Bé, a cals avis per les tardes s'hi passeja un cavall. Com ja sabeu el papa té la maleïda obsessió que he de fer coses de "tio dur" així que malgrat les meves poques ganes d'acostar-m'hi, el papa (i l'avi, i la mama, i la Mita, i l'àvia...) no van parar fins a que el vaig tocar.
Quina gràcia té tocar un animal que probablement fa dies que no es renta? És com si anéssim pel carrer acaronant a tots els individus que veiéssim una mica bruts...
El pobre animal no en té cap culpa que el papa vulgui fer-me tenir emocions fortes... Ell estava tranquil.lament pasturant quan se li va acostar tota la parentel.la (ja sabeu que no fem res per separat) i vinga, que si "Modest, toca'l", que si "Espera que agafo la càmera", que si "Torna-hi que no l'he agafat bé"...
Us imagineu com deu flipar el pobre bitxo? (bé, el problema és que hi està tan acostumat que ja ni flipa...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada