Aquest cap de setmana hem anat de calçotada. La gràcia dels calçots és la salsa. Per tal de no fer la "marranada" de fer un dinar amb salses i passar-se'l sucant-hi pa , la gent s'ha inventat les calçotades. Es tracta de posar-se fins al cul de salsa sucant-hi cebes lluna mica més llargues que les habituals.
La gent també aprofita l'excusa per fer els primitius i menjar amb les mans, posar-se pitets com si fossin nens petits, menjar carn a la brasa fins a rebentar, allioli...
Aquest cap de setmana en concret "els adults" se l'han passant menjant.
Es veu que això del menjar ve amb l'edat. Primer menges perquè t'obiguen (bàsicament tampoc t'acaba d'agradar, ja que la verdura triturada té moooolt poca gràcia, per no dir gust). Més endavant passes una fase en que més que menjar l'important és beure (cerveses per aquí, cubates per allà...) i finalment arriba el punt en què bàsicament es dediquen a engreixar-se (no distingeixes gaire bé qui són els qui estan embarassats dels altres...). A aquesta última fase l'anomenen maduresa...
Com que era l'únic nen, aquest cap de setmana el meu ego ha pujat considerablement. Ja tinc a 25 persones més (apart de la famila) enganyades i convençudes que sóc el més guaaapo, boooo, simpàaaaatic...
Al pas que vaig (20 persones/cap de setmana) quan tingui l'edat faig una recolida de firmes i em presento a president...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada