1. Aprendre a menjar sol. Així podré menjar quan vulgui i no hauré de dependre de que se'n recordin de donar-me menjar... De vegades passo gana...
2. Aprendre a desplaçar-me. Ja sigui sobre mans i peus o sobre els dos peus. Estic fart d'estar sempre en la mateixa posició com si fos una tortuga de cap per amunt. Em vull moure!!!
3. Establir un millor llenguatge de comunicació. De moment els meus aaagghhh i güiiii em sembla que no s'interpreten del tot bé. A veure si aquest any que bé ho aconsegueixo millorar...
4. No plorar tant (aquest desig és més aviat dels papes i no meu...).
5. Passar les motivacions que m'esperen aquest nou any amb resignació i alegria...
6. Que tots els meus amics tinguin salut, sort, diners i amor (i amics, i nens per a que tingui més amics, i més diners, i gens de crisi, i feina, i més amor, i moooolta salut,i.... bé, que tinguin de tot i més!!!!)
Us deixo un recull dels millors moments del 2008...
dimecres, 31 de desembre del 2008
dissabte, 27 de desembre del 2008
Estic fent gimnàstica
Ja hem passat a la següent fase. Ara en comptes de motivar-me em fan fer gimnàstica. Jo no acabo de veure-hi la diferència però Ells han agafat aquesta nova fase amb moooolta il.lusió....
La tàctica és seguir-los la corrent... Que volen que m'aixequi...doncs m'aixeco... Que em fan ganyotes... doncs jo vinga a riure....Que m'ensenyen una joguina que fa llumetes i sorolls...doncs jo amb cara d'emocionat faig el que se suposa que he de fer...me la miro...somric... i la mossego!!! (no entenc perquè es gasten diners en joguines tan complicades....si tot el que necessito és alguna cosa que es pugui rosegar...).
Tot plegat em comença a agradar bastant...
És taaaan fàcil tenir-los contents!!!
La tàctica és seguir-los la corrent... Que volen que m'aixequi...doncs m'aixeco... Que em fan ganyotes... doncs jo vinga a riure....Que m'ensenyen una joguina que fa llumetes i sorolls...doncs jo amb cara d'emocionat faig el que se suposa que he de fer...me la miro...somric... i la mossego!!! (no entenc perquè es gasten diners en joguines tan complicades....si tot el que necessito és alguna cosa que es pugui rosegar...).
Tot plegat em comença a agradar bastant...
És taaaan fàcil tenir-los contents!!!
divendres, 26 de desembre del 2008
Estic al.lucinant
El tió m'ha cagat un avió....
La mama el vol llançar per la finestra...
No tinc clar que sobrevisqui a la caiguda...
La mama el vol llançar per la finestra...
No tinc clar que sobrevisqui a la caiguda...
dimecres, 24 de desembre del 2008
dimarts, 23 de desembre del 2008
Estic d'excursió
Aquest cap de setmana ham anat a visitar les caves Codorniu. El cava és com un vi però amb bombolles i de color groc. La gent abans de veure-se'l l'olora i fa cara d'èxtasi amb el nas a dins la copa.
No acabo d'entendre perquè la gent només ho fa amb els vins i els caves això d'olorar i disertar sobre els gustos... Perquè no oloren amb la mateixa cara la Fanta, la Coca-cola, el Sevenup etc.?
Bé, el tema és que això del cava i els vins està molt de moda últimament, així que els papes i els seus amics van decidir de fer una sortida (bàsicament era l'excusa per fer quelcom previ a la calçotada) a les caves en qüestió.
Primer ens van fer una explicació de l'arbre genealògic dels Codorniu (interessantíiiiiiiiisim!! No us ho podeu imaginar... m'hi vaig adormir i tot...)
Després ens van anar explicant com n'ha de variat el procés del cava en els últims 40 anys (bàsicament com fan en 5 minuts el que abans feien en 1 mes).
I finalment ... el tast!!!
El tast és la manera "xic" de dir que et donen una copa de cava per a què el provis.
No sé perquè però tinc la impressió que m'agradarà....
No acabo d'entendre perquè la gent només ho fa amb els vins i els caves això d'olorar i disertar sobre els gustos... Perquè no oloren amb la mateixa cara la Fanta, la Coca-cola, el Sevenup etc.?
Bé, el tema és que això del cava i els vins està molt de moda últimament, així que els papes i els seus amics van decidir de fer una sortida (bàsicament era l'excusa per fer quelcom previ a la calçotada) a les caves en qüestió.
Primer ens van fer una explicació de l'arbre genealògic dels Codorniu (interessantíiiiiiiiisim!! No us ho podeu imaginar... m'hi vaig adormir i tot...)
Després ens van anar explicant com n'ha de variat el procés del cava en els últims 40 anys (bàsicament com fan en 5 minuts el que abans feien en 1 mes).
I finalment ... el tast!!!
El tast és la manera "xic" de dir que et donen una copa de cava per a què el provis.
No sé perquè però tinc la impressió que m'agradarà....
dissabte, 20 de desembre del 2008
Estic fent amics: l'Epi i en Blai
Avui hem anat a les barraques de Gran Via.
És una tradició que es veu que haurem de fer cada any. Les barraques són tot de botiguetes l'una al costat de l'altre plenes de ninos, bufandes, arrecades...ninos...arrecades una mica més grans...gorros....
Es veu que és un dels llocs on els reis mags (tres personatges dels que m'han parlat molt però que encara no conec personalment) fan les seves compres per a tots els nens com jo.
Bé, segons el que he vist em sembla que em regalaran o un nino, o una bufanda o....unes arrecades?
No entenc perquè tres tios que no conec m'han de regalar res...
Quan ja feia ben bé una hora que hi passejavem (el papa amb cara de estictipvullapalancarmealsofa i la mama amb cara de perquecadanydicmiraquinbolsomesmacoimaimelcompra) els papes han vist alguna cosa i...
De sobte m'han arrencat del cotxet i m'he trobat en braços d'un tio enorme amb la cara taronja acompanyat d'una espècie de plàtan rialler... us ho he de confessar... m'han fet por....moooolta por....
És una tradició que es veu que haurem de fer cada any. Les barraques són tot de botiguetes l'una al costat de l'altre plenes de ninos, bufandes, arrecades...ninos...arrecades una mica més grans...gorros....
Es veu que és un dels llocs on els reis mags (tres personatges dels que m'han parlat molt però que encara no conec personalment) fan les seves compres per a tots els nens com jo.
Bé, segons el que he vist em sembla que em regalaran o un nino, o una bufanda o....unes arrecades?
No entenc perquè tres tios que no conec m'han de regalar res...
Quan ja feia ben bé una hora que hi passejavem (el papa amb cara de estictipvullapalancarmealsofa i la mama amb cara de perquecadanydicmiraquinbolsomesmacoimaimelcompra) els papes han vist alguna cosa i...
De sobte m'han arrencat del cotxet i m'he trobat en braços d'un tio enorme amb la cara taronja acompanyat d'una espècie de plàtan rialler... us ho he de confessar... m'han fet por....moooolta por....
dimecres, 17 de desembre del 2008
Estic fent amics: en trompa pel davant
El papa va marxar uns dies a un lloc que està molt lluny i que es diu Dinamarca. Com que em trobava molt a faltar em va portar un nou amic que deu ser típic d'allà.
No he entès ben bé el seu nom, però la mama cada cop que me l'ensenya comença a cantar (bé, dic cantar com podria dir cridar, perquè mira que desafina la pobra...) una cosa d'una bicicleta, d'una trompa i d'uns estels...
Això de la trompa és una espècie de cua que té el meu nou amic a l'alçada del nas i que encara no tinc clar per a què li serveix...
Bé, doncs que bàsicament ja estic entrant a una nova etapa educativa en què els papes em fan familiaritzar amb els diferents països i la seva fauna... Ara ja sé que Dinamarca està molt lluny, que s'hi ha d'anar mudat (ni us explico l'odissea que hem passat amb la vestimenta del papa), que van amb bicicleta i que té uns animals molt grossos amb trompes pel davant i cues pel darrere...
Si és que ja m'ho diu l'àvia, ja, que sóc mooooolt lleeeest! (ho enganxo tot a la primera...)
No he entès ben bé el seu nom, però la mama cada cop que me l'ensenya comença a cantar (bé, dic cantar com podria dir cridar, perquè mira que desafina la pobra...) una cosa d'una bicicleta, d'una trompa i d'uns estels...
Això de la trompa és una espècie de cua que té el meu nou amic a l'alçada del nas i que encara no tinc clar per a què li serveix...
Bé, doncs que bàsicament ja estic entrant a una nova etapa educativa en què els papes em fan familiaritzar amb els diferents països i la seva fauna... Ara ja sé que Dinamarca està molt lluny, que s'hi ha d'anar mudat (ni us explico l'odissea que hem passat amb la vestimenta del papa), que van amb bicicleta i que té uns animals molt grossos amb trompes pel davant i cues pel darrere...
Si és que ja m'ho diu l'àvia, ja, que sóc mooooolt lleeeest! (ho enganxo tot a la primera...)
dimarts, 16 de desembre del 2008
Estic jugant amb el papa
Bé, més aviat el papa està jugant amb el Lego que em va regalar (la mama es va enfadar una mica perquè a la caixa posava "de 5 a 12", i es veu que no eren mesos). Ara comença a parlar de noséquè d'un Scalextric...
dilluns, 15 de desembre del 2008
Estic content (però no entenc ben bé perquè)
No paren de somriure... Em sembla que té a veure amb noséquè d'un tal Madrid que no els cau gaire bé...
dissabte, 13 de desembre del 2008
Estic disfressat
Des de fa uns dies hem passat a formar part del nombrós grup de pares i fills que es lleven d'hora (la mama ho porta fatal, no sé si s' havia llevat mai tant d'hora!) i de les àvies que passen fred al carrer mentre s'esperen que arribin els néts amb cotxe per fer el traspàs de competències (o sigui de cotxeeeet, de menjaaar, de robeeeeta, de neeen...).
Són una nova espècie...segur que els heu vistos i sinó fixeu-vos-hi! Els trobareu a les cantonades de Barcelona a primera hora del matí, amb cara de resignats i de simacavadetrucarquearasiortien...
La mama no sé on va... però torna al cap d'unes hores i sense ni mirar-me m'amorra a la teta i respira fondo com si li haguéssin tret un pes de sobre...
Després a la tarda em ve a buscar el papa i la mama torna a arribar bufant, em torna a amorrar i quan ja m'he atipat del tot em mira amb cara de culpabilitat i em fa moooolts petons!!!
El que porto pitjor és el tema del sac... l'àvia em passeja per tot el barri disfressat de David el Nomo...
Són una nova espècie...segur que els heu vistos i sinó fixeu-vos-hi! Els trobareu a les cantonades de Barcelona a primera hora del matí, amb cara de resignats i de simacavadetrucarquearasiortien...
La mama no sé on va... però torna al cap d'unes hores i sense ni mirar-me m'amorra a la teta i respira fondo com si li haguéssin tret un pes de sobre...
Després a la tarda em ve a buscar el papa i la mama torna a arribar bufant, em torna a amorrar i quan ja m'he atipat del tot em mira amb cara de culpabilitat i em fa moooolts petons!!!
El que porto pitjor és el tema del sac... l'àvia em passeja per tot el barri disfressat de David el Nomo...
dijous, 11 de desembre del 2008
Estic atabalat
Ja començo a saber agafar coses, i m'agrada bastant això de poder triar jo mateix què em fico a la boca... El problema és que Ells ho han detectat.
I ja hi tornem a ser...
- El nen ja agafa coses!!!
- És taaaaan llest!
- Li agraden els peixets
- No, no... li agraden els cargolets que fan soroll...
- Serà taaaaaaan intel.ligent...
(la intel.ligència és directament proporcional al cas que els fas a tot d'animalons penjant d'una corda... si no t'agraden els animals ho tens mooooolt negre...)
- No si ja se li veia de ben petit...
(de ben petit és quan tenia 2 mesos en comptes dels 5 que tinc ara...)
- Aquest nen caminarà amb 10 mesos té taaaaaaanta força...
(caminar com abans millor forma part del curriculum, es veu que és tan important com fer un màster... no tinc clar si ho poses abans o després dels idiomes ).
I vinga a posar-me tot de ninos horrorosos davant dels morros per a que eviti qualsevol petit contacte amb la realitat...
Quan em deixaran veure la tele?
I ja hi tornem a ser...
- El nen ja agafa coses!!!
- És taaaaan llest!
- Li agraden els peixets
- No, no... li agraden els cargolets que fan soroll...
- Serà taaaaaaan intel.ligent...
(la intel.ligència és directament proporcional al cas que els fas a tot d'animalons penjant d'una corda... si no t'agraden els animals ho tens mooooolt negre...)
- No si ja se li veia de ben petit...
(de ben petit és quan tenia 2 mesos en comptes dels 5 que tinc ara...)
- Aquest nen caminarà amb 10 mesos té taaaaaaanta força...
(caminar com abans millor forma part del curriculum, es veu que és tan important com fer un màster... no tinc clar si ho poses abans o després dels idiomes ).
I vinga a posar-me tot de ninos horrorosos davant dels morros per a que eviti qualsevol petit contacte amb la realitat...
Quan em deixaran veure la tele?
diumenge, 7 de desembre del 2008
Estic acalorat (2a part)
I us tornareu a preguntar:
-Què fa un nen com jo amb una bufanda del Barça a dins de casa (i a sobre del pijama de nena)?
a) Fan un partit del barça per la tele i el papa me l'ha posat per crear ambientació. Com que no va al camp troba a faltar els hooligans de 3a graderia m'està educant per ser-ne un (alcohooooooooool, alcohooooooool...).
b) A casa s'ha espatllat la calefacció (l'opció de dir-me Pedro i cuidar cabretes ja la vam descartar a la primera part...).
d) Una molt bona amiga dels papes m'ha fet una bufanda i es mereix que li envii un petó molt fort des del blog perquè tela això de fer una bufanda!!!!
Només espero que a ningú se li acudeixi regalar-me un vestit de faralaes...
Ja aviso que tant bon punt em vagi bé l 'equipació complerta que em van regalar tornarem a tenir foto al canto....
-Què fa un nen com jo amb una bufanda del Barça a dins de casa (i a sobre del pijama de nena)?
a) Fan un partit del barça per la tele i el papa me l'ha posat per crear ambientació. Com que no va al camp troba a faltar els hooligans de 3a graderia m'està educant per ser-ne un (alcohooooooooool, alcohooooooool...).
b) A casa s'ha espatllat la calefacció (l'opció de dir-me Pedro i cuidar cabretes ja la vam descartar a la primera part...).
d) Una molt bona amiga dels papes m'ha fet una bufanda i es mereix que li envii un petó molt fort des del blog perquè tela això de fer una bufanda!!!!
Només espero que a ningú se li acudeixi regalar-me un vestit de faralaes...
Ja aviso que tant bon punt em vagi bé l 'equipació complerta que em van regalar tornarem a tenir foto al canto....
dimecres, 3 de desembre del 2008
Estic fent amics: la Nora
La meva nova amiga es diu Nora. És la primera nena del grup. Les nenes són iguals que els nens però amb una tendència clara cap al color rosa (marcada definitivament des del principi per algunes de les seves mares).
A mi no em desagrada pas el color rosa... No acabo d'entendre quin problema hi ha. Cada cop que la mama compra alguna cosa de color rosa (ho fa sense adonar-se'n... el pitet, les culleretes, el pijama... fins i tot volia comprar-me el cotxet de color rosa...) tothom se li tira al coll...
El seu papa és el Sogro (té un nom quasi tan extrany com el meu....). Abans que naixés la Nora em feia moltes carantonyes però ara m'observa d'una manera rara, com si m'estudiés... El mateix fa amb l'Arnau i en Teo... ara ja no juga gaire amb nosaltres, ara agafa la Nora ben fort i ens mira amb la nova cara aquesta...
Tampoc entenc perquè ens van asseure a tots al sofà i es van dedicar a fer l'idiota d'aquella manera...
dimarts, 2 de desembre del 2008
Estic acalorat
Què fa un nen com jo amb un pijama que alguns consideren de nena (bàsicament es que el venen) i un anorak súpermodernoquetecagas a sobre?
a) S'apropa carnestoltes i els papes m'han disfressat de friki.
b) A casa no hi ha calefacció, està nevant i vivim a les muntanyes de la Heidi.
c) He fet unes noves amigues que volen una foto meva amb l'anorak que em van regalar.
Bé, ara que ja començo a conèixer els meus progenitors em sembla que tant l'opció a) com la c) serien possibles.
La b) l'elimino perquè no he vist cap "ovejita" per aquí ni em sona haver conegut ningú que es digui Pedro...
Només espero que ningú em regali un banyador perquè posat a sobre del pijama de nena... no m'ho vull ni imaginar... em sembla que aquesta no els la perdonaria...
Va per vosaltres, guapíssimes!!!
a) S'apropa carnestoltes i els papes m'han disfressat de friki.
b) A casa no hi ha calefacció, està nevant i vivim a les muntanyes de la Heidi.
c) He fet unes noves amigues que volen una foto meva amb l'anorak que em van regalar.
Bé, ara que ja començo a conèixer els meus progenitors em sembla que tant l'opció a) com la c) serien possibles.
La b) l'elimino perquè no he vist cap "ovejita" per aquí ni em sona haver conegut ningú que es digui Pedro...
Només espero que ningú em regali un banyador perquè posat a sobre del pijama de nena... no m'ho vull ni imaginar... em sembla que aquesta no els la perdonaria...
Va per vosaltres, guapíssimes!!!
dilluns, 1 de desembre del 2008
Estic practicant per ser algú a la vida
No sé ben bé perquè però les persones que duen ulleres acostumen a ser bons estudiants, científics, escriptors, actors...
- L'empollón de la classe (altrament anomenat "repelentevicente") sempre te l'imagines amb ulleres.
- L'intelectual de turno (del tipus escriptor, director de cinema) si no porta ulleres sembla que no ho sigui.
- El típic científic boig també en porta (professor Tornasol, en Bigman, etc. )
- Les noies del "Un, Dos, Tres"...
Bé, que si vols arribar a ser algú a la vida (apart d'un esportista d'èlit, que es veu que no compta) està clar que has de portar ulleres.
Com que els papes tenen molt clar que he de ser algú (i no un esportista d'èlit, tot i que jo crec que ens sortiria a tots més a compte) ja hem començat a practicar amb el tema de les ulleres.
Jo crec que encara que no me'n facin falta me'n posaran perquè estudii més...
- L'empollón de la classe (altrament anomenat "repelentevicente") sempre te l'imagines amb ulleres.
- L'intelectual de turno (del tipus escriptor, director de cinema) si no porta ulleres sembla que no ho sigui.
- El típic científic boig també en porta (professor Tornasol, en Bigman, etc. )
- Les noies del "Un, Dos, Tres"...
Bé, que si vols arribar a ser algú a la vida (apart d'un esportista d'èlit, que es veu que no compta) està clar que has de portar ulleres.
Com que els papes tenen molt clar que he de ser algú (i no un esportista d'èlit, tot i que jo crec que ens sortiria a tots més a compte) ja hem començat a practicar amb el tema de les ulleres.
Jo crec que encara que no me'n facin falta me'n posaran perquè estudii més...
dijous, 27 de novembre del 2008
Estic volant
Volar és una sensació molt extranya... De sobte el papa t'agafa per sota les aixelles i t'aixeca cap el sostre de l'habitació.
Hi ha qui diu que mareja.... a mi de moment més que marejar-me em fa riure. El papa em mou i fa sorolls del tipus brrrruuuuuum o rrrrrrrrrrrrrrrr...
Suposo que quan voles més de veritat (o sigui més amunt del sostre de l'habitació) sí que deu marejar...
Es veu que quan voles de veritat et fan despullar. Sí, sí, et fan despullar del tot, posar tota la roba sobre d'una safata on no hi cap pràcticament res i et fan caminar així mig despullat i fent equilibris amb la safata fins arribar a un aparell que pita si no t'has despullat prou bé.
Quan ja et sembla que has fet prou el ridícul llavors sí que t'agafen per sota les aixelles, et fan aixecar els peus, et soben les cames, els pits, l'esquena etc.
Finalment, quan ja has passat tot el suplici marxes fent moooolt bona cara (sinó encara són capaços de fer-te tornar a despullar) i amb una mica de sort al cap d'una o dos horetes pots pujar a l'avió per finalment poder-te marejar com una sopa durant una bona estona més...
Se'm fa molt difícil d'entendre perquè a tothom li encanta això de volar!!!
Hi ha qui diu que mareja.... a mi de moment més que marejar-me em fa riure. El papa em mou i fa sorolls del tipus brrrruuuuuum o rrrrrrrrrrrrrrrr...
Suposo que quan voles més de veritat (o sigui més amunt del sostre de l'habitació) sí que deu marejar...
Es veu que quan voles de veritat et fan despullar. Sí, sí, et fan despullar del tot, posar tota la roba sobre d'una safata on no hi cap pràcticament res i et fan caminar així mig despullat i fent equilibris amb la safata fins arribar a un aparell que pita si no t'has despullat prou bé.
Quan ja et sembla que has fet prou el ridícul llavors sí que t'agafen per sota les aixelles, et fan aixecar els peus, et soben les cames, els pits, l'esquena etc.
Finalment, quan ja has passat tot el suplici marxes fent moooolt bona cara (sinó encara són capaços de fer-te tornar a despullar) i amb una mica de sort al cap d'una o dos horetes pots pujar a l'avió per finalment poder-te marejar com una sopa durant una bona estona més...
Se'm fa molt difícil d'entendre perquè a tothom li encanta això de volar!!!
dimecres, 26 de novembre del 2008
dimarts, 25 de novembre del 2008
Estic buscant...diners!
Com que estem en temps de crisi he decidit dedicar tots els meus esforços a ajudar els papes a arribar a final de mes. Les accions que m'he proposat són:
1. Intentar fer deposicions amb menys freqüència (menys caques= menys panyals= menys diners...). Aquest opció se'm fa una mica difícil ja que no us enganyaré, encara no tinc control del tot sobre el tema...
2. Aprofitar la roba com més temps millor. El papa proposa de tallar els peus als pijames de manera que així eliminem el límit físic pels meus peus i els puc utilitzar molt més temps (pijames amb peus tallats= menys pijames a comprar= menys diners).
3. Banyar-me menys sovint, és a dir aguantar més temps els macarrons del coll (menys banys=menys aigua=menys diners). He decidit que prefereixo espaiar els banys a reciclar l'aigua que és el que segurament proposaria el tiet sostenible però que a mi, que us diré...això de banyar-me amb aigua bruta...com que no fa per a mi...
4. He sentit a dir que a sota dels coixins del sofà hi ha diners... Així que cada cop que m'hi deixen em dedico a buscar-n'hi (serà una llegenda urbana?).
1. Intentar fer deposicions amb menys freqüència (menys caques= menys panyals= menys diners...). Aquest opció se'm fa una mica difícil ja que no us enganyaré, encara no tinc control del tot sobre el tema...
2. Aprofitar la roba com més temps millor. El papa proposa de tallar els peus als pijames de manera que així eliminem el límit físic pels meus peus i els puc utilitzar molt més temps (pijames amb peus tallats= menys pijames a comprar= menys diners).
3. Banyar-me menys sovint, és a dir aguantar més temps els macarrons del coll (menys banys=menys aigua=menys diners). He decidit que prefereixo espaiar els banys a reciclar l'aigua que és el que segurament proposaria el tiet sostenible però que a mi, que us diré...això de banyar-me amb aigua bruta...com que no fa per a mi...
4. He sentit a dir que a sota dels coixins del sofà hi ha diners... Així que cada cop que m'hi deixen em dedico a buscar-n'hi (serà una llegenda urbana?).
dilluns, 24 de novembre del 2008
Estic fent amics: en Camel
Em costa de creure que cap ésser animal faci uns sons taaaan extranys...
Però si els papes poguéssin veurecom n'estan de ridículs desde la meva perspectiva em sembla que també es farien un tip de riure...
Però si els papes poguéssin veurecom n'estan de ridículs desde la meva perspectiva em sembla que també es farien un tip de riure...
diumenge, 23 de novembre del 2008
Estic fent una cervesa
Dir que estàs fent una cervesa és una manera com un altre de dir que has quedat amb algú (generalment un amic), en algun lloc (del tipus bar, pub, discoteca etc.) i que estàs mirant a l'horitzó sense articular paraula (bé, també existeix la possibilitat de fixar la mirada en un diari, o en una tele...).
- I així què tal tot?
- Bé...
Al cap d'una horeta...
- I la x... què tal?
- Bé...
30 min. més tard....
- I la feina?
- Bé...
I així poden estar hores i hores exceptuant el cas que algú dels dos tregui el tema de futbol llavors la conversa es torni una mica més animada...
I jo allà, mirant a l'horitzó...sense haver-me de preocupar per dir res...
- I així què tal tot?
- Bé...
Al cap d'una horeta...
- I la x... què tal?
- Bé...
30 min. més tard....
- I la feina?
- Bé...
I així poden estar hores i hores exceptuant el cas que algú dels dos tregui el tema de futbol llavors la conversa es torni una mica més animada...
I jo allà, mirant a l'horitzó...sense haver-me de preocupar per dir res...
dijous, 20 de novembre del 2008
Estic cap per avall
La mama li va preguntar al senyor aquell que no m'agrada de la bata blanca:
-I així li hem de fer fer gimnàsia?
Ell se la va quedar mirant amb la cara aquesta que fa sovint de llegiuelmetodeestivillideixeumenpau i li va contestar:
- Doncs home, de moment és molt petit...mentre es mogui una mica.
I ella tossuda...
- Però que es mogui com?
I ell amb cara de melatrecdesobrecomsigui va dir les paraules màgiques:
-Podeu posar-lo una mica cap per avall que aprengui a aixecar el cap...
Fa una setmana que només veig el terra de casa (que per cert em recorda al de casa els avis)...
-I així li hem de fer fer gimnàsia?
Ell se la va quedar mirant amb la cara aquesta que fa sovint de llegiuelmetodeestivillideixeumenpau i li va contestar:
- Doncs home, de moment és molt petit...mentre es mogui una mica.
I ella tossuda...
- Però que es mogui com?
I ell amb cara de melatrecdesobrecomsigui va dir les paraules màgiques:
-Podeu posar-lo una mica cap per avall que aprengui a aixecar el cap...
Fa una setmana que només veig el terra de casa (que per cert em recorda al de casa els avis)...
dimarts, 18 de novembre del 2008
Estic independitzat
Aquest divendres passat em vaig independitzar. Sí, si, tal com sentiu: he marxat de l'habitació dels meus pares!!!
Aquest pas és un pas molt important a la vida de qualsevol home.
Per primera vegada has d'afrontar tot sol la foscor de l'habitació, has d'intentar dormir sense aquells sons que emeten els papes (gggrrrr, zzzzz), no t'acompanya el larguero abans de dormir , canvies el "Tu afición es sentimiento..." pel "Quèèèèè li darem en el noooooi de la mare...", si plores triguen més de 3 segons a venir a veure què et passa... bé, tota una experiència.
Des que m'he independitzat ho veig tot des d'una altre perspectiva.
La veritat és que em sento més madur, com més responsable, no sé si m'enteneu...
La mama ja no em sembla taaant important, em comença a agradar passar unes estones de reflexió amb mi mateix (bàsicament jo mateix i la pipa), fins i tot els personatges blaus que comparteixen habitació amb mi em comencen a semblar agradables (ja se sap, la convivència)...
A més ara tinc un nou amic (el papa l'ha fet venir per a què em vigili mentre dormo...) al principi cada cop que obria els ulls em fotia un susto de mort, però ara ja m'hi començo a acostumar...
Bé, que ho tinc superadíssim... ja sóc un adult independent que pot anar perfectament sol pel món...bé, si més no per la seva habitació...o no?
Aquest pas és un pas molt important a la vida de qualsevol home.
Per primera vegada has d'afrontar tot sol la foscor de l'habitació, has d'intentar dormir sense aquells sons que emeten els papes (gggrrrr, zzzzz), no t'acompanya el larguero abans de dormir , canvies el "Tu afición es sentimiento..." pel "Quèèèèè li darem en el noooooi de la mare...", si plores triguen més de 3 segons a venir a veure què et passa... bé, tota una experiència.
Des que m'he independitzat ho veig tot des d'una altre perspectiva.
La veritat és que em sento més madur, com més responsable, no sé si m'enteneu...
La mama ja no em sembla taaant important, em comença a agradar passar unes estones de reflexió amb mi mateix (bàsicament jo mateix i la pipa), fins i tot els personatges blaus que comparteixen habitació amb mi em comencen a semblar agradables (ja se sap, la convivència)...
A més ara tinc un nou amic (el papa l'ha fet venir per a què em vigili mentre dormo...) al principi cada cop que obria els ulls em fotia un susto de mort, però ara ja m'hi començo a acostumar...
Bé, que ho tinc superadíssim... ja sóc un adult independent que pot anar perfectament sol pel món...bé, si més no per la seva habitació...o no?
dilluns, 17 de novembre del 2008
Estic avorrit
La política m'avorreix. M'avorreix molt.
Que si "-Ara t'estic" "- Ara no t'estic", que si vull jugar amb vosaltres i venir a la reunió, que si no t'hi deixem venir...., que si "-Bueeeeeeeno, et deixo una cadira...!", que si "-Vaaaaale, ja t'ho tornaré...!"
I vinga reunions i més reunions (això de les reunions deu ser una cosa així com els cafès de la mama... parlar una mica de tot sense arribar mai enlloc...).
I mentrestant la resta (la resta són els normals, els que van a treballar cada matí. No com els polítics aquests o la mama que s'està a casa de baixa... El papa diu que sort n'hi ha d'ell que aixeca el país...). Bé, doncs resulta que la resta està en crisi (això de la crisi és que hi ha uns ninja que ataquen a no sé quins bancs i com que els bancs són moooolt, moooolt pobres i es queden sense diners els polítics, que són mooooolt mooooolt bons els en donen...).
Trobo que tot plegat és molt complicat... però també té la seva part positiva: Viatges amunt i avall, cotxes amb tele a dins, anar sense corbata, no cal tenir estudis, tampoc cal saber idiomes... Em sembla que quan sigui gran m'ho plantejaré això de ser polític... o torero...
Que si "-Ara t'estic" "- Ara no t'estic", que si vull jugar amb vosaltres i venir a la reunió, que si no t'hi deixem venir...., que si "-Bueeeeeeeno, et deixo una cadira...!", que si "-Vaaaaale, ja t'ho tornaré...!"
I vinga reunions i més reunions (això de les reunions deu ser una cosa així com els cafès de la mama... parlar una mica de tot sense arribar mai enlloc...).
I mentrestant la resta (la resta són els normals, els que van a treballar cada matí. No com els polítics aquests o la mama que s'està a casa de baixa... El papa diu que sort n'hi ha d'ell que aixeca el país...). Bé, doncs resulta que la resta està en crisi (això de la crisi és que hi ha uns ninja que ataquen a no sé quins bancs i com que els bancs són moooolt, moooolt pobres i es queden sense diners els polítics, que són mooooolt mooooolt bons els en donen...).
Trobo que tot plegat és molt complicat... però també té la seva part positiva: Viatges amunt i avall, cotxes amb tele a dins, anar sense corbata, no cal tenir estudis, tampoc cal saber idiomes... Em sembla que quan sigui gran m'ho plantejaré això de ser polític... o torero...
divendres, 14 de novembre del 2008
dimecres, 12 de novembre del 2008
Estic fent un cafè
Dir que estàs fent un cafè és una manera com un altre de dir que has quedat amb algú (generalment una amiga, ja que les dones tenen més tendència a "fer cafès") en algun lloc (del tipus bar, cafeteria etc.) i que estàs repassant una a una totes les amistats comunes (entenent per repassar el fet d'extreure el màxim d'informació generalment negativa de la persona en concret: comentaris desafortunats, roba inapropiada per segons quines ocasions etc.).
La mama és una gran especialista a fer cafès. S'asseu amb qui sigui i ja hi som:
- I la ... què fa?
- Què en saps del ...?
- La ... em va dir que la ... li havia dit ...
- T'ho vaig dir que em vaig trobar en... i ...?
I jo allà, escoltant-me-les i sense poder dir la meva...
(i quan pugui em sembla que me n'abstindré...no sigui que en surti mal parat...)
La mama és una gran especialista a fer cafès. S'asseu amb qui sigui i ja hi som:
- I la ... què fa?
- Què en saps del ...?
- La ... em va dir que la ... li havia dit ...
- T'ho vaig dir que em vaig trobar en... i ...?
I jo allà, escoltant-me-les i sense poder dir la meva...
(i quan pugui em sembla que me n'abstindré...no sigui que en surti mal parat...)
dilluns, 10 de novembre del 2008
Estic menjant fruita
Avui hem anat al metge i els hi ha dit als papes que ja podien començar a donar-me fruita. Tenim un metge una mica sec:
-Ja li podeu començar a introduir la fruita.
(i mutis)
Mama amb cara de resignada i amb paper i llapis apuntant:
-Però com li faig?
-Doncs "lo típic"
(i un altre cop mutis)
Mama amb cara de perquè tothom suposa que estem informats d'aquestes coses:
- Ja, però exactament com fariem "lo típic"?
Metge amb cara d'agobiat i fent veure que no mirava fastiguejat la llibreta de la mama:
- Doncs plàtan, pera, poma, taronges...Com ho vegis...
(que no sap que això de "com ho vegis amb els papes és molt perillós? Hauriem d'anar acotant una mica, que sinó els hi dona per improvitzar i ja sabeu com acaba... que si motiva per aquí, que si motiva per allà...)
Bé, que hem sortit del metge i estaven súper emocionats:
- Anem ràpid a la fruteria i a veure si tenim temps de donar-li la "primera papilla".
Aaaaahh! La famosa primera papilla...Tothom parla sempre de la "primera papilla":
-Vaig tant torrat que trauré la primera papilla...
- No em trobo gaire bé, trauré la primera papilla...
Però... algú recorda quan i on va menjar la "primera papilla"?
Doncs jo sí. Avui he menjat la meva "primera papilla"!!!
-Ja li podeu començar a introduir la fruita.
(i mutis)
Mama amb cara de resignada i amb paper i llapis apuntant:
-Però com li faig?
-Doncs "lo típic"
(i un altre cop mutis)
Mama amb cara de perquè tothom suposa que estem informats d'aquestes coses:
- Ja, però exactament com fariem "lo típic"?
Metge amb cara d'agobiat i fent veure que no mirava fastiguejat la llibreta de la mama:
- Doncs plàtan, pera, poma, taronges...Com ho vegis...
(que no sap que això de "com ho vegis amb els papes és molt perillós? Hauriem d'anar acotant una mica, que sinó els hi dona per improvitzar i ja sabeu com acaba... que si motiva per aquí, que si motiva per allà...)
Bé, que hem sortit del metge i estaven súper emocionats:
- Anem ràpid a la fruteria i a veure si tenim temps de donar-li la "primera papilla".
Aaaaahh! La famosa primera papilla...Tothom parla sempre de la "primera papilla":
-Vaig tant torrat que trauré la primera papilla...
- No em trobo gaire bé, trauré la primera papilla...
Però... algú recorda quan i on va menjar la "primera papilla"?
Doncs jo sí. Avui he menjat la meva "primera papilla"!!!
diumenge, 9 de novembre del 2008
Estic fins als ... de les vaques
La mama té una fixació amb les vaques. Ho he estat meditant i he trobat dues possibles raons:
Raó número u: La mama se sent una mica com una vaca.
Tot el dia està amb la teta fora (o això diu, tot i que jo crec que menjar cada tres hores és més que raonable...).
Jo crec que el problema bàsicament és que ara fa una setmana va aparèixer a la nostra vida... eeeeeeeel SACALECHES!!!
Que jo estigui enganxat constantment a la teta ja la fa sentir una mica vaca lechera, però que a més s'hi enganxi una màquina ni us explico! Només fa que repetir: si m'ho juren no m'ho crec! El que s'arriba a fer per un fill!! (a mi més que una vaca em sembla una vella repapiejant...).
Raó número dos: La mama troba a faltar el tiet.
El tiet Xevi està a Galicia i allà es veu que només hi ha vaques, gallegos i el tiet (o aixó diu el papa). Les vaques són com les que hi ha per casa i els gallegos són uns personatges que s'assemblen bastant a nosaltres (la tieta Carmen, que ho és, sembla bastant normal...) però tenen la mania d'acabar-ho tot amb "iño"...
Jo crec que la raó de l'obsessió de la mama és la número dos. Vol que quan vagi a veure els tiets em trobi com a casa...
Raó número u: La mama se sent una mica com una vaca.
Tot el dia està amb la teta fora (o això diu, tot i que jo crec que menjar cada tres hores és més que raonable...).
Jo crec que el problema bàsicament és que ara fa una setmana va aparèixer a la nostra vida... eeeeeeeel SACALECHES!!!
Que jo estigui enganxat constantment a la teta ja la fa sentir una mica vaca lechera, però que a més s'hi enganxi una màquina ni us explico! Només fa que repetir: si m'ho juren no m'ho crec! El que s'arriba a fer per un fill!! (a mi més que una vaca em sembla una vella repapiejant...).
Raó número dos: La mama troba a faltar el tiet.
El tiet Xevi està a Galicia i allà es veu que només hi ha vaques, gallegos i el tiet (o aixó diu el papa). Les vaques són com les que hi ha per casa i els gallegos són uns personatges que s'assemblen bastant a nosaltres (la tieta Carmen, que ho és, sembla bastant normal...) però tenen la mania d'acabar-ho tot amb "iño"...
Jo crec que la raó de l'obsessió de la mama és la número dos. Vol que quan vagi a veure els tiets em trobi com a casa...
dijous, 6 de novembre del 2008
Estic mirant la tele
He descobert la tele...
Hi ha...
Pallassos...
Animalets...
Música...
Animalots...
Nines...
Colors...
Ninos...
La tele m'agrada...
Perquè no me la deixen veure?
Perquè serà que diuen que "atonta"?
Hi ha...
Pallassos...
Animalets...
Música...
Animalots...
Nines...
Colors...
Ninos...
La tele m'agrada...
Perquè no me la deixen veure?
Perquè serà que diuen que "atonta"?
dimarts, 4 de novembre del 2008
Estic fins al gorro
Avui hem anat de compres... La mama m'ha comprat un gorro.... més que un gorro jo diria que és un sac de farina del revés... us havia dit que el gust de la mama és bastant discutible?
Espero que passi la fase aquesta de disfressar-me de qualsevol manera i dir continuament: "que moooono!"...
També em posa leotardos... els leotardos són uns mitjons moooolt llargs (molt més llargs que les cames) que serveixen per a suar i per a sentir-se moooolt ridícul.
Ara entenc perquè els nens més grans duen samarretes de calaveres, roba fosca, pantalons trencats etc... Segur que el seu subconscient recorda imatges com la de sota i busquen l'extrem més oposat a la cursileria per a contrarestar-les...
Em sembla que jo aniré de negre, amb tatoos i amb totes les orelles foradades!!! Ja veureu com a la mama se li treuen les ganes de mirar-me i dir que mooooono!!!
Espero que passi la fase aquesta de disfressar-me de qualsevol manera i dir continuament: "que moooono!"...
També em posa leotardos... els leotardos són uns mitjons moooolt llargs (molt més llargs que les cames) que serveixen per a suar i per a sentir-se moooolt ridícul.
Ara entenc perquè els nens més grans duen samarretes de calaveres, roba fosca, pantalons trencats etc... Segur que el seu subconscient recorda imatges com la de sota i busquen l'extrem més oposat a la cursileria per a contrarestar-les...
Em sembla que jo aniré de negre, amb tatoos i amb totes les orelles foradades!!! Ja veureu com a la mama se li treuen les ganes de mirar-me i dir que mooooono!!!
Estic enfadat
Sé que hi ha d'haver alguna manera de coordinar braços i cames per a desplaçar-me cap algún costat... però no aconsegueixo descobrir-la...
El papa m'ha ensenyat delante, detrás, izquierda y derecha... sembla taaaaaaan fàcil...però si ells sabéssin....
Mira que ho provo tot... moc els braços, moc les cames... però res...només aconsegueixo moure el cap...
Això no m'ajuda gens ja que només em serveix per a quedar-me quiet al mateix lloc fent força amb el cap i pinta de tonto (suposo, ja que quan em miren es fan un tip de riure i dir... mira que mono!!!)
I ho torno a provar... però res... només aconsegueixo moure el maleït cap... i com que el meu cap pesa bastant em canso de seguida...i m'enfado... m'enfado molt... i llavors si que aconsegueixo moure'm...
Bé, no em moc ben bé jo, però com que es cansen de veure'm enfadat m'agafen i em mouen...
M'agrada enfadar-me... bé, més aviat m'agrada que m'agafin...
El papa m'ha ensenyat delante, detrás, izquierda y derecha... sembla taaaaaaan fàcil...però si ells sabéssin....
Mira que ho provo tot... moc els braços, moc les cames... però res...només aconsegueixo moure el cap...
Això no m'ajuda gens ja que només em serveix per a quedar-me quiet al mateix lloc fent força amb el cap i pinta de tonto (suposo, ja que quan em miren es fan un tip de riure i dir... mira que mono!!!)
I ho torno a provar... però res... només aconsegueixo moure el maleït cap... i com que el meu cap pesa bastant em canso de seguida...i m'enfado... m'enfado molt... i llavors si que aconsegueixo moure'm...
Bé, no em moc ben bé jo, però com que es cansen de veure'm enfadat m'agafen i em mouen...
M'agrada enfadar-me... bé, més aviat m'agrada que m'agafin...
dilluns, 3 de novembre del 2008
Estic vestit de ratlles
La mama i la iaia són les encarregades de comprar-me roba. El tema pot semblar molt fàcil però no ho és gens, sobretot si tenim en compte el gust de les dues especialistes. La mama encara no ha entès si és el marró que no combina amb el negre, el negre amb el blau marí, el marró amb el blau marí... I la iaia... bé la iaia passa olímpicament de combinar colors i es deixa assessorar per la besàvia que està encantada de baixar a Barcelona a vestir les dones de la familia...
Jo necessitava un pijama i el tema semblava bastant senzill així que no van considerar necessari de fer baixar la besàvia de Torelló.
Quan van arribar a casa l'únic problema que li vaig veure va ser la mida (diguéssim que l'any vinent encara el podré portar), però com que la mama tot ho compra de creixença ja hi estic bastant acostumat...
El problema va venir quan aquest cap de setmana en veure en Teo la mama li va dir a la seva:
- Quina coincidència, el Modest té el mateix pijama però d'un altre color...
i la mama d'en Teo va dir:
- No fumis que li has comprat el de nena?
Jo necessitava un pijama i el tema semblava bastant senzill així que no van considerar necessari de fer baixar la besàvia de Torelló.
Quan van arribar a casa l'únic problema que li vaig veure va ser la mida (diguéssim que l'any vinent encara el podré portar), però com que la mama tot ho compra de creixença ja hi estic bastant acostumat...
El problema va venir quan aquest cap de setmana en veure en Teo la mama li va dir a la seva:
- Quina coincidència, el Modest té el mateix pijama però d'un altre color...
i la mama d'en Teo va dir:
- No fumis que li has comprat el de nena?
dijous, 30 d’octubre del 2008
Estic cansat de fer de model de calendari
És que no pensen treure'm d'aquí dins? Quan pararan de riure?
dimarts, 28 d’octubre del 2008
Estic de model de calendari
El papa s'ha proposat de fer-me fotos artístiques del tipus Anne Gerdes (per als que no ho sabeu és una que fa fotos de nens disfressats de cargolets, angelets...).
El problema és que el concepte d'Art el té una mica distorsionat (és més aviat de ciències, el papa) així que a part de passar-s'ho bé només fa que posar-me en situacions ridícules. Els papes a més de ser de ciències són una mica cap quadrats així que si veuen fotos de nens amb objectes no es plantegen que l'important és la poesia de les flors amb els nens, dels angelets... Ells només veuen fotos de nens amb coses així que ...ja hi som...
Vinga a buscar coses per la casa amb què o en què em puguin retratar!! I s'ho passen de bé!!!
Imagineu-vos-els els dos a la cuina dient posa'l de peu, o deixa'l anar a veure si s'aguanta...
I sí, sí que aguanto... vés que he de fer...
(espero que no s'adonin que puc cabre dins la rentadora...)
El problema és que el concepte d'Art el té una mica distorsionat (és més aviat de ciències, el papa) així que a part de passar-s'ho bé només fa que posar-me en situacions ridícules. Els papes a més de ser de ciències són una mica cap quadrats així que si veuen fotos de nens amb objectes no es plantegen que l'important és la poesia de les flors amb els nens, dels angelets... Ells només veuen fotos de nens amb coses així que ...ja hi som...
Vinga a buscar coses per la casa amb què o en què em puguin retratar!! I s'ho passen de bé!!!
Imagineu-vos-els els dos a la cuina dient posa'l de peu, o deixa'l anar a veure si s'aguanta...
I sí, sí que aguanto... vés que he de fer...
(espero que no s'adonin que puc cabre dins la rentadora...)
dilluns, 27 d’octubre del 2008
Estic pesant-me
Una de les rutines de la setmana és anar els dilluns a la farmàcia per a queè em pesin. És un moment molt important, em posen a sobre de la balança, aguanten la respiració i el farmacèutic emet el veredicte... 6,855 grs!!! (els 855 són superimportants perquè poden marcar la diferència a la cursa comparativa de tots els nens del meu voltant:
-El meu pesa 6,752...
- Doncs el meu 6,855
- I quant té?
- Dexi'm que ho pensi... 3 mesos, dues setmanes i tres dies...
- Ahh!! És que el meu només en té 3 mesos, dues setmanes i un dia...
- I quant medeix?
...
I així es poden passar hores (per no parlar de quan comencen amb si moc prou el cap, si l'aixeco prou amunt, que si el seu ja l'aixecava amb 2 mesos...).
I mentrestant jo a sobre la balança desitjant fer-me gran per a no caber a la balança i no haver-me de pesar més...
-El meu pesa 6,752...
- Doncs el meu 6,855
- I quant té?
- Dexi'm que ho pensi... 3 mesos, dues setmanes i tres dies...
- Ahh!! És que el meu només en té 3 mesos, dues setmanes i un dia...
- I quant medeix?
...
I així es poden passar hores (per no parlar de quan comencen amb si moc prou el cap, si l'aixeco prou amunt, que si el seu ja l'aixecava amb 2 mesos...).
I mentrestant jo a sobre la balança desitjant fer-me gran per a no caber a la balança i no haver-me de pesar més...
Estic rient
Un dels últims avenços en el meu aprenentatge ha estat el riure.
Hi ha moltes coses que em fan riure: la cara de dormida de la mama quan es lleva per donar-me de mamar a les 3 de la matinada (m'encanta la cara que fa quan li dedico un dels meus millors somriures...), la cara del papa quan em canvia els bolquers i m'entren ganes de fer pipi (i en faig...), les ganyotes que em fa la gent quan es pensen que la mama no ens mira... però sobretot el que més riure em fa és que la gent em parli com si fos idiota. Això em fa riure de valent... no puc parar... quan els sento amb aquell to de veu.... m'entra el riure i...si es veiéssin!!!!
Hi ha moltes coses que em fan riure: la cara de dormida de la mama quan es lleva per donar-me de mamar a les 3 de la matinada (m'encanta la cara que fa quan li dedico un dels meus millors somriures...), la cara del papa quan em canvia els bolquers i m'entren ganes de fer pipi (i en faig...), les ganyotes que em fa la gent quan es pensen que la mama no ens mira... però sobretot el que més riure em fa és que la gent em parli com si fos idiota. Això em fa riure de valent... no puc parar... quan els sento amb aquell to de veu.... m'entra el riure i...si es veiéssin!!!!
dijous, 23 d’octubre del 2008
dimarts, 21 d’octubre del 2008
Estic llegint el diari
El diari és un llibre molt gran on s'hi expliquen contes molt tristos. En comptes de llegir-lo abans d'anar a dormir (com tots els altres llibres) el diari es llegeix a primera hora del matí, just després de rentar-te les dents.
Em sembla que es llegeix tant d'hora perquè tothom vol ser el primer a llegir-lo.
N'hi ha de tres tipus: El País, La Vanguardia i El Periódico.
El País és massa difícil i és per a gent molt i molt gran (com el meu avi) perquè té molta lletra. La gent no tant gran (com els papes) no l'entenen gaire i per això només el compren quan no en queda cap dels altres dos. La Vanguardia la compren quan regalen alguna cosa com música, pel.lícules... El que més m'agrada és El Periódico perquè hi ha moltes fotos. A casa me'l compren els caps de setmana bàsicament per a veure el què faran a la tele tota la setmana i pel Suplemento Motor.
El papa diu que el diari s'ha de llegir per si tens alguna reunió important i no saps de què parlar, o per quedar bé quan algú et pregunta, pels ascenssors (sempre està bé saber el temps que farà...)...
A mi no m'acaba d'agradar gaire, però me'l poso davant i faig cara d'interessat (mentre llegeixo només els titulars)...
Em sembla que es llegeix tant d'hora perquè tothom vol ser el primer a llegir-lo.
N'hi ha de tres tipus: El País, La Vanguardia i El Periódico.
El País és massa difícil i és per a gent molt i molt gran (com el meu avi) perquè té molta lletra. La gent no tant gran (com els papes) no l'entenen gaire i per això només el compren quan no en queda cap dels altres dos. La Vanguardia la compren quan regalen alguna cosa com música, pel.lícules... El que més m'agrada és El Periódico perquè hi ha moltes fotos. A casa me'l compren els caps de setmana bàsicament per a veure el què faran a la tele tota la setmana i pel Suplemento Motor.
El papa diu que el diari s'ha de llegir per si tens alguna reunió important i no saps de què parlar, o per quedar bé quan algú et pregunta, pels ascenssors (sempre està bé saber el temps que farà...)...
A mi no m'acaba d'agradar gaire, però me'l poso davant i faig cara d'interessat (mentre llegeixo només els titulars)...
dilluns, 20 d’octubre del 2008
Estic fent xap xap
Es veu que això de fer piscina fa que siguis més llest...molt més llest.... Els pobres nens que no han fet piscina no ho saben però després ho tindran tot molt malement... no escriuran ... no caminaran bé... no trobaran feina...
La natació és el pas previ del que anomenen activitats extraescolars. Han començat amb la piscina ja que era la única cosa a què em podien apuntar amb la meva edat (la mama ha anat a tots els casals a veure si feien música o idiomes per a nens de 3 mesos però no ha trobat cap activitat més...). Imagineu-vos si n'és d'important que la mama fins i tot volia mirar d'apuntar-m'hi més hores o a dos llocs diferents perquè fos més llest que els altres nens de la classe...
Això de ser llest no m'acaba d'agradar gaire...em sembla que m'agradaria més no ser-ho tant i passar-me el dia tranquil.lament a la meva hamaquita veient passar les hores... A més a més ara com si no en tingués prou amb les classes quan arribo a casa he de fer la demostració del que he après... trobo que és tot molt complicat....
La natació és el pas previ del que anomenen activitats extraescolars. Han començat amb la piscina ja que era la única cosa a què em podien apuntar amb la meva edat (la mama ha anat a tots els casals a veure si feien música o idiomes per a nens de 3 mesos però no ha trobat cap activitat més...). Imagineu-vos si n'és d'important que la mama fins i tot volia mirar d'apuntar-m'hi més hores o a dos llocs diferents perquè fos més llest que els altres nens de la classe...
Això de ser llest no m'acaba d'agradar gaire...em sembla que m'agradaria més no ser-ho tant i passar-me el dia tranquil.lament a la meva hamaquita veient passar les hores... A més a més ara com si no en tingués prou amb les classes quan arribo a casa he de fer la demostració del que he après... trobo que és tot molt complicat....
diumenge, 19 d’octubre del 2008
Estic al cosmocaixa
Què es pot fer un dissabte a la tarda que està plovent a bots i barrals? Hi ha moltíssimes opcions, quedar-nos a casa perquè fa fred, cantar-me cançonetes, banyar-me amorosament a la banyera (i no al maleït "cubo"), fer-me "mimitos" i tantes i tantes coses que es poden fer amb un nen encantador com jo...
Però no, abriga't, puja al carrito, surt del carrito i puja al huevo (pels que no ho sabeu el huevo és la cadireta on m'entaforen quan anem en cotxe). A tot això ja m'havia cagat dues vegades i no us podeu imaginar com n'estava d'incòmode...
Bé, quan vaig baixar del huevo vaig veure un supositori enorme de color negre que se suposava era l'entrada d'un altre museu (mira que en són de pesats amb els museus!!!). Quan ja vam ser dins de l'edifici els papes es van adonar que m'havia cagat i com que són primerencs no van ser ni capaços de trobar un canviador, així que ja em veieu estirat a sobre d'un banc al mig del museu ensenyant les meves parts a tot el personal (i ells, ben tranquils, tu... com que no en són les seves, de parts...).
Bé, el lloc en qüestió estava ple d'artilugis extranys que el papa i el papa de l'Arnau es miraven admirats... s'ho van passar molt bé... la mama parlava amb la mama de l'Arnau.... l'Arnau fotia cops a tot el que trovaba... i jo... jo encara no entenc què hi feia o per a què servia tot allò però vaig passar tota la tarda de dissabte en braços del papa així que no va estar del tot malament...
Em sembla que la sortida formava part del que anomenen la meva educació però apart d'aprendre que cal fixar-se més en els cartells per a trobar els canviadors (ja que sinó les teves parts acaben sent de domini públic) no vaig entendre gaire més...
Però no, abriga't, puja al carrito, surt del carrito i puja al huevo (pels que no ho sabeu el huevo és la cadireta on m'entaforen quan anem en cotxe). A tot això ja m'havia cagat dues vegades i no us podeu imaginar com n'estava d'incòmode...
Bé, quan vaig baixar del huevo vaig veure un supositori enorme de color negre que se suposava era l'entrada d'un altre museu (mira que en són de pesats amb els museus!!!). Quan ja vam ser dins de l'edifici els papes es van adonar que m'havia cagat i com que són primerencs no van ser ni capaços de trobar un canviador, així que ja em veieu estirat a sobre d'un banc al mig del museu ensenyant les meves parts a tot el personal (i ells, ben tranquils, tu... com que no en són les seves, de parts...).
Bé, el lloc en qüestió estava ple d'artilugis extranys que el papa i el papa de l'Arnau es miraven admirats... s'ho van passar molt bé... la mama parlava amb la mama de l'Arnau.... l'Arnau fotia cops a tot el que trovaba... i jo... jo encara no entenc què hi feia o per a què servia tot allò però vaig passar tota la tarda de dissabte en braços del papa així que no va estar del tot malament...
Em sembla que la sortida formava part del que anomenen la meva educació però apart d'aprendre que cal fixar-se més en els cartells per a trobar els canviadors (ja que sinó les teves parts acaben sent de domini públic) no vaig entendre gaire més...
divendres, 17 d’octubre del 2008
Estic tallant-me les ungles
Un dels deures que he afegit a la vida dels papes és l'obligació de tallar-me les ungles ben bé un cop a la setmana.
Ho considero un deure perquè en depèn la meva integritat física. Si els papes (bé, el papa ja que la mama mai s'hi veu amb cor) se n'obliden no sé ben bé com m'ho faig però acabo amb la cara esgarrapada. I vosaltres direu, doncs és tan fàcil com no tocar-se la cara amb les mans, no?
Doncs no, no us podeu imaginar com n'és de difícil controlar les mans a la meva edat... És quasi tant difícil com controlar no fer pipi quan m'acaben de treure el bolquer...
De moment puc dir que estan portant aquest tema bastant bé, sobretot si ho comparo amb d'altres deures per l'estil com ara tallar-se el cabell (van anar els dos a la pelu abans que naixés jo per sortir guapos a les fotos i em sembla que no tenen previst tornar-hi fins que faci la comunió), tallar-se els cabells de la cara (el meu papa porta allò que en diuen barba , però em sembla que més perquèli fa mandra tallar-se-la que no perquè li agradi), tallar la gespa (diguéssim que sort que no la reguen perquè sinó tindriem una selva en comptes d'un pati)...
Bé, que puc estar molt content que em tallin les ungles quan toca...
Ho considero un deure perquè en depèn la meva integritat física. Si els papes (bé, el papa ja que la mama mai s'hi veu amb cor) se n'obliden no sé ben bé com m'ho faig però acabo amb la cara esgarrapada. I vosaltres direu, doncs és tan fàcil com no tocar-se la cara amb les mans, no?
Doncs no, no us podeu imaginar com n'és de difícil controlar les mans a la meva edat... És quasi tant difícil com controlar no fer pipi quan m'acaben de treure el bolquer...
De moment puc dir que estan portant aquest tema bastant bé, sobretot si ho comparo amb d'altres deures per l'estil com ara tallar-se el cabell (van anar els dos a la pelu abans que naixés jo per sortir guapos a les fotos i em sembla que no tenen previst tornar-hi fins que faci la comunió), tallar-se els cabells de la cara (el meu papa porta allò que en diuen barba , però em sembla que més perquèli fa mandra tallar-se-la que no perquè li agradi), tallar la gespa (diguéssim que sort que no la reguen perquè sinó tindriem una selva en comptes d'un pati)...
Bé, que puc estar molt content que em tallin les ungles quan toca...
dimecres, 15 d’octubre del 2008
Estic muntant a cavall
La tieta Tere li va ensenyar a la mama una nova manera de motivar-me... Jo em pensava que se'ls acabarien les idees, però no, a més reben ajuda externa...
Estic fent amics: en Didac
El meu nou amic és molt nou. Només té dos dies... És taaaan petit!!! La mama diu que jo també ho vaig ser de tan petit, tot i que no me'n recordo gaire...
Del dia que vaig sortir en recordo que estava molt nerviós, no sabia ben bé què m'esperava, si els cauria bé, si m'agradarien...
El papa el vaig veure de seguida, estava entre tots aquells ulls que em miraven, tot vestit de verd (s'havia afaitat i tot per l'ocasió!!). Duia les butxaques de la camisa verda plena d'ampolles d'anèstesia buida (com que ell treballa fent això de les anestesies es veu que es va dedicar a recollir totes les ampolles que li injectaven a la mama.. ).
Em va agradar molt (era alt, guapo, anava afaitat, em va agafar de seguida i s'hi estava molt bé). Jo es veu que no li vaig agradar tant ja que quan va sortir a fora a veure la claca, és a dir als avis i tiets que s'esperaven per veure'm i els va dir: "-Espero que el nen sigui llest, perquè guapo....". Es veu que vaig sortir de color gris i amb un cap dels del tipus "cabezaconos", ara em sembla que ja em troba més guapo...
La mama feia cara d'espantada (i estava molt blanca, es veu que no havia pres gens el sol) , suposo que també li preocupava si em cauria bé, si me l'estimaria... També em va agradar molt, tot i que crec que no en tenia més remei perquè imagineu-vos que no m'arriven a agradar!! No podia tornar pas enrere, no?
Bé, el meu nou amic el vaig veure molt bé, estava molt tranquil i semblava que tenia la situació dominada (tot i la quantitat de gent que l'atabalava). A més em sembla que de moment està de sort i no l'han començat a motivar (no fa gens de cara d'espantat...). Si sabés el que l'espera...
Del dia que vaig sortir en recordo que estava molt nerviós, no sabia ben bé què m'esperava, si els cauria bé, si m'agradarien...
El papa el vaig veure de seguida, estava entre tots aquells ulls que em miraven, tot vestit de verd (s'havia afaitat i tot per l'ocasió!!). Duia les butxaques de la camisa verda plena d'ampolles d'anèstesia buida (com que ell treballa fent això de les anestesies es veu que es va dedicar a recollir totes les ampolles que li injectaven a la mama.. ).
Em va agradar molt (era alt, guapo, anava afaitat, em va agafar de seguida i s'hi estava molt bé). Jo es veu que no li vaig agradar tant ja que quan va sortir a fora a veure la claca, és a dir als avis i tiets que s'esperaven per veure'm i els va dir: "-Espero que el nen sigui llest, perquè guapo....". Es veu que vaig sortir de color gris i amb un cap dels del tipus "cabezaconos", ara em sembla que ja em troba més guapo...
La mama feia cara d'espantada (i estava molt blanca, es veu que no havia pres gens el sol) , suposo que també li preocupava si em cauria bé, si me l'estimaria... També em va agradar molt, tot i que crec que no en tenia més remei perquè imagineu-vos que no m'arriven a agradar!! No podia tornar pas enrere, no?
Bé, el meu nou amic el vaig veure molt bé, estava molt tranquil i semblava que tenia la situació dominada (tot i la quantitat de gent que l'atabalava). A més em sembla que de moment està de sort i no l'han començat a motivar (no fa gens de cara d'espantat...). Si sabés el que l'espera...
dilluns, 13 d’octubre del 2008
Estic seguint el boli
Trobo que la vida és molt complicada... Fart que m'atabaléssin amb "-Mira cap aquí uixitu!!! Que veus el nino?" i que estiguéssin dues hores cridant "-Mira cap aquí! Mira que maco!" vaig claudicar i em vaig dignar a fer el que em deien tot i que no trobava cap mena de sentit a mirar un boli en comptes de seguir mirant la paret (bàsicament vaig decidir-me a fer-ho per a què em deixéssin tranquil...).
Però no en van tenir prou (em sembla que no en tenen mai) i no van parar (mira que hi vam estar dies) fins que ja cansat vaig decidir seguir el maleit boli...
I la gràcia que els va fer? Van trucar a les àvies: "-El nen ja segueix un boli!!! Sí, sí, ha seguit el boli ell solet, de sobte, i perquè l'estàvem mirant, que sinó ni ens n'adonem...Si és que ja ho deia jo que aquest nen era molt llest!!!"
Les àvies emocionades ho comenten a totes les amigues: "Imagina't només 3 mesos i ja segueix un boli!!"
Les amigues que ja en deuen estar de mi i de les meves fotos fins als nassos deuen pensar "El meu també seguia bolis amb 3 mesos, i em sembla que amb 2 i tot.." però somriuen i els segueixen el rotllo:"Quin nen més llest!! Ja segueix el boli i només té 3 mesos! Aquest va per ministre!"
I jo dic, imagineu-vos què poden arribar a fer el dia que digui papa, jo crec que com a mínim sortiré al Telenotícies!!!
Però no en van tenir prou (em sembla que no en tenen mai) i no van parar (mira que hi vam estar dies) fins que ja cansat vaig decidir seguir el maleit boli...
I la gràcia que els va fer? Van trucar a les àvies: "-El nen ja segueix un boli!!! Sí, sí, ha seguit el boli ell solet, de sobte, i perquè l'estàvem mirant, que sinó ni ens n'adonem...Si és que ja ho deia jo que aquest nen era molt llest!!!"
Les àvies emocionades ho comenten a totes les amigues: "Imagina't només 3 mesos i ja segueix un boli!!"
Les amigues que ja en deuen estar de mi i de les meves fotos fins als nassos deuen pensar "El meu també seguia bolis amb 3 mesos, i em sembla que amb 2 i tot.." però somriuen i els segueixen el rotllo:"Quin nen més llest!! Ja segueix el boli i només té 3 mesos! Aquest va per ministre!"
I jo dic, imagineu-vos què poden arribar a fer el dia que digui papa, jo crec que com a mínim sortiré al Telenotícies!!!
diumenge, 12 d’octubre del 2008
Estic dormint
M'agrada dormir. Dormir és... bé, no sabria ben bé com descriure-ho... és una sensació extranya.
Quan dorms estàs molt calentet (tot i que de vegades massa perquè la mama em tapa amb una manta zamorana que em fa suar una mica), a més tothom et deixa tranquil (no m'he de preocupar que em motivin!!). Quan dorms també estàs content perquè somnies. Això de somniar és que mentre dorms penses molt en una cosa que t'agrada. Jo somnio bàsicament en una teta enorme que no es queda mai sense llet...
La gent gran quan dorm a més de somniar fa sorolls. A vegades em desperto per la nit i sento que els papes es comuniquen amb uns sons molt peculiars, com si s'ofeguéssin, del tipus gggrrrrrrrr, zzzzzzzzzzz, grrrrrrrrrr. zzzzzzzz (no acabo d'entendre del tot el què es diuen, em sembla que és un llenguatge que aprendré quan sigui més gran, potser me l'ensenyaran al cole junt amb l'anglès aquest...).
No sé, dormir és de les coses que més m'agrada (a més de menjar), encara que ara que ho penso tampoc en faig gaire més de coses...
La iaia diu que veure'm dormir la rel.laxa, que és com mirar el mar...
(ho segueix intentant...d'on ve aquesta fixació amb les vaques?)
Quan dorms estàs molt calentet (tot i que de vegades massa perquè la mama em tapa amb una manta zamorana que em fa suar una mica), a més tothom et deixa tranquil (no m'he de preocupar que em motivin!!). Quan dorms també estàs content perquè somnies. Això de somniar és que mentre dorms penses molt en una cosa que t'agrada. Jo somnio bàsicament en una teta enorme que no es queda mai sense llet...
La gent gran quan dorm a més de somniar fa sorolls. A vegades em desperto per la nit i sento que els papes es comuniquen amb uns sons molt peculiars, com si s'ofeguéssin, del tipus gggrrrrrrrr, zzzzzzzzzzz, grrrrrrrrrr. zzzzzzzz (no acabo d'entendre del tot el què es diuen, em sembla que és un llenguatge que aprendré quan sigui més gran, potser me l'ensenyaran al cole junt amb l'anglès aquest...).
No sé, dormir és de les coses que més m'agrada (a més de menjar), encara que ara que ho penso tampoc en faig gaire més de coses...
La iaia diu que veure'm dormir la rel.laxa, que és com mirar el mar...
(ho segueix intentant...d'on ve aquesta fixació amb les vaques?)
dijous, 9 d’octubre del 2008
Estic organitzat
Quan vaig sortir (es veu que abans estava dins la panxa de la mama, que mira que n'és de gran, però no acabo d'entendre que hi capigués sencer...), bé, quan vaig sortir, la tieta Marta em va regalar una vaca.
Com que la mama se l'estima molt (a la Marta, no a la vaca) va decidir que el nino en qüestió havia de ser "el nino del nen", és a dir, aquell personatge sense el qual els nens no sabem dormir i que quan som més grans ens en fan desfer perquè no pot ser que encara dormim amb ninos (si és que estan ben grillats...).
Així doncs des que tinc memòria (i ja en tinc molta , quasi tres mesos!!!) la mama me l'ha estat posant a tot arreu.
Em llevo pel matí i pam, la vaca m'està mirant, em posen a l'hamaquita i després d'enxufar-me la pipa m'endosen altre cop la vaca... Mira que he intentat dir-li que el nino en qüestió em fa una mica de por (no tinc res contra la tieta Marta, però la vaca no m'acaba de fer el pes...). Ho he intentat tot, fins i tot he provat de plorar mirant-la fixament (a la vaca) a veure si així la mama desistia... però ni així, no hi ha manera!
Em sembla que la mama està fent allò que tant li molesta de l'àvia, allò que diu "d'organitzar la vida"...
Tot plegat m'espanta una mica... no sé perquè però em veig estudiant industrials (i no sé si la vaca també...).
Com que la mama se l'estima molt (a la Marta, no a la vaca) va decidir que el nino en qüestió havia de ser "el nino del nen", és a dir, aquell personatge sense el qual els nens no sabem dormir i que quan som més grans ens en fan desfer perquè no pot ser que encara dormim amb ninos (si és que estan ben grillats...).
Així doncs des que tinc memòria (i ja en tinc molta , quasi tres mesos!!!) la mama me l'ha estat posant a tot arreu.
Em llevo pel matí i pam, la vaca m'està mirant, em posen a l'hamaquita i després d'enxufar-me la pipa m'endosen altre cop la vaca... Mira que he intentat dir-li que el nino en qüestió em fa una mica de por (no tinc res contra la tieta Marta, però la vaca no m'acaba de fer el pes...). Ho he intentat tot, fins i tot he provat de plorar mirant-la fixament (a la vaca) a veure si així la mama desistia... però ni així, no hi ha manera!
Em sembla que la mama està fent allò que tant li molesta de l'àvia, allò que diu "d'organitzar la vida"...
Tot plegat m'espanta una mica... no sé perquè però em veig estudiant industrials (i no sé si la vaca també...).
dimecres, 8 d’octubre del 2008
Estic culturitzant-me
Avui la mama, l'Ester i la Maria m'han portat a la fundació Miró. Una fundació és una casa blanca que hi ha a dalt d'una muntanya on només pots pujar amb autobús amb tot de dibuixos penjats a dins.
Els dibuixos eren molt bonics i tenien molts colors però no he acabat d'entendre què és el que hi havia dibuixat. La mama deia que hi havia ocells però em sembla que eren d'una espècie que encara no he vist (suposo que quan em portin al zoo en veuré...).
El dibuixant (el Sr.Miró) que devia ser molt i molt gran (els dibuixos que feia eren enormes) també dibuixava unes senyores molt i molt extranyes que tampoc he vist pel carrer (devien ser extrangeres...).
Bé, els dibuixos del gegant de la casa blanca de la muntanya m'han agradat molt. Molt més que l'orinal signat que em van portar a veure la mama i el tiet fa tres setmanes...
A veure quina serà la propera sortida cultural? (no li digueu a la mama, però tinc unes ganes que deixi d'ensenyar-me dibuixos i escultures i em porti al zoo!!!)
Els dibuixos eren molt bonics i tenien molts colors però no he acabat d'entendre què és el que hi havia dibuixat. La mama deia que hi havia ocells però em sembla que eren d'una espècie que encara no he vist (suposo que quan em portin al zoo en veuré...).
El dibuixant (el Sr.Miró) que devia ser molt i molt gran (els dibuixos que feia eren enormes) també dibuixava unes senyores molt i molt extranyes que tampoc he vist pel carrer (devien ser extrangeres...).
Bé, els dibuixos del gegant de la casa blanca de la muntanya m'han agradat molt. Molt més que l'orinal signat que em van portar a veure la mama i el tiet fa tres setmanes...
A veure quina serà la propera sortida cultural? (no li digueu a la mama, però tinc unes ganes que deixi d'ensenyar-me dibuixos i escultures i em porti al zoo!!!)
dimarts, 7 d’octubre del 2008
diumenge, 5 d’octubre del 2008
Estic de diumenge
A casa meva el diumenge és un dia que quasi bé no existeix. Els papes (bé, el papa bàsicament) es passa tot el dia a casa mentalitzant-se que al dia següent ha d'anar a treballar. Això de treballar és una cosa molt i molt difícil (costa molt de fer perquè a ningú li agrada) i que només poden fer els grans (potser quan tingui un any ja m'ho deixaran fer).
El contrari de treballar és fer vacances. Fer vacances consisteix en dormir molt pels matins i...bé, dormir molt pels matins. A mi m'agraden les vacances perquè el papa està a casa i juga amb mi (encara que també li dona per motivar-me i com que té més temps... Això ja no m'agrada tant...).
Com que avui era diumenge i a més l'últim dia de vacances el papa estava molt trist i s'ha passat tot el dia al llit. Imagineu-vos si estava moix que avui no ha intentat motivar-me gens... només em mirava amb una cara de pena... Jo diria que té el síndrome post-vacacional (això és una cosa que passa quan et lleves molt d'hora pel matí... el papa es lleva a les 6.. i per això en té molt de síndrome d'aquest...)
El contrari de treballar és fer vacances. Fer vacances consisteix en dormir molt pels matins i...bé, dormir molt pels matins. A mi m'agraden les vacances perquè el papa està a casa i juga amb mi (encara que també li dona per motivar-me i com que té més temps... Això ja no m'agrada tant...).
Com que avui era diumenge i a més l'últim dia de vacances el papa estava molt trist i s'ha passat tot el dia al llit. Imagineu-vos si estava moix que avui no ha intentat motivar-me gens... només em mirava amb una cara de pena... Jo diria que té el síndrome post-vacacional (això és una cosa que passa quan et lleves molt d'hora pel matí... el papa es lleva a les 6.. i per això en té molt de síndrome d'aquest...)
dissabte, 4 d’octubre del 2008
Estic fent amics: en Teo
El meu amic es diu Teo (sí, sí, com el dels llibres... i després diuen de Modest... on s'ha vist posar el nom d'un dibuix animat a un nen?).
En Teo és dues setmanes més gran que jo. Això suposa un gran problema pels dos. No ho poden evitar, ens estressen (bé, com a mínim a mi...). Com que avui haviem de veure en Teo el papa s'ha passat dos dies motivant-me, bé, bàsicament intentant que agafés alguna cosa. El tema era arribar a la costellada d'avui i dir com qui no vol la cosa: "-El Modest ja agafa els ninos, en Teo què tal?"
La cosa no ha anat ben bé així. Com que m'havien estressat tant m'he passat el dia dormint cansat de tanta motivació i tot i els intents del papa per a despertar-me no he fet cap intent d'agafar res (tot i que he de reconèixer que encara no em veig capaç d'agafar res que no sigui el dit de la mama).
En Teo en canvi (aquesta me la pagarà) havia estat practicant i ens ha fet una gran demostració d'empentar-se amb el cul i posar-se dret (jo crec que per arribar a aquest nivell encara em falten unes quantes classes...).
Bé, el resultat ha estat que quan hem arribat a casa els papes s'han passat una hora intentant que m'aixequés amb el cul (hem parat perquè era l'hora de fer nones...)... No sé si aguantaré més sessions com aquesta (em sembla que demà matí pretenen continuar)... Se'n cansaran no d'aquesta dèria comparativa?... Oi?
En Teo és dues setmanes més gran que jo. Això suposa un gran problema pels dos. No ho poden evitar, ens estressen (bé, com a mínim a mi...). Com que avui haviem de veure en Teo el papa s'ha passat dos dies motivant-me, bé, bàsicament intentant que agafés alguna cosa. El tema era arribar a la costellada d'avui i dir com qui no vol la cosa: "-El Modest ja agafa els ninos, en Teo què tal?"
La cosa no ha anat ben bé així. Com que m'havien estressat tant m'he passat el dia dormint cansat de tanta motivació i tot i els intents del papa per a despertar-me no he fet cap intent d'agafar res (tot i que he de reconèixer que encara no em veig capaç d'agafar res que no sigui el dit de la mama).
En Teo en canvi (aquesta me la pagarà) havia estat practicant i ens ha fet una gran demostració d'empentar-se amb el cul i posar-se dret (jo crec que per arribar a aquest nivell encara em falten unes quantes classes...).
Bé, el resultat ha estat que quan hem arribat a casa els papes s'han passat una hora intentant que m'aixequés amb el cul (hem parat perquè era l'hora de fer nones...)... No sé si aguantaré més sessions com aquesta (em sembla que demà matí pretenen continuar)... Se'n cansaran no d'aquesta dèria comparativa?... Oi?
divendres, 3 d’octubre del 2008
Estic de viatge
Aquesta setmana passada hem anat de viatge amb el papes. Després de carregar el cotxe fins a dalt de tot (els tios es van endur fins i tot l'hamaquita...) el papa va dir nosequè de la crisi i va agafar la N-340 en comptes de la AP-7 (es veu que això de les lletres i dels números té molt a veure amb l'estona que passes dins el cotxe).
Després de 5 hores de cotxe i 1 hora de parada per menjar vam arribar a un país molt i molt llunyà (com els dels contes) que es diu Peñíscola...
Em sembla que això de viatjar no m'acaba d'agradar gaire: surt del cotxe, entra al cotxet, surt del cotxet, entra a la motxil.leta, surt de la motxil.leta entra un altre cop al cotxe, i així periòdicament, cada 1-2 hores (a més aquesta seqüència es coordina en paral.lel amb el menjar: la mama treu la teta, jo mamo, torna a amagar la teta...). Bé, què us he d'explicar.. tot plegat molt cansat...
Després de 5 hores de cotxe i 1 hora de parada per menjar vam arribar a un país molt i molt llunyà (com els dels contes) que es diu Peñíscola...
Em sembla que això de viatjar no m'acaba d'agradar gaire: surt del cotxe, entra al cotxet, surt del cotxet, entra a la motxil.leta, surt de la motxil.leta entra un altre cop al cotxe, i així periòdicament, cada 1-2 hores (a més aquesta seqüència es coordina en paral.lel amb el menjar: la mama treu la teta, jo mamo, torna a amagar la teta...). Bé, què us he d'explicar.. tot plegat molt cansat...
dimarts, 30 de setembre del 2008
Estic a la piscina
Avui hem començat les classes... Realment les pràctiques que havia fet a casa amb el cubell no m'han servit de gaire cosa. Tot plegat era molt diferent.
En comptes de despullar-me la mama m'ha posat un banyador i un gorro que m'anava una mica gran... Ella també s'ha posat un banyador que ha resultat que era el mateix que portaven moltes altres mames (el papa diu que la mama és igual de cutre que les altres per perquè totes l'han comprat de saldo al Decathlon) i també s'ha posat un gorro (el papa també s'ha enfadat perquè el duia del revés i el meu també me l'ha posat una mica tort... els nervis del primer dia...). Bé, tot plegat ha estat una mica extrany.
Primer m'han posat una espècie de flotador que no feia de flotador (perquè jo encara no m'hi sé agafar) després la mama m''ha estat passejant per la piscina i li han donat una regadora d'aquestes de les plantes per a què em regués (això tampoc ho he entès gaire...). Finalment els entrenadors (bé, els nois que parlaven amb la mama) ens han donat joguines. Els altres nens han estat molt contents amb els ninos, però jo encara no sé agafar res així que m'he limitat a mirar-me'ls amb aquesta cara de flipat que sé fer a veure si captaven la indirecta i m'ensenyaven quelcom més interessant... com ara... a tirar-me de cap... o a fer la bomba...
