L'Eulàlia, altrament anomenada Lili, fa cara de pomes agres. Jo encara no tinc gaire clar com li he de dir... Bàsicament si hi ha la mama aprop li dic Eulaulia i si hi ha el papa Lili... No és que estigui enfadada, és la seva cara natural (bé, si més no quan jo estic aprop... diria que em té una mica de por... i això que encara no em coneix gaire!).
Suposo que és la típica foto que imprimiran i enviaran a tota la parentela per Nadal del pal mireuquinsnensmésmonostenimicomsestimen...
Amb fotos com aquesta és quan a la gent li venen ganes de reproduir-se (suposo que és el que els va passar als papes) però s'enganyen, no és real!!!!
És com els anuncis de la tele... Per molt Pantene ProV que us poseu al cap, els cabells mai no us quedaran rossos i lluents com els de la noia de la tele!
La realitat és bastant diferent... Passem un 99,9% del temps o plorant un, o l'altre, o els dos alhora...
El temps que no estem plorant el passem endrapant (jo tirant-me el menjar per sobre i l'Eulàlia enganxada als pits de la mama... és taaaaaaaaaan bonic!!!).
De quan en quan també aprofitem per deixar anar els esfínters: jo al wc ara ja en un 80% dels casos i l'Eulàlia als bolquers (aprofito per remarcar que van a uns 0,3€/l'unitat x 10 unitats/dia x 30 dies/mes = 90€/mes... per si encara us quedaven ganes de reproduir-vos...).
I bé, després de fer 40 fotos en les que li poso el dit a l'ull i plora finalment en queda una que dóna el pego...
1 comentari:
Que macos estan!
Moltes felicitats i mooolta paciència!
Una abraçada!!!!
Publica un comentari a l'entrada