Ja la tenim aquí

Hola amics meus, perdoneu el retard però és que últimament hi ha hagut merdé a casa... A veure si us ho sé explicar, perquè ni jo mateix m'aclaro...
Resulta que el passat diumenge dia 8, a les 5:30h, la mama es va despertar amb dolors a la panxa (ja deia jo que aquella malaltia a la panxa anomenada Eulàlia no era normal...).

Va despertar al papa i després de pocs minuts de conversa la cosa va anar així:

La mama enmig de crits a intervals exactes de 6 minuts es fot a la dutxa i es renta el cap (es veu que a l'hospital s'hi ha d'anar net...). El papa per no ser menos, un cop la mama ja ha acabat i segueix cridant ara cada 5 minuts tambe es fot a la dutxa...

Un cop els dos estaven ben nets (sort que no se'ls va acudir que jo també hi havia d'estar, ja que dutxar-te a les 6 de la matinada que voleu que us digui...). Bé, un cop dutxats el papa va sortir disparat de casa....

Torna, surt amb la mama de casa (s'enrecordaran de mi?). Torna altre cop, m'agafa i m'entafora a la cadireta del cotxe (no porto sabates, però el veig tan atabalat que no li dic)... Llavors, mentre la mama segueix cridant (ja són les 6:15 de la matinada...) el papa torna a sortir del cotxe i... fa la foto. Només faltaria...

La última vegada que vam sortir a aquestes hores de la matinada no vam parar fins a Astúries, on devem anar ara?

Bé, es veu que no gaire lluny. Em descarreguen a ca la iaia, em deixen allà i desapareixen en un tres i no res. La iaia em posa a dormir amb ella i jo... bé, m'adormo (que haurieu fet sinó vosaltres?). Al cap d'una estona la iaia també marxa. Em torno a dormir, i ara deixeu-me en pau!

Al matí següent, la tita em porta de passeig, i caminant caminant, arribem a un hospital que es diu Maternitat. Allà, arribem fins a l'habitació 082. Hi ha la mama sobre un llit, els avis, la iaia i el papa al seu voltant. També hi ha un altre individu que em presenten com Eulàlia. Resulta que els metges l' havien aconseguit extirpar de la panxa de la mama. Es veu que l'extirpació va anar d'allò més bé... a les 7:55 sortia l'Eulàlia després de dos apretons i una mica de dolor (bé, segons la mama això de una mica seria discutible...).

Durant els següents dos dies, ara dormo amb els avis, ara amb la iaia..., però sempre acabo cada matí i cada tarda a l'hospital... ella continua allà al costat de la MEVA mama.

Ja per fi, dimarts, torno a casa amb l'àvia. La mama ja ha arribat, està tirada al sofà amb cara de molt cansada... no, ELLA també està aquí!!!

Bé, ara, després de 15 dies encara no ha marxat... em sembla que no em quedarà més remei que fer-me'n a la idea... Ja us aniré explicant com evoluciona tot plegat...