En Teo és dues setmanes més gran que jo. Això suposa un gran problema pels dos. No ho poden evitar, ens estressen (bé, com a mínim a mi...). Com que avui haviem de veure en Teo el papa s'ha passat dos dies motivant-me, bé, bàsicament intentant que agafés alguna cosa. El tema era arribar a la costellada d'avui i dir com qui no vol la cosa: "-El Modest ja agafa els ninos, en Teo què tal?"
La cosa no ha anat ben bé així. Com que m'havien estressat tant m'he passat el dia dormint cansat de tanta motivació i tot i els intents del papa per a despertar-me no he fet cap intent d'agafar res (tot i que he de reconèixer que encara no em veig capaç d'agafar res que no sigui el dit de la mama).
En Teo en canvi (aquesta me la pagarà) havia estat practicant i ens ha fet una gran demostració d'empentar-se amb el cul i posar-se dret (jo crec que per arribar a aquest nivell encara em falten unes quantes classes...).
Bé, el resultat ha estat que quan hem arribat a casa els papes s'han passat una hora intentant que m'aixequés amb el cul (hem parat perquè era l'hora de fer nones...)... No sé si aguantaré més sessions com aquesta (em sembla que demà matí pretenen continuar)... Se'n cansaran no d'aquesta dèria comparativa?... Oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada