Està dormint

Estic amb un teletubbie rosa

Està mirant la tele

A l'Eulàlia li encanta la tele. Pel que he pogut observar, li és bastant igual el què hi facin. Els papes li deixen veure (clar exemple dels agravis comparatius, ja que a mi m'hi posaven d'esquena...).
Es veu que amb l'Eulàlia han canviat el sistem educatiu. Ara prima més l'assignatira comdeixartranquilselspapes que la de nenssanssensemalshabitscomaralatele.

Bé, el tema és que es queda embadalada mirant-se-la... Sort que a casa hem eliminat la teleporqueria (altrament anomenada telecinco) i ara només veiem programes educatius. Us en faig cinc cèntims:

- En mic:
Ninot de roba que canta cançons com "dalt del cotxe hi ha una nina" (i la mama s'emociona i també la canta) i que té un company estrambòtic fet a base de coses reciclades (coses que llençaries a les escombraries i que en comptes de fer-ho els hi trobes alguna utilitat durant un temps per acabar llençant-les més endavant a les escombraries).

Ideal per a superar el tema de la vergüenzaajena (mama cantant) i per començar a introduir-se en el reciclatge.

- El Bob el manetes:
Personatges que es dediquen a construir de tot. Tots són camions i tractors excepte un espantaocells que encara no entenem què hi pinta.

Ideal per a superar la vergüenzaajena (la cançó és superenganxosa i la mama la canta a tot arreu... ). Fatal per a superar la crisi ja que més d'un nen voldrà ser constructor feina que pel què sembla no té gaire futur...

- Els teletubbies:
Són quatre ninots de colors que caminen com bebès i que fan coses de bebès. Tenen un llenguatge especial que només entenem els menors de tres anys.

Ideals per treure els papes de pollaguera (no veeu com s'avorreixen) i per quedar-s'hi totalment embobat (sobretot els menors d'un any...)

Estic de foto

(l'Ester m'ha fet una foto on estic quasidebook... moltes gràcies!)

Estic empaquetat

Estic de "novatada"

Sense comentaris...

Està intentant... alguna cosa.

No sé ben bé què és el que intenta... si aixecar el cap, gatejar, fer la verticalpont... alguna cosa.

Estic de turisme rural

Com tots els pixapins-kamaku que s'ho valguin en quant sortim de cap de setmana els papes van com bojos per fer-me fotos amb tots els autoctons del lloc.

Que veuen un tractor (un tractor és un cotxe gros de color verd, sempre de color verd que surt a tots els meus contes que fan referència a la "granja", pagès", "camp" etc.) ja m'hi veieu a sobre:


Que veuen una vaca (les vaques són uns animals que també surten als contes de granjes que serien similars als gossos però més alts...) ja teniu a la mama cridant com una boja:

-Modest, para el cotxe que baixem amb el nen a fer fotos!

I volantazo, frenada, cara de mala llet del papa i ja em teniu posant-me per enéssima vegada l'anorak i baixant a perseguir les vaques per fer-me la maleïda foto...



No, si no m'extranya que ens tinguin mania!!!

Està amb el papa

No, si quan el papa parla del 70-30 (percentatge que pringa la mama-percentatge que pringa el papa) s'hauria de fer un anàlisi paral.lel de la qualitat a més de la quantitat...

Estic content

M'eeeestimaaaaaaaaaaa...

Està de modelo

L'Eulàlia està ajudant la mama a decorar la meva nova habitació...

Estic comprant

He anat de compres i hi havia una promoció: Nena simpàtica sobre coixí lila...

No m'hi he pogut resistir... És que quan em mira amb aquesta cara...

Estic mimetitzant

Ara estic passant una nova fase. Em dedico a imitar tot allò que fan els adults.

És una fase relativament senzilla. Es tracta de repetir els comportaments i llenguatge dels adults que m'envolten.

