Estic de diumenge

A casa meva el diumenge és un dia que quasi bé no existeix. Els papes (bé, el papa bàsicament) es passa tot el dia a casa mentalitzant-se que al dia següent ha d'anar a treballar. Això de treballar és una cosa molt i molt difícil (costa molt de fer perquè a ningú li agrada) i que només poden fer els grans (potser quan tingui un any ja m'ho deixaran fer).
El contrari de treballar és fer vacances. Fer vacances consisteix en dormir molt pels matins i...bé, dormir molt pels matins. A mi m'agraden les vacances perquè el papa està a casa i juga amb mi (encara que també li dona per motivar-me i com que té més temps... Això ja no m'agrada tant...).
Com que avui era diumenge i a més l'últim dia de vacances el papa estava molt trist i s'ha passat tot el dia al llit. Imagineu-vos si estava moix que avui no ha intentat motivar-me gens... només em mirava amb una cara de pena... Jo diria que té el síndrome post-vacacional (això és una cosa que passa quan et lleves molt d'hora pel matí... el papa es lleva a les 6.. i per això en té molt de síndrome d'aquest...)