Bé, encara no tinc clar que és el que s'esperava de mi però em sembla que de moment m'agrada més banyar-me a casa... el meu cubell ja el tinc pràcticament dominat...
En comptes de despullar-me la mama m'ha posat un banyador i un gorro que m'anava una mica gran... Ella també s'ha posat un banyador que ha resultat que era el mateix que portaven moltes altres mames (el papa diu que la mama és igual de cutre que les altres per perquè totes l'han comprat de saldo al Decathlon) i també s'ha posat un gorro (el papa també s'ha enfadat perquè el duia del revés i el meu també me l'ha posat una mica tort... els nervis del primer dia...). Bé, tot plegat ha estat una mica extrany.
Primer m'han posat una espècie de flotador que no feia de flotador (perquè jo encara no m'hi sé agafar) després la mama m''ha estat passejant per la piscina i li han donat una regadora d'aquestes de les plantes per a què em regués (això tampoc ho he entès gaire...). Finalment els entrenadors (bé, els nois que parlaven amb la mama) ens han donat joguines. Els altres nens han estat molt contents amb els ninos, però jo encara no sé agafar res així que m'he limitat a mirar-me'ls amb aquesta cara de flipat que sé fer a veure si captaven la indirecta i m'ensenyaven quelcom més interessant... com ara... a tirar-me de cap... o a fer la bomba...
Bé, encara no tinc clar que és el que s'esperava de mi però em sembla que de moment m'agrada més banyar-me a casa... el meu cubell ja el tinc pràcticament dominat...
diumenge, 28 de setembre del 2008
Estic gelós
Estàvem passejant tranquil.lament quan el papa i el tiet Ricki han fet una cara molt extranya (m'ha recordat una mica a la cara que fa el papa quan sent la paraula costellada...).
Per primera vegada des que tinc ús de raó (tot i que d'això no en fa pas gaire) han agafat la càmera de fotos i no m'han enfocat a mi, han enfocat un cotxe!!!! Sí, sí, un cotxe... serà que no n'hi ha de cotxes... de més grans, de més petits... no ho he acabat d'entendre, el color no era (he vist molts cotxes vermells i el papa no els fa fotos) el tamany tampoc (d'aquesta mida n'hi ha uns quants...)... no ho he entès del tot, potser m'he confòs i els de darrere del cotxe eren amics seus...
És una altra d'aquelles coses que espero entendre quan sigui gran (bé, més gran que ara, potser quan faci 3 mesos...).
Per cert, si teniu dubtes sobre la vostra orientació sexual o sigui si us agraden els nens o les nenes (jo no ho sé perquè de moment només m'agrada la mama) un bon indicatiu al respecte és si em veieu primer a mi o al cotxe...
Per primera vegada des que tinc ús de raó (tot i que d'això no en fa pas gaire) han agafat la càmera de fotos i no m'han enfocat a mi, han enfocat un cotxe!!!! Sí, sí, un cotxe... serà que no n'hi ha de cotxes... de més grans, de més petits... no ho he acabat d'entendre, el color no era (he vist molts cotxes vermells i el papa no els fa fotos) el tamany tampoc (d'aquesta mida n'hi ha uns quants...)... no ho he entès del tot, potser m'he confòs i els de darrere del cotxe eren amics seus...
És una altra d'aquelles coses que espero entendre quan sigui gran (bé, més gran que ara, potser quan faci 3 mesos...).
Per cert, si teniu dubtes sobre la vostra orientació sexual o sigui si us agraden els nens o les nenes (jo no ho sé perquè de moment només m'agrada la mama) un bon indicatiu al respecte és si em veieu primer a mi o al cotxe...
divendres, 26 de setembre del 2008
Estic aprenent a nedar
M'estan ensenyant a nedar. Els papes han decidit que abans de començar les classes de natació a la piscina haviem de precticar una mica a casa... Jo diria que ho tinc del tot controlat... Això de nedar serà bufar i fer ampolles...
dijous, 25 de setembre del 2008
Estic fent amics: l'Arnau
Un dels meus amics es diu Arnau. L'Arnau és molt gran, quasi tant com els papes, imagineu-vos, ja té un any i 2 mesos!!! Nosaltres, l'Arnau i jo, no hi vam tenir res a dir sobre això de ser amics, els papes (els meus i els seus) van decidir que seriem amics sense consultar-nos-ho (tot i que tampoc els hi haguéssim dit gaire res em sembla...). Jo encara no entenc gaire el concepte de ser amics, es veu que els amics són per a explicar els problemes, t'ajuden quan estàs trist, estan al teu costat... A mi de moment com que no tinc problemes ni estic trist només em serveixen per a estar al meu costat, però no sé si m'agrada gaire perquè quan hi són algú diu: "-Arnau, fes un petonet al Modest!" I mira, em bavegen la cara... si encara fos una nena!!! No, si al final el papa tindrà raó!!
dimarts, 23 de setembre del 2008
Estic motivat (1a part)
Ara es veu que m'han d'estimular... Pel que he entès això d'estimular és fer cosetes als nens per a què siguem més llestos... Es veu que funciona perquè ara els nens aconseguim moltes més coses: que ens regalin tot el que volem, que ens creguin si diem que el profe ens té mania, muntem números al carrer sense patir-ne conseqüències, ja podem fer-la tan grossa com vulguem que no hem de patir que ningú ens clavi una bufa!!!
Doncs això, que si ens estimulen correctament som molt més llestos del que seriem. És per això que últimament el papa ha començat a motivar-me (però no estic del tot segur que ho hagi entès correctament...)
Doncs això, que si ens estimulen correctament som molt més llestos del que seriem. És per això que últimament el papa ha començat a motivar-me (però no estic del tot segur que ho hagi entès correctament...)
diumenge, 21 de setembre del 2008
Estic mooooooolt content
Ahir la mama va fer 30 anys... Això són molts anys (jo encara no n'he fet ni un, així que imagineu-vos-en 30!!!). Ja fa 3 dies que plora, però no plora com jo, plora amb un somriure, jo no ho acabo d'entendre gaire, però crec que està mooolt i moolt contenta... Quan estàs tan content es veu que encara plores més que quan estàs trist... Li han fet moltes sorpreses, els seus amics, els avis, els tiets avis, els nòvios i nòvies dels amics, els marits i mullers dels amics, els besavis, els cosinets, els fills dels cosinets... no sé molta gent d'aquesta que m'abraça, em fa petons i m'agafa!!!.
Ara bé, el proper cop no li regaleu tants llibres i llibreries (que omplirà amb encara més llibres!!!!) ja que quan llegeix no em fa gens de cas!!!!
Bé, només volia donar-vos a tots les gràcies per com l'heu fet feliç aquests dies i sobretot per aquest vídeo tan bonic que la fa plorar tant...
Ara bé, el proper cop no li regaleu tants llibres i llibreries (que omplirà amb encara més llibres!!!!) ja que quan llegeix no em fa gens de cas!!!!
Bé, només volia donar-vos a tots les gràcies per com l'heu fet feliç aquests dies i sobretot per aquest vídeo tan bonic que la fa plorar tant...
dijous, 18 de setembre del 2008
Estic tornant a fer el rotet
I ja hi tornem a ser, mira que els hi he intentat explicar que per fer el rotet no han de muntar l'espectacle que munten... Aquest dia en concret estàvem enmig de plaça Universitat (això també ho té, la mama, treu la teta i m'alimenta a qualsevol lloc, que no entén que jo tinc una reputació?). Bé, doncs que jo ja ho intento, ja, però ells vinga a fer veure que no m'entenen... si el problema és que no m'escolten!!!
dimarts, 16 de setembre del 2008
Estic vacunat
Els papes em van tornar a portar a aquell edifici de l'home simpàtic que em medeix i em pesa... Un cop em va haver medit em van passar a una sala nova on hi havia una dona molt maca que em feia ganyotes. Jo, que fa poc que he desenvolupat la facultat de somriure n'hi vaig dedicar un dels millors... Els papes, però, em sembla que no ho van entendre perquè van fer una cara de pomes agres!!! De sobte, em van agafar entre els tres i... bé, no tinc paraules...quin mal!!!...el que vaig sentir va ser tan.... uf!!... si de cas, com que no hi ha document gràfic deixaré que el papa us ho escenifiqui...
dilluns, 15 de setembre del 2008
Estic tapat
Ha arribat el fred i els papes s'han trobat amb un nou problema: Quina roba m'havien de posar? Remenant els calaixos de la meva habitació el problema s'ha agreujat perquè han vist que les opcions eren infinites (pantalonets, jerseiets, bodys, pijames, ...). La mama apostava per un pijama tipus manta zamorana i el papa s'hi ha negat del tot perquè considera que hi bulliré... Ell proposa seguir amb els bodys de tirantets fins que arribi la neu (per cert, voleu dir que aquí arriba mai la neu?).
Ara ja fa dos dies que discuteixen sobre la qüestió però per sort en un moment d'il.luminació se'ls va acudir tapar-me...
Àvies ajudeu-me!!!! Segur que vosaltres trobeu una solució!!! Em veig amb aquest modelet durant tot l'hivern!!! I serà que no tinc roba!!! Si jo pugués parlar....
Ara ja fa dos dies que discuteixen sobre la qüestió però per sort en un moment d'il.luminació se'ls va acudir tapar-me...
Àvies ajudeu-me!!!! Segur que vosaltres trobeu una solució!!! Em veig amb aquest modelet durant tot l'hivern!!! I serà que no tinc roba!!! Si jo pugués parlar....
diumenge, 14 de setembre del 2008
Modest&friends
Us pensaveu que vosaltres us en salvaveu de sortir al blog?
(per cert, si no hi sou, tranquils, els papes porten la càmera constantment a sobre així que tard o d'hora...)
(per cert, si no hi sou, tranquils, els papes porten la càmera constantment a sobre així que tard o d'hora...)
divendres, 12 de setembre del 2008
Estic corrent (segueixo aprenent)
Es veu que el meu pare va començar a caminar quan tenia 2 anys... Per tal d'intentar accelerar el procés en el meu cas, cada dia em fan practicar una miqueta. El problema és que em sembla que hi ha alguns passos previs que s'estan saltant... Així que aprofito aquesta plataforma per demanar que algú els hi regali un llibre educatiu per a que deixin d'improvitzar i de tocar els nassos. Trobo que ja seria hora que es documentéssin una mica, no? (ja fa dos mesos que estem així i cada dia se'ls acudeix alguna bestiesa nova...)
dijous, 11 de setembre del 2008
Estic de diada
Els papes m'han explicat un conte d'uns segadors que pinten quatre barres no sé ben bé on i m'han dit no sé què d'un tal Guifré i una tal Senyera que van fer alguna cosa el 1714... M'han posat una capa i vinga a fer-me fotos... la mama cantava una cançó sobre una falç triomfant mentre el papa li deia que no pengés la capa, que algun il.luminat ens pintaria la façana...
No ho acabo d'entendre, estic confòs...espero que l'any vinent em quedi més clar...
No ho acabo d'entendre, estic confòs...espero que l'any vinent em quedi més clar...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
