Estem de Mercè

Està llegint

Es veu que a l'Eulàlia li van més els clàssics catalans...

Està fins al gorro

Algunes imatges inèdites...

FELICITATS MAMA!!

Mama:
Com cada any, el blog d'avui l'ha fet el Modest. Moltes gràcies guapos!!!
(per cert, són 32. Suposo que és perquè em veus més jove, no?)

Estic preparant totes les coses que demà he de dur a la nova guarde.

* Dos xumets d'una sola peça
*Un pot amb tapa o bosseta per guarder el xumet
* Un got de plàstic per l'aigua
* Pitets
...
* Un full amb una fotografia de la família i un petit comentari escrit de presentació

Estic aparcant

Sóc un nen molt endreçat. Ningú noté clar de qui ho dec haber tret (bé, tothom té claríssim que de la mama no). M'agrada posar totes les coses ben alineades.
Quan pujo a un sofà o un llit em trec les sabates i les deixo ben posadetes al costat (les meves i les de la mama que normalment estan tirades de qualsevol manera).

Últimament una de les meves grans aficions és aparcar els cotxes. Tinc un garatge amb uns 20 cotxes de totes les mides i bàsicament em dedico a aparcar-los a les places del parking.
Els aparco, els tiro per la rampa, els aparco, els tiro per la rampa, els torno a aparcar, els tiro... bé, aquest bucle podria ser infinit si no fos que al final l'adult que està jugant amb mi (generalment el papa o la mama) es cansa de repetir la jugada i se'n va a fer una altra cosa (com que no sé estar sol sense que algú m'observi acabo abandonant...).

Bé, doncs que m'encanta aparcar els cotxes. Ara a més de la pipa i el conte de bona nit, abans d'anar a dormir trio uns quants cotxes i me'ls enduc a l'habitació...

La mama està una mica preocupada no sigui que em torni un maníac compulsiu. D'aquells que miren i programen cada nit el despertador o deixen totes les coses ordenadetes sobre la taula pel dia següent o miren quatre cops si han tancat bé el cotxe comprovant toooooooooootes les portes... no sé perquè però sempre n'hi ha algun a la família...

Estem esperant l'autobus

Una de les meves noves aficions són els autobusos. N'hi ha de vermells, de verds, de grocs, de taronges, de blaus...
L'autobus està ple de gent arrugada. Quan pujem amb la mama i l'Eulàlia no paren de tocar-me el cap (hi dec tenir alguna cosa rara perquè a la mama no li toquen...).
Després es dediquen a dir peròquinacosamésmaca! repetidament durant uns deu minut tot mirant l'Eulàlia i la mama fa aquella cara d'agobio brutal i aquell mig somriure forçat que al cap de cinc minuts ja s'ha convertit en cara de menvullanardquiperquènohemanatcaminant!
Alguns fins i tot després dels deu minuts de rigor afegeixe un quintempste?elmeunebot/nétetcquanteniaaquestaedat... i llavors si que no ens els treiem de sobre fins que baixem de l'autobus...
Bé, jo em dedico a mirar per la finestra tots els autobusos/camions/furgonetes/taxis que van passant i deixo que la mama se n'ocupi (que per això està!)

Està fent el rotet

El tema del rotet no l'acabo d'entendre gaire. Es passen hores posant l'Eulàlia en postures d'allò més incòmodes i fotent-li "collejas" a l'esquena...
L'objectiu es veu que és que l'Eulàlia es tiri un rot (altrament dit rotet per a que soni més fi).
La veritat és que no ho aconsegueixen pràcticament mai i la pobra acaba masegada per tot arreu...

Sort que a mi ja no em toca...

Estem dormint

No entenc en què ens assemblem jo i l'Eulàlia...


Serà que som tan marmotes com els papes?

Estic provant de muntar a cavall

Aquests dies ens hem instal.lat a ca els avis. Han vingut els tiets de Galicia amb la Iona, una altra intrusa que pretén prendre'm la "claca" ("claca" entesa com a personatges del meu entorn, avis, papes, tiets etc que bàsicament m'adoren i que pretenia robar-me... Diria que no ho ha aconseguit...).
Bé, a cals avis per les tardes s'hi passeja un cavall. Com ja sabeu el papa té la maleïda obsessió que he de fer coses de "tio dur" així que malgrat les meves poques ganes d'acostar-m'hi, el papa (i l'avi, i la mama, i la Mita, i l'àvia...) no van parar fins a que el vaig tocar.

Quina gràcia té tocar un animal que probablement fa dies que no es renta? És com si anéssim pel carrer acaronant a tots els individus que veiéssim una mica bruts...
El pobre animal no en té cap culpa que el papa vulgui fer-me tenir emocions fortes... Ell estava tranquil.lament pasturant quan se li va acostar tota la parentel.la (ja sabeu que no fem res per separat) i vinga, que si "Modest, toca'l", que si "Espera que agafo la càmera", que si "Torna-hi que no l'he agafat bé"...

Us imagineu com deu flipar el pobre bitxo? (bé, el problema és que hi està tan acostumat que ja ni flipa...).

Està dormint

De quant en quant l'Eulàlia s'adorm... Llavors tots se la miren embadalits (uuuf com farda aquesta paraula).

Per trencar el romanticisme del moment practico tres tàctiques:

1) Vaig corrent cap a ella com si estigués supercontentdeveurelacommelestimo i li crido ben aprop de l'orella:
-HOOOOOLA LIIIIIIIILI!

2) M'acosto dissimuladament i com aquell qui no vol començo a fer-li pessigolles...

3) Li faig un bon petó d'aquells de vaca (com em va ensenyar el meu bon amic Arnau, que casualment també practica amb la seva germaneta petita) i li deixo toooota la cara plena de babes...

Qualsevol de les tres opcions acaba amb l'Eulàlia desperta (tot i que últimament sembla que ja s'hi està acostumant i ja no fan tant efecte) i amb els papes fent un Mooooodestdeeeeeeixaleulaliatranquil.la...