Un dels últims avenços en el meu aprenentatge ha estat el riure.
Hi ha moltes coses que em fan riure: la cara de dormida de la mama quan es lleva per donar-me de mamar a les 3 de la matinada (m'encanta la cara que fa quan li dedico un dels meus millors somriures...), la cara del papa quan em canvia els bolquers i m'entren ganes de fer pipi (i en faig...), les ganyotes que em fa la gent quan es pensen que la mama no ens mira... però sobretot el que més riure em fa és que la gent em parli com si fos idiota. Això em fa riure de valent... no puc parar... quan els sento amb aquell to de veu.... m'entra el riure i...si es veiéssin!!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada