Estem de foto...

Ja ens han fet la primera foto d'estudi.

L'Eulàlia, altrament anomenada Lili, fa cara de pomes agres. Jo encara no tinc gaire clar com li he de dir... Bàsicament si hi ha la mama aprop li dic Eulaulia i si hi ha el papa Lili... No és que estigui enfadada, és la seva cara natural (bé, si més no quan jo estic aprop... diria que em té una mica de por... i això que encara no em coneix gaire!).

Suposo que és la típica foto que imprimiran i enviaran a tota la parentela per Nadal del pal mireuquinsnensmésmonostenimicomsestimen...

Amb fotos com aquesta és quan a la gent li venen ganes de reproduir-se (suposo que és el que els va passar als papes) però s'enganyen, no és real!!!!

És com els anuncis de la tele... Per molt Pantene ProV que us poseu al cap, els cabells mai no us quedaran rossos i lluents com els de la noia de la tele!

La realitat és bastant diferent... Passem un 99,9% del temps o plorant un, o l'altre, o els dos alhora...
El temps que no estem plorant el passem endrapant (jo tirant-me el menjar per sobre i l'Eulàlia enganxada als pits de la mama... és taaaaaaaaaan bonic!!!).

De quan en quan també aprofitem per deixar anar els esfínters: jo al wc ara ja en un 80% dels casos i l'Eulàlia als bolquers (aprofito per remarcar que van a uns 0,3€/l'unitat x 10 unitats/dia x 30 dies/mes = 90€/mes... per si encara us quedaven ganes de reproduir-vos...).

I bé, després de fer 40 fotos en les que li poso el dit a l'ull i plora finalment en queda una que dóna el pego...

Està dinant

Els papes estan una mica preocupats per si li faig alguna cosa a l'Eulàlia... Estan obsessionats i tot ho malinterpreten:

1. Quan l'acarono ells ho confonen amb "posar-li el dit a l'ull".

2. Quan la gronxo amorosament ells consideren que és com si la pujés al Dragon Khan.

3. Quan veig que té la pipa bruta i la vull agafar per a rentar-la ells ho veuen com si la hi volgués prendre...

4. Quan li agafo el peu o la mà i l'estiro (he sentit a dir que així creixerà més) tampoc no ho acaben de veure bé...

Ella està molt influenciada i tampoc li agrada gaire tot plegat (suposo que encara s'hi ha d'acostumar)... Bé, no li deu agradar gens ja que quan m'hi acosto sempre fa ganyotes i de vegades plora i tot (sobretot quan li vull agafar la pipa per rentar-la i està dormint...)

Total, que ja no saben què fer per treure-la del meu radi d'acció...

Ja la tenim aquí

Hola amics meus, perdoneu el retard però és que últimament hi ha hagut merdé a casa... A veure si us ho sé explicar, perquè ni jo mateix m'aclaro...
Resulta que el passat diumenge dia 8, a les 5:30h, la mama es va despertar amb dolors a la panxa (ja deia jo que aquella malaltia a la panxa anomenada Eulàlia no era normal...).

Va despertar al papa i després de pocs minuts de conversa la cosa va anar així:

La mama enmig de crits a intervals exactes de 6 minuts es fot a la dutxa i es renta el cap (es veu que a l'hospital s'hi ha d'anar net...). El papa per no ser menos, un cop la mama ja ha acabat i segueix cridant ara cada 5 minuts tambe es fot a la dutxa...

Un cop els dos estaven ben nets (sort que no se'ls va acudir que jo també hi havia d'estar, ja que dutxar-te a les 6 de la matinada que voleu que us digui...). Bé, un cop dutxats el papa va sortir disparat de casa....

Torna, surt amb la mama de casa (s'enrecordaran de mi?). Torna altre cop, m'agafa i m'entafora a la cadireta del cotxe (no porto sabates, però el veig tan atabalat que no li dic)... Llavors, mentre la mama segueix cridant (ja són les 6:15 de la matinada...) el papa torna a sortir del cotxe i... fa la foto. Només faltaria...

La última vegada que vam sortir a aquestes hores de la matinada no vam parar fins a Astúries, on devem anar ara?

Bé, es veu que no gaire lluny. Em descarreguen a ca la iaia, em deixen allà i desapareixen en un tres i no res. La iaia em posa a dormir amb ella i jo... bé, m'adormo (que haurieu fet sinó vosaltres?). Al cap d'una estona la iaia també marxa. Em torno a dormir, i ara deixeu-me en pau!

Al matí següent, la tita em porta de passeig, i caminant caminant, arribem a un hospital que es diu Maternitat. Allà, arribem fins a l'habitació 082. Hi ha la mama sobre un llit, els avis, la iaia i el papa al seu voltant. També hi ha un altre individu que em presenten com Eulàlia. Resulta que els metges l' havien aconseguit extirpar de la panxa de la mama. Es veu que l'extirpació va anar d'allò més bé... a les 7:55 sortia l'Eulàlia després de dos apretons i una mica de dolor (bé, segons la mama això de una mica seria discutible...).

Durant els següents dos dies, ara dormo amb els avis, ara amb la iaia..., però sempre acabo cada matí i cada tarda a l'hospital... ella continua allà al costat de la MEVA mama.

Ja per fi, dimarts, torno a casa amb l'àvia. La mama ja ha arribat, està tirada al sofà amb cara de molt cansada... no, ELLA també està aquí!!!

Bé, ara, després de 15 dies encara no ha marxat... em sembla que no em quedarà més remei que fer-me'n a la idea... Ja us aniré explicant com evoluciona tot plegat...