Estic fent amics: en Didac

El meu nou amic és molt nou. Només té dos dies... És taaaan petit!!! La mama diu que jo també ho vaig ser de tan petit, tot i que no me'n recordo gaire...

Del dia que vaig sortir en recordo que estava molt nerviós, no sabia ben bé què m'esperava, si els cauria bé, si m'agradarien...
El papa el vaig veure de seguida, estava entre tots aquells ulls que em miraven, tot vestit de verd (s'havia afaitat i tot per l'ocasió!!). Duia les butxaques de la camisa verda plena d'ampolles d'anèstesia buida (com que ell treballa fent això de les anestesies es veu que es va dedicar a recollir totes les ampolles que li injectaven a la mama.. ).
Em va agradar molt (era alt, guapo, anava afaitat, em va agafar de seguida i s'hi estava molt bé). Jo es veu que no li vaig agradar tant ja que quan va sortir a fora a veure la claca, és a dir als avis i tiets que s'esperaven per veure'm i els va dir: "-Espero que el nen sigui llest, perquè guapo....". Es veu que vaig sortir de color gris i amb un cap dels del tipus "cabezaconos", ara em sembla que ja em troba més guapo...
La mama feia cara d'espantada (i estava molt blanca, es veu que no havia pres gens el sol) , suposo que també li preocupava si em cauria bé, si me l'estimaria... També em va agradar molt, tot i que crec que no en tenia més remei perquè imagineu-vos que no m'arriven a agradar!! No podia tornar pas enrere, no?

Bé, el meu nou amic el vaig veure molt bé, estava molt tranquil i semblava que tenia la situació dominada (tot i la quantitat de gent que l'atabalava). A més em sembla que de moment està de sort i no l'han començat a motivar (no fa gens de cara d'espantat...). Si sabés el que l'espera...