El tema de repetir el llenguatge és el que més m'agrada. Com que últimament he notat que els papes fan uns esforços bestials per a evitar paraules que deuen considerar massa complicades per a mi he decidit que he de practicar més vocabulari.
La setmana passada la vaig dedicar a perfeccionar la paraula "coñ.." (no l'escriuré sencera que estem en horari infantil).
Estic convençut que si segueixo practicant en dos dies m'apunten a classes d'anglès degut a la meva facilitat pels idiomes.

Aquesta setmana he començat a provar amb la paraula "yunhuevo" (no tinc gaire clar que significa però pel que sembla també és d'aquestes que pots posar a tot arreu).

L'altre tema és imitar els comportaments. Aquests últims dies he començat a practicar amb els ninos...

Estem de celebració

Aquest cap de setmana passat va ser l'aniversari de "l'Abuelo". En va fer 84 (es veu que en són molts, uns quants més que els 31 que segons el papa va fer la mama)
"L'Abuelo" és un senyor baixet que apareix de tant en tant per casa sense avisar. La mama fa veure que s'hi enfada però per sota el nas se li escapa un somriure.
Té una fonda que es diu la "Fonda de la Gabriela". A mi encara no me l'han presentada la tal Gabriela, deu ser que sempre que hi vaig ja ha marxat.
La fonda obre els dimarts i els dijous, el menjar és de tipus casolà (sempre adobat amb un tal comino) i mai hi falta pa (del dia i del dia anterior).
Els parroquians són bastant joves i acostumen a arribar-hi cadascú a una hora diferent (bé, bàsicament quan els hi rota). Hi ha el Miquel que és un projecte de mestre, la Marta que és infermera, l'Ada que també és un projecte d'alguna cosa que encara no ens ha comunicat i el Joan que no tenim gens clar què és...
La resta són "extres" com nosaltres (la mama, l'Eulàlia i jo) que anem apareixent algun dia que ens va bé (he sentit a dir que l'avi també s'hi passa algun cop...).
Bé, la qüestió és que l'Abuelo ens alimenta a tots fent mala cara i remugant (però també se li escapa un somriure per sota el nas... deu ser cosa de família).
Ei, que avui és dimarts!! Marxo correns a veure si està oberta!

Està practicant

Estem de Mercè

Està llegint

Es veu que a l'Eulàlia li van més els clàssics catalans...

Està fins al gorro

Algunes imatges inèdites...

FELICITATS MAMA!!

Mama:
Com cada any, el blog d'avui l'ha fet el Modest. Moltes gràcies guapos!!!
(per cert, són 32. Suposo que és perquè em veus més jove, no?)

Estic preparant totes les coses que demà he de dur a la nova guarde.

* Dos xumets d'una sola peça
*Un pot amb tapa o bosseta per guarder el xumet
* Un got de plàstic per l'aigua
* Pitets
...
* Un full amb una fotografia de la família i un petit comentari escrit de presentació

Estic aparcant

Sóc un nen molt endreçat. Ningú noté clar de qui ho dec haber tret (bé, tothom té claríssim que de la mama no). M'agrada posar totes les coses ben alineades.
Quan pujo a un sofà o un llit em trec les sabates i les deixo ben posadetes al costat (les meves i les de la mama que normalment estan tirades de qualsevol manera).

Últimament una de les meves grans aficions és aparcar els cotxes. Tinc un garatge amb uns 20 cotxes de totes les mides i bàsicament em dedico a aparcar-los a les places del parking.
Els aparco, els tiro per la rampa, els aparco, els tiro per la rampa, els torno a aparcar, els tiro... bé, aquest bucle podria ser infinit si no fos que al final l'adult que està jugant amb mi (generalment el papa o la mama) es cansa de repetir la jugada i se'n va a fer una altra cosa (com que no sé estar sol sense que algú m'observi acabo abandonant...).

Bé, doncs que m'encanta aparcar els cotxes. Ara a més de la pipa i el conte de bona nit, abans d'anar a dormir trio uns quants cotxes i me'ls enduc a l'habitació...

