dimarts, 21 d’octubre del 2008

Estic llegint el diari

El diari és un llibre molt gran on s'hi expliquen contes molt tristos. En comptes de llegir-lo abans d'anar a dormir (com tots els altres llibres) el diari es llegeix a primera hora del matí, just després de rentar-te les dents.
Em sembla que es llegeix tant d'hora perquè tothom vol ser el primer a llegir-lo.
N'hi ha de tres tipus: El País, La Vanguardia i El Periódico.
El País és massa difícil i és per a gent molt i molt gran (com el meu avi) perquè té molta lletra. La gent no tant gran (com els papes) no l'entenen gaire i per això només el compren quan no en queda cap dels altres dos. La Vanguardia la compren quan regalen alguna cosa com música, pel.lícules... El que més m'agrada és El Periódico perquè hi ha moltes fotos. A casa me'l compren els caps de setmana bàsicament per a veure el què faran a la tele tota la setmana i pel Suplemento Motor.
El papa diu que el diari s'ha de llegir per si tens alguna reunió important i no saps de què parlar, o per quedar bé quan algú et pregunta, pels ascenssors (sempre està bé saber el temps que farà...)...
A mi no m'acaba d'agradar gaire, però me'l poso davant i faig cara d'interessat (mentre llegeixo només els titulars)...