Quan vaig sortir (es veu que abans estava dins la panxa de la mama, que mira que n'és de gran, però no acabo d'entendre que hi capigués sencer...), bé, quan vaig sortir, la tieta Marta em va regalar una vaca.
Com que la mama se l'estima molt (a la Marta, no a la vaca) va decidir que el nino en qüestió havia de ser "el nino del nen", és a dir, aquell personatge sense el qual els nens no sabem dormir i que quan som més grans ens en fan desfer perquè no pot ser que encara dormim amb ninos (si és que estan ben grillats...).
Així doncs des que tinc memòria (i ja en tinc molta , quasi tres mesos!!!) la mama me l'ha estat posant a tot arreu.
Em llevo pel matí i pam, la vaca m'està mirant, em posen a l'hamaquita i després d'enxufar-me la pipa m'endosen altre cop la vaca... Mira que he intentat dir-li que el nino en qüestió em fa una mica de por (no tinc res contra la tieta Marta, però la vaca no m'acaba de fer el pes...). Ho he intentat tot, fins i tot he provat de plorar mirant-la fixament (a la vaca) a veure si així la mama desistia... però ni així, no hi ha manera!
Em sembla que la mama està fent allò que tant li molesta de l'àvia, allò que diu "d'organitzar la vida"...
Tot plegat m'espanta una mica... no sé perquè però em veig estudiant industrials (i no sé si la vaca també...).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
eoo!!!!
que tal està el Modest petit??? està guapo el tio!!!!
és fort pq gairabé té més vida social que jo!!!!que si piscina, amiguets, viatges, nino-vaca...
jejeje... jo tb vull!!!!
molts petons als tres!!!
Hola!
Sí que fa una mica de por aquesta vaca...
Realment, el Modest no para, té uns pares moooolt actius, eh?
Està molt guapet.
Petonets!!!
Sempre ho podeu provar amb una snoopita...
Publica un comentari a l'entrada