La mama està una mica preocupada no sigui que em torni un maníac compulsiu. D'aquells que miren i programen cada nit el despertador o deixen totes les coses ordenadetes sobre la taula pel dia següent o miren quatre cops si han tancat bé el cotxe comprovant toooooooooootes les portes... no sé perquè però sempre n'hi ha algun a la família...

Estem esperant l'autobus

Una de les meves noves aficions són els autobusos. N'hi ha de vermells, de verds, de grocs, de taronges, de blaus...
L'autobus està ple de gent arrugada. Quan pujem amb la mama i l'Eulàlia no paren de tocar-me el cap (hi dec tenir alguna cosa rara perquè a la mama no li toquen...).
Després es dediquen a dir peròquinacosamésmaca! repetidament durant uns deu minut tot mirant l'Eulàlia i la mama fa aquella cara d'agobio brutal i aquell mig somriure forçat que al cap de cinc minuts ja s'ha convertit en cara de menvullanardquiperquènohemanatcaminant!
Alguns fins i tot després dels deu minuts de rigor afegeixe un quintempste?elmeunebot/nétetcquanteniaaquestaedat... i llavors si que no ens els treiem de sobre fins que baixem de l'autobus...
Bé, jo em dedico a mirar per la finestra tots els autobusos/camions/furgonetes/taxis que van passant i deixo que la mama se n'ocupi (que per això està!)

Està fent el rotet

El tema del rotet no l'acabo d'entendre gaire. Es passen hores posant l'Eulàlia en postures d'allò més incòmodes i fotent-li "collejas" a l'esquena...
L'objectiu es veu que és que l'Eulàlia es tiri un rot (altrament dit rotet per a que soni més fi).
La veritat és que no ho aconsegueixen pràcticament mai i la pobra acaba masegada per tot arreu...

Sort que a mi ja no em toca...

Estem dormint

No entenc en què ens assemblem jo i l'Eulàlia...


Serà que som tan marmotes com els papes?

Estic provant de muntar a cavall

Aquests dies ens hem instal.lat a ca els avis. Han vingut els tiets de Galicia amb la Iona, una altra intrusa que pretén prendre'm la "claca" ("claca" entesa com a personatges del meu entorn, avis, papes, tiets etc que bàsicament m'adoren i que pretenia robar-me... Diria que no ho ha aconseguit...).
Bé, a cals avis per les tardes s'hi passeja un cavall. Com ja sabeu el papa té la maleïda obsessió que he de fer coses de "tio dur" així que malgrat les meves poques ganes d'acostar-m'hi, el papa (i l'avi, i la mama, i la Mita, i l'àvia...) no van parar fins a que el vaig tocar.

Quina gràcia té tocar un animal que probablement fa dies que no es renta? És com si anéssim pel carrer acaronant a tots els individus que veiéssim una mica bruts...
El pobre animal no en té cap culpa que el papa vulgui fer-me tenir emocions fortes... Ell estava tranquil.lament pasturant quan se li va acostar tota la parentel.la (ja sabeu que no fem res per separat) i vinga, que si "Modest, toca'l", que si "Espera que agafo la càmera", que si "Torna-hi que no l'he agafat bé"...

Us imagineu com deu flipar el pobre bitxo? (bé, el problema és que hi està tan acostumat que ja ni flipa...).

Està dormint

De quant en quant l'Eulàlia s'adorm... Llavors tots se la miren embadalits (uuuf com farda aquesta paraula).

Per trencar el romanticisme del moment practico tres tàctiques:

1) Vaig corrent cap a ella com si estigués supercontentdeveurelacommelestimo i li crido ben aprop de l'orella:
-HOOOOOLA LIIIIIIIILI!

2) M'acosto dissimuladament i com aquell qui no vol començo a fer-li pessigolles...

3) Li faig un bon petó d'aquells de vaca (com em va ensenyar el meu bon amic Arnau, que casualment també practica amb la seva germaneta petita) i li deixo toooota la cara plena de babes...

