L'autobus està ple de gent arrugada. Quan pujem amb la mama i l'Eulàlia no paren de tocar-me el cap (hi dec tenir alguna cosa rara perquè a la mama no li toquen...).
Després es dediquen a dir peròquinacosamésmaca! repetidament durant uns deu minut tot mirant l'Eulàlia i la mama fa aquella cara d'agobio brutal i aquell mig somriure forçat que al cap de cinc minuts ja s'ha convertit en cara de menvullanardquiperquènohemanatcaminant!
Alguns fins i tot després dels deu minuts de rigor afegeixe un quintempste?elmeunebot/nétetcquanteniaaquestaedat... i llavors si que no ens els treiem de sobre fins que baixem de l'autobus...
Bé, jo em dedico a mirar per la finestra tots els autobusos/camions/furgonetes/taxis que van passant i deixo que la mama se n'ocupi (que per això està!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada