dijous, 16 de setembre del 2010

Estic aparcant

Sóc un nen molt endreçat. Ningú noté clar de qui ho dec haber tret (bé, tothom té claríssim que de la mama no). M'agrada posar totes les coses ben alineades.
Quan pujo a un sofà o un llit em trec les sabates i les deixo ben posadetes al costat (les meves i les de la mama que normalment estan tirades de qualsevol manera).

Últimament una de les meves grans aficions és aparcar els cotxes. Tinc un garatge amb uns 20 cotxes de totes les mides i bàsicament em dedico a aparcar-los a les places del parking.
Els aparco, els tiro per la rampa, els aparco, els tiro per la rampa, els torno a aparcar, els tiro... bé, aquest bucle podria ser infinit si no fos que al final l'adult que està jugant amb mi (generalment el papa o la mama) es cansa de repetir la jugada i se'n va a fer una altra cosa (com que no sé estar sol sense que algú m'observi acabo abandonant...).

Bé, doncs que m'encanta aparcar els cotxes. Ara a més de la pipa i el conte de bona nit, abans d'anar a dormir trio uns quants cotxes i me'ls enduc a l'habitació...

La mama està una mica preocupada no sigui que em torni un maníac compulsiu. D'aquells que miren i programen cada nit el despertador o deixen totes les coses ordenadetes sobre la taula pel dia següent o miren quatre cops si han tancat bé el cotxe comprovant toooooooooootes les portes... no sé perquè però sempre n'hi ha algun a la família...