Trobo que la vida és molt complicada... Fart que m'atabaléssin amb "-Mira cap aquí uixitu!!! Que veus el nino?" i que estiguéssin dues hores cridant "-Mira cap aquí! Mira que maco!" vaig claudicar i em vaig dignar a fer el que em deien tot i que no trobava cap mena de sentit a mirar un boli en comptes de seguir mirant la paret (bàsicament vaig decidir-me a fer-ho per a què em deixéssin tranquil...).
Però no en van tenir prou (em sembla que no en tenen mai) i no van parar (mira que hi vam estar dies) fins que ja cansat vaig decidir seguir el maleit boli...
I la gràcia que els va fer? Van trucar a les àvies: "-El nen ja segueix un boli!!! Sí, sí, ha seguit el boli ell solet, de sobte, i perquè l'estàvem mirant, que sinó ni ens n'adonem...Si és que ja ho deia jo que aquest nen era molt llest!!!"
Les àvies emocionades ho comenten a totes les amigues: "Imagina't només 3 mesos i ja segueix un boli!!"
Les amigues que ja en deuen estar de mi i de les meves fotos fins als nassos deuen pensar "El meu també seguia bolis amb 3 mesos, i em sembla que amb 2 i tot.." però somriuen i els segueixen el rotllo:"Quin nen més llest!! Ja segueix el boli i només té 3 mesos! Aquest va per ministre!"
I jo dic, imagineu-vos què poden arribar a fer el dia que digui papa, jo crec que com a mínim sortiré al Telenotícies!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Quin fart de riure de bon matí!
Està maquíssim!
Una abraçada!
Judith
Publica un comentari a l'entrada