Qualsevol de les tres opcions acaba amb l'Eulàlia desperta (tot i que últimament sembla que ja s'hi està acostumant i ja no fan tant efecte) i amb els papes fent un Mooooodestdeeeeeeixaleulaliatranquil.la...

Estem de foto...

Ja ens han fet la primera foto d'estudi.

L'Eulàlia, altrament anomenada Lili, fa cara de pomes agres. Jo encara no tinc gaire clar com li he de dir... Bàsicament si hi ha la mama aprop li dic Eulaulia i si hi ha el papa Lili... No és que estigui enfadada, és la seva cara natural (bé, si més no quan jo estic aprop... diria que em té una mica de por... i això que encara no em coneix gaire!).

Suposo que és la típica foto que imprimiran i enviaran a tota la parentela per Nadal del pal mireuquinsnensmésmonostenimicomsestimen...

Amb fotos com aquesta és quan a la gent li venen ganes de reproduir-se (suposo que és el que els va passar als papes) però s'enganyen, no és real!!!!

És com els anuncis de la tele... Per molt Pantene ProV que us poseu al cap, els cabells mai no us quedaran rossos i lluents com els de la noia de la tele!

La realitat és bastant diferent... Passem un 99,9% del temps o plorant un, o l'altre, o els dos alhora...
El temps que no estem plorant el passem endrapant (jo tirant-me el menjar per sobre i l'Eulàlia enganxada als pits de la mama... és taaaaaaaaaan bonic!!!).

De quan en quan també aprofitem per deixar anar els esfínters: jo al wc ara ja en un 80% dels casos i l'Eulàlia als bolquers (aprofito per remarcar que van a uns 0,3€/l'unitat x 10 unitats/dia x 30 dies/mes = 90€/mes... per si encara us quedaven ganes de reproduir-vos...).

I bé, després de fer 40 fotos en les que li poso el dit a l'ull i plora finalment en queda una que dóna el pego...

Està dinant

Els papes estan una mica preocupats per si li faig alguna cosa a l'Eulàlia... Estan obsessionats i tot ho malinterpreten:

1. Quan l'acarono ells ho confonen amb "posar-li el dit a l'ull".

2. Quan la gronxo amorosament ells consideren que és com si la pujés al Dragon Khan.

3. Quan veig que té la pipa bruta i la vull agafar per a rentar-la ells ho veuen com si la hi volgués prendre...

4. Quan li agafo el peu o la mà i l'estiro (he sentit a dir que així creixerà més) tampoc no ho acaben de veure bé...

Ella està molt influenciada i tampoc li agrada gaire tot plegat (suposo que encara s'hi ha d'acostumar)... Bé, no li deu agradar gens ja que quan m'hi acosto sempre fa ganyotes i de vegades plora i tot (sobretot quan li vull agafar la pipa per rentar-la i està dormint...)

Total, que ja no saben què fer per treure-la del meu radi d'acció...

Ja la tenim aquí

Hola amics meus, perdoneu el retard però és que últimament hi ha hagut merdé a casa... A veure si us ho sé explicar, perquè ni jo mateix m'aclaro...
Resulta que el passat diumenge dia 8, a les 5:30h, la mama es va despertar amb dolors a la panxa (ja deia jo que aquella malaltia a la panxa anomenada Eulàlia no era normal...).

Va despertar al papa i després de pocs minuts de conversa la cosa va anar així:

La mama enmig de crits a intervals exactes de 6 minuts es fot a la dutxa i es renta el cap (es veu que a l'hospital s'hi ha d'anar net...). El papa per no ser menos, un cop la mama ja ha acabat i segueix cridant ara cada 5 minuts tambe es fot a la dutxa...

Un cop els dos estaven ben nets (sort que no se'ls va acudir que jo també hi havia d'estar, ja que dutxar-te a les 6 de la matinada que voleu que us digui...). Bé, un cop dutxats el papa va sortir disparat de casa....

Torna, surt amb la mama de casa (s'enrecordaran de mi?). Torna altre cop, m'agafa i m'entafora a la cadireta del cotxe (no porto sabates, però el veig tan atabalat que no li dic)... Llavors, mentre la mama segueix cridant (ja són les 6:15 de la matinada...) el papa torna a sortir del cotxe i... fa la foto. Només faltaria...

La última vegada que vam sortir a aquestes hores de la matinada no vam parar fins a Astúries, on devem anar ara?

Bé, es veu que no gaire lluny. Em descarreguen a ca la iaia, em deixen allà i desapareixen en un tres i no res. La iaia em posa a dormir amb ella i jo... bé, m'adormo (que haurieu fet sinó vosaltres?). Al cap d'una estona la iaia també marxa. Em torno a dormir, i ara deixeu-me en pau!

Al matí següent, la tita em porta de passeig, i caminant caminant, arribem a un hospital que es diu Maternitat. Allà, arribem fins a l'habitació 082. Hi ha la mama sobre un llit, els avis, la iaia i el papa al seu voltant. També hi ha un altre individu que em presenten com Eulàlia. Resulta que els metges l' havien aconseguit extirpar de la panxa de la mama. Es veu que l'extirpació va anar d'allò més bé... a les 7:55 sortia l'Eulàlia després de dos apretons i una mica de dolor (bé, segons la mama això de una mica seria discutible...).

Durant els següents dos dies, ara dormo amb els avis, ara amb la iaia..., però sempre acabo cada matí i cada tarda a l'hospital... ella continua allà al costat de la MEVA mama.

Ja per fi, dimarts, torno a casa amb l'àvia. La mama ja ha arribat, està tirada al sofà amb cara de molt cansada... no, ELLA també està aquí!!!

Bé, ara, després de 15 dies encara no ha marxat... em sembla que no em quedarà més remei que fer-me'n a la idea... Ja us aniré explicant com evoluciona tot plegat...

Estic a la piscineta

Dissabte em van venir a veure l'Arnau i la Clàudia. Ens vam dedicar bàsicament a empastifar-nos de terra i ficar-nos a dintre la piscina fins que va quedar ben bruta...

Els papes (els meus i els seus) bàsicament van menjar, fer el manta i descansar... No ho entenc ja que mira que n'és de divertit empastifar-se!!! Aquests adults... qui els entengui que els compri...

Estic fent gazpatxo

Ha estat fer els dos anys i ja han considerat que em poden començar a explotar....

Estic d'aniversari

I ja en tinc 2!!!!

La mama porta tota la setmana intentant que quan em pregunten quants anys tens respongui el que cal (o sigui dos i faci la senyal amb la mà) però no m'ha vingut de cara i quan m'ho pregunten em limito a mirar cap una altra banda... Això podria tenir dos lectures:

1. Sóc taaaan llest que he decidit que estic per sobre d'aquestes coses i passo de seguir-los el joc (no us enganyaré, això és el que li agrada pensar a la mama).
2. Encara no estic preparat (això és el que es pensa la majoria però segons la mama estan tots equivocats).

Bé, a banda de petites superacions personals com aquesta, l'aniversari ha estat un èxit. Un petit resum de la reunió seria:

1. La familia es reprodueix. La taula ja no cap al menjador de Fontpineda i una part sobresurt a la terrassa (aquest cop hi han ubicat els "petits"= entre 18-30 anys)

2. La mama ha fet pollastre amb peres per un regiment (va comprar quatre pollastres i la nevera encara està plena i tenim peres per tot l'any vinent...). Val a dir que la parentel.la s'ha comportat i se l'ha menjat sense discutir...

3. El papa ha comprat un pastís a un lloc que no ens vol dir (estava mooooolt bo). També m'ha regalat un garatge amb cotxes que m'ha encantat!!! (sembla ser que em comença a sortir el costat de "mascle"...).

4. Les tietes i àvies han cuinat pel regiment Gimeno-Agea-Carrera... Per variar ha acabat "pringant tothom... Però ja se sap, la família és la família... i la mama té un morro que...

