'excusa per fer els primitius i menjar amb les mans, posar-se pitets com si fossin nens petits, menjar carn a la brasa fins a rebentar, allioli...
Aquest cap de setmana en concret "els adults" se l'han passant menjant.
Es veu que això del menjar ve amb l'edat. Primer menges perquè t'obiguen (bàsicament tampoc t'acaba d'agradar, ja que la verdura triturada té moooolt poca gràcia, per no dir gust). Més endavant passes una fase en que més que menjar l'important és beure (cerveses per aquí, cubates per allà...) i finalment arriba el punt en què bàsicament es dediquen a engreixar-se (no distingeixes gaire bé qui són els qui estan embarassats dels altres...). A aquesta última fase l'anomenen maduresa...


Com que era l'únic nen, aquest cap de setmana el meu ego ha pujat considerablement. Ja tinc a 25 persones més (apart de la famila) enganyades i convençudes que sóc el més guaaapo, boooo, simpàaaaatic...
Al pas que vaig (20 persones/cap de setmana) quan tingui l'edat faig una recolida de firmes i em presento a president...

dijous, 12 de març del 2009

dimarts, 10 de març del 2009

Estic començant a moure'm...

Estic aprenent a gatejar. Gatejar és el pas previ a caminar. És mooolt important perquè entra dins del grup de coses que els nens han de fer d'hora per estar a l'alçada de les expectatives de l'entorn.
Les àvies ja han començat a propagar la notícia. Ho fan dissimuladament, com qui no vol la cosa:
- Doncs el nen sembla que comença a gatejar, tu... (amb un somriure espaterrant...)
- I només té 8 mesos (remarquen com qui no vol la cosa...).
La veritat és que juguen amb avantatge ja que la gran majoria de coneguts no tenen gaire clar a quina edat van començar a gatejar (es veu que la memòria dels adults no arriba tan lluny... com a molt arriben a recordar la primera comunió...).
Així que tots fan cara de ooooohhquespavilatqueésaquestnen!!
Jo ho porto bastant bé (això de la fama), tot i que de moment només aconsegueixo desplaçar-me una mica cap endarrere i moure el cul amb prou gràcia (però això no ho digueu a la parentel.la, que sinó em treuràn del top ten de nens superespavilats!!!)

diumenge, 8 de març del 2009

Estic conduint

Tinc una nova joguina. Els papes diuen que a casa ja no n'hi cap cap més. Jo no m'ho acabo de creure ja que de tant en tant n'apareix alguna de ben gran i sempre li troben algun lloc.
És veu que el fet de ser nen té lligat intrínsecament (aquesta paraula és per remarcar com en sóc de nen superintel.ligentcomdiuentotselsparents) l'acumular trastos (altrament anomenats joguines).
Bé, la meva nova joguina té quasi bé tots els punts que m'agraden dels trastos:
1. És moooolt més gran que jo...
2. M'hi puc ficar a dins.
3. Fa mooooolt soroll...
4. Té moooooltes llumetes..
5. Té tot de "gadgets" (també paraula de nen superintel.ligent que poso entre cometes per remarcar que és en anglès) penjant amb formes que no sé ben bé que representen però que fan sorollets i es mouen.
6. És descapotable.
7. És de color vermell (qualsevol cotxe que s'ho valgui ha de ser de color vermell).
8. I la més important: ocupa mooolt espai (no veieu com els en fa de gràcia als papes).



dimarts, 3 de març del 2009

diumenge, 1 de març del 2009

dijous, 26 de febrer del 2009

Estic menjant amb performance inclosa

Perquè tots els adults obren la boca quan m'acosten la cullera?


He descobert que la gran majoria de gent major de 10 anys no pot evitar tancar la boca quan em donen de menjar....
També es produeix un altre efecte amb la papilla, de sobte comencen a fer sorolls extranys del tipus: brrrrrrrrrrrrrr... mira l'avió!! (i mira que el busco, però no hi ha manera, només aconsegueixo veure una cullera plena de menjar que es passeja davant meu).
Un altre efecte seria el de tastar la papilla i fer cara de quinfàsticcomespotmenjaraixò mentre somriuen hipòcritament i diuen "Mmmm, està boníssim, uixitu, mmmmmm". Com pretenen que m'ho mengi si només amb la cara que fan m'espanten?
N'hi ha que aprofiten l'avinentesa per posar-se a cantar sense complexes en qualsevol espai on m'estiguin alimentant (centres comercials, restaurants, a casa dels parents...).
Aquests últims tendeixen a desafinar considerablement i a mi, més que gana la veritat és que em venen ganes de plorar...



dimarts, 24 de febrer del 2009

Estic tocant la guitarra

El papa està superemocionatfamésdequinzeanysquetincquinzeanys perquè va al concert d'uns tal acèdecè...



diumenge, 22 de febrer del 2009

Estic disfressat oficialment

Ahir era canestoltes. Carnestoltes és una festa on tothom va disfressat. La gent aprofita per poder-se vestir diferent de com va vestit cada dia.
Seria com el tema del "casual" dels divendres però a "lo bestia". Això del "casual" s'ho devien inventar al veure l'èxit aclaparador de les rues de carnestoltes...
A la rua els homes es vesteixen de dones... les dones de "ties sexys", els homes de dones "sexys", els nens de tots els superherois de la tele...
També hi ha il.luminats que es disfressen d'alguna cosa que bàsicament és fàcil de fer-ne el vestit... (jocs de taula, dimonis...).
Jo, com no podia ser d'una altra manera em vaig disfressar del superheroi que més li agrada a la mama (bé, si li podem dir superheroi...).
El meu amic Arnau va venir amb nosaltres a la rua, així que al pobre també li va tocar anar disfressat.... Estàvem taaaaaaaaaaaaaaan guapos... bé, que puc dir... l'únic consol que ens queda és que puguin fer-nos fotos i dir que estem taaaaaaaaaaaaaan monos...

dimecres, 18 de febrer del 2009

Estic aprenent lògica

Avui la mama m'ha donat una nova joguina....

L'he estat estudiant una bona estona:



Té colors...

No fa cap tipus de soroll quan la tires a terra...

Té moooolts colors...

(en aquest punt la mama ja em començava a mirar amb cara de tincunfillsuperdotatjojahodeiainoemcreianingu)

Tot i la pressió ambiental he prosseguit amb l'anàlisi:

No té ulls...

No té cap mirall...

No canta quan la mous...

(la mama ja ha cridat emocionada al papa que vingués a veure com em mirava la nova joguina)

I llavors ho he vist taaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaant clar!!!