Força Barça

No... si jo ja ho veia venir...

Estic d'aniversari

Estic escrivint

Els papes han decidit que com que sóc un nen taaaaaaaaaaaaan llest he de començar a iniciar-me en el món de les tecnologies.

Es veu que a la vida és moooooolt important saber fer anar l'ordinador. L'ordinador és un aparell molt semblant a la tele (jo no hi veig la diferència) que té un teclat semblant als dels telèfons i un objecte al que anomenen ratolí (bé, la mama com que és superinternacionaljosémoltdanglès l'anomena "mouse"...).

El tema bàsic és que toooooot es fa per ordinador. Pots lligar, fer amics, comprar una moto, comprar un pis, parlar amb els tiets i veure'ls en directe, trobar feina, mirar fotos, mirar pel.lícules... Encara no tinc clar si fins i tot et fa el sopar sense que t'hagis de moure de la cadira...


Bé, doncs que com és taaaaaan important i jo sóc taaaaaan intel.ligent els papes s'han saltat les classes introductòries de la guarderia i ja hem començat a practicar...
De moment em limiuto a escriure versos de l'estil "wvvhorfgqehdotfgitfgiwufg" en fulles de "Word"... però els manuals d'introduccióamicrosoftperanensqueelsparesconsiderensuperinteligents asseguren que en poc menys de 2 mesos ja podré fer anar una fulla de càlcul...

Estic culé

Oeeeeeeeeoeeeeeeeeeoeeeeeeeeeeeoeeeeeeeeee
Oeeeeeeeeeeeoeeeeeeeeeeeeeeee
Oeeeeeeeeeoeeeeeeeeeeeeeoeeeeeeeeeeoeeeeeeeeee
Oeeeeeeeeeeoeeeeeeeeeeeeeeee!





Una abraçada als turonians desplaçats!!!

Estic d'animador

Aquest cap de setmana els amics del papa van venir a dinar a casa.
Els amics del papa a més d'anar junts a cole jugaven junts a bàsquet quan eren petits (podria dir joves però em sembla que encara se'n consideren...).
Després d'assistir al partit que jugava un dels convidats, un amb una fixació pel polyester i el cotó una mica extranya, he detectat algunes diferències bàsiques respecte el futbol:

1. El camp on es juga és lleugerament més petit.
2. L'arbitre a més de pitar fa tot de signes extranys amb les mans que tothom fa veure que entén però que estic convençut que ningú en pesca cap.
3. Els jugadors suen moooooolt més.
4. La porteria és una mica més petita i està posada cap per avall.
5. Hi juga menys gent (deu ser que no agrada tant).
6. La gent insulta practicament igual però com que estan més aprop fan una mica més de per.
7. Cada x temps sona un pito que fa plorar als nens com jo. Em sembla que és un disuasori d'assistència de menors (com aquells estrir que fan soroll i fan fugir els mosquits).
8. Alguns individus (bàsicament els amics del papa) es dediquen no només a insultar sinó a posar l'equip contrari en evidència (el 14, el 14 treu el 14...).
9. La pilota bota més amunt que la de fútbol
10. No hi ha porter.

Bé, doncs ja em veieu animant el Colom al Proa-Sant Medir entre totes les "velles glòries" . Entre ells el meu papa que, encara que no us ho creieu havia jugat mooooooolt bé (i no és per que sigui el meu papa) a bàsquet.

Estic sota la cadira

Doncs mira, m'agrada estar-me a sota la cadira... És el que tenim els nens, que amb podem ser taaaaaaaaaant feliços amb una cadira...

Bé, bàsicament podem ser molt feliços amb qualsevol cosa impensable que no hagi costat gaires diners i que a ningú amb dos dits de front se li acudiria regalar-nos.

Es poden fer taaaaantes i taaaantes coses amb una cadira... pendre-li al del costat, anar a Sevilla, pujar-s'hi d'empeus i recitar el poema de Nadal, fer-s'hi un petó, perdre-la...

Jo de moment només la mossego, i l'arrossego amunt i avall pel pis (qui deia que poséssin parquet?)... Això de Sevilla ho estic deixant per més endavant...

Estic preparant-me per anar a piscina...

Tinc una sensació una mica extranya:

a) El meu cap ha crescut i el gorro de piscina no...


b) El gorro s'ha encongit de tant posar-lo a l'aigua...


c) Els gorros no m'afavoreixen...


d) Estic millor de perfil


e) La mama no l'acaba d'encertar amb això de les talles...


f) Començo a tenir allò que en diuen "sensació de ridícul"?


Diria que la mama ha de comprar un gorro nou...

Estic orgullós...

Aquesta setmana passada l'avi se'n va anar de viatge. Ha estat tota la setmana jugant a ping-pong.
El ping-pong és un esport (tot i que el papa no el consideri com a tal...) que es juga donant voltes al voltant d'una tauna amb una mini-raqueta.
L'avi ja fa mooooooolts anys que hi juga (imagineu-vos, des que era petit...). Quan era jove havia sigut campió de... bé, mai hem tingut clar si de Catalunya, Espanya, Europa... així que ho deixarem en campió.
Ara juga amb uns tals "veterans", i mireu si s'ho munten bé que fan els campionats a Tenerife (com qui no vol la cosa) durant tota una setmana... Ja em direu si no són més aviat vacances que no pas competicions...
Bé, el més important és que després d'una duríiiiissima setmana (a sota les palmeres i jugant de tant en tant) l'avi s'ha proclamat GUANYADOR (ara si) de DOBLES (les males llengües diuen que la seva parella era mooooolt bona...).
La qüestió és que estic superorgullósdetenirunavicampió, així que avui li dedico el Blog.

FELICITATS AVI (és el més guapo, el que va de groc...!

(ara podria dir allò de a veure si ens retires però em sembla que hem arribat tard...).



Per a més informació videos 4 2, 4 3, 4 5 i 4 6 de la pàgina ttp://www.canariastenisdemesa.com/finales_dobles-1.html