5. La Laura ha acabat vestida a la piscina.

6. L'últim però el més important és que ens ho hem passat molt bé!

Com que som d'aquesta manera només ha dut la càmera el tiet Ernest així que ens haurem d'esperar uns dies (o mesos, o anys...) a tenir el recordarori...
De moment us deixo amb unes imatges inèdites de les meves "ballaruques"...

Estic fent cacotes

Un bon Gimeno-Agea sempre que va al lavabo s'endú quelcom per llegir...

Estic menjant

Aquesta setmana els papes han anat a la primera reunió de pares amb la profe.
El missatge en general va ser molt positiu:

1. Sóc bastant simpàtic (comparat amb com vam començar i després de quasi 4 mesos d'adaptació, el tema adaptació bàsicament són els mesos que els nens triguen a anar contents a la guarde.... en el meu cas seria el temps que vaig trigar a anar-hi més de dos dies seguits.),.

2. No sóc violent (de moment sembla ser que no pego els companys i ells de moment tampoc m'atonyinen gaire...)

3. El tema concentració no el porto gaire bé, es veu que sóc bastant finet i prefereixo anar a jugar a la meva bola que fer això que diuen experimentació (enfarinar-se de dalt a baix, empastifar-se les mans amb iougurt i pintar etc.). Els papes s'han preocupat una mica perquè això és el que més endavant anomenen falta de concentració, però clar, ara amb 2 anys que voleu que us hi digui...

4. M'encanta cantar i ballar (segons l'àvia això es degut a les hores i hores que vam passr plegats cantant allò de "Lisboa antigua...").

5. Un dels punts que més va remarcar la profa és el tema del menjar. Es veu que menjo moooooolt bé. Menjo taaaaan bé que per berenar sempre em donen dos entrepans i per dinar es veu que sóc capaç de repetir fins a tres vegades... Això sense parlar del tema galetes...
És allò que els testos s'assemblen a les olles...

Estic aprenent a controlar els esfínters

Aquesta és la manera fina de l'escola bressol per dir que estic aprenent a fer caca i pipi sense bolquer.

Com que el dia E s'acosta perillosament (el dia E és el dia en que es veu que apareixerà l'Eulàlia, una nena que es veu que s'instal.larà a casa i de la qual prefereixo no parlar...) els papes han decidit que ja era un nen gran i que havia arribat l'hora d'eliminar el meu amic, l'inseparable bolquer de la meva vida diurna.

Van escollir el cap de setmana més adequat (quin millor que el pont de St. Joan per disfrutar d'unes distretes vacances en família...) per dur a terme la gran tasca, i ja em veieu a la meravellosa vil.la de Pals i Begur pixant i cagant per les cantonades...(no ho digueu a ningú però el papa ha arribat a dir que és com tenir un gos...).

Bé, després d'uns dies de vacances inoblidables (corregudes per restaurants gotejant pel passadís, caques a la piscina dels apartaments que per sort no van sortir del banyador ...) vam tornar a la vida normal a Barcelona i la responsabilitat va recaure a les profes de la guarde.

El tema està totalment controlat. Segons les profes estic a un 90% dins-10% fora. Segons els papes les profes ens estan enganyant...

Estic fent pastetes

Ja fa dies que amb la mama juguem a fer pastetes (les pastetes consisteixen a agafar sorra, barrejar-la amb aigua i empastifar-se com més millor amb dita barreja).

El papa no ho acaba de veure clar, sempre es discuteix amb la mama perquè vol llençar tota la roba que hem embrutat directament a les escombraries.

La mama (no sé si per influència del tiet ecologista-il.luminat) és més sostenible i prefereix posar-la a la rentadora...

Jo de moment no em pronuncio... mentre me la treguin de sobre m'és bastant igual on vagi a parar...

Estic aprenent a entendre l'art abstracte

Estic a les escombraries...

Estic repentinat

Estic molt, molt content

Estudio microbiologico:

Acids nucleics virics (PCR)
Citomegalovirus-PCR-----------------> Indetectable


Es veu que la meva germaneta ha resistit com un toro l'atac del dolentíssim Sr. Citomegalovirus. És una nena. Això vol dir que serà més o menys igual que jo però amb algunes diferències: no tindrà pito, segons les estadístiques serà bastant més llesta i sabrà fer dues o més coses alhora)

Com que el virus no li ha arribat a partir d'avui ja és com un embaràs normal... La mama diu que serà una superwoman....

Estem tots moooooooolt contents!!!

MOLTES GRÀCIES A TOTS PEL VOSTRE SUPORT DURANT AQUEST MALSON!

Estic ballant amb el tigre

Estic passejant el nino...

Encara no entenc perquè el papa va fer aquella cara quan va veure que li agafava la joguina a la nena del "parque"...

Estic fent la mona II

Avuí ha estat dilluns de Pasqua i hem celebrat la mona a fontpi. La meva mona era un Sr. Potato de xocolata, i per variar, ens ha costat una mica fer-nos amics. Després, hem jugat tota la tarda...

Estic fent la mona

He fet una mona pels papes amb un ou dur i un donut. S'han emocionat molt... La mama ja em veu futur de pastisser (i com que quasi no els agrada menjar...).

Estic esmorzant

Em costa taaaaaaaaaaaaant d'obrir els ulls pel matí...

Estic menjant xocolata

Estic buscant família d'acollida (pel nou/nova)

Es veu que estem de "bona esperança". Sí, sí (per si algú no ho sabia, cosa que pot ser perfectament ja que la mama és un desastre fent comunicacions oficials, bàsicament mai l'entén ningú) tindrem un germanet-germaneta!


Jo no sé ben bé què vol dir tot això encara que algunes "bruixes" (dones de la plana que viuen amb gats i endevinen el futur...) diuen que els nens tenim un sisè sentit i que ens n'adonem de tot.

Jo més aviat del que me n'he adonat és:

a) La mama està una mica més grassa (el papa segueix mantenint que aquesta panxa ja la tenia però diria que ho fa per fotre...).

b) La mama ja no està tant per mi (es passa el dia al llit queixant-se...).

c) El papa està més per mi (el 20-80 inicial estaria ja en un 50-50... 80-20 segons el meu progenitor).

d) Tothom em mira amb cara de pena.

e) Em diuen coses com aisisabéssisquèthanfetaquestparell o pobrissóhopatiràmolt o uiquanel/lavegi...

f) Sembla que farem obres a l'habitació de l'entrada (deu ser perquè els tiets hi dormin millor quan es queden de cangurs)

Així que com que el tema sembla que segueix endavant (la panxa no para de crèixer) he decidit agafar el telèfon de començar a trucar la parentel.la per veure qui se'n vol fer càrrec quan surti (a casa no ens hi cap i estic convençut que com que a tots els hi agraden tant els nens estaran encantats d'adoptar el nouvingut). "Quién da mas?"

Estic fent bugada

Estic llegint el conte de bona nit

Estic fent unes demostracions

Els papes m'han regalat una pissarra i he començat a practicar...

Estic passant de la Tita

Estic despertant-me

Em costa moooooolt llevar-me pel matí.

La mama diu que deu ser una cosa genètica (això de genètica no sé ben bé què vol dir però queda com molt professional...).

Als papes també els hi costa (diria que més que a mi)...

Algún matí que em llevo d'hora començo a cridar-los i de l'avorriment m'acabo tornant a dormir...

Ells diuen que dormo moooolt, però la veritat és que són ells que dormen massa...

La migdiada també ens agrada molt a casa (bé, a mi més que agradar-me és que no em deixen alternativa... Després de dinar al llit, peti qui peti...)

Si no els truca algú o no aconsegueixo cridar prou fort són capaços d'empalmar-la amb el sopar...

Però com us deia...

Em costa moooooolt llevar-me pel matí...