dilluns, 26 de setembre del 2011

Estic aprenent anglès

Al cole dels grans ja fem anglès. Es veu que això dels idiomes és moooolt important! Jo estic en plena immersió lingüística. Bé, això és el que els hi agradaria als papes però em sembla que de moment no he captat gaire bé la idea...

dimarts, 20 de setembre del 2011

FELICITATS MAMA

Avuí és l'aniversari de la mamotes. En fa 33. Sí, sí, 33. Així que tots estem molt contents i us demanem que si la veieu, la feliciteu.



S'ho mereix tot. Si no ho creieu, aquí teniu una petita mostra de com ha anat aquest any.

dilluns, 12 de setembre del 2011

Està d'aniversari (uns dies més tard...)

L'Eulàlia ja n'ha fet 1.

És una nena moooolt gran!

Bé, això és el que diuen els grans. Jo discrepo una mica...

Més aviat perquè la pobra encara segueix estant al grup que denominariem bebesambpretensionsdesernens:

1. Són aquells que intenten caminar sense sortir-se'n del tot (segons la Tita intentarien imitar un tal Terminator).
2. Segueixen pipinant-se al bolquer (no com els nens de veritat que ens pipinem als calçotets!).
3. Segueix portant pipa (encara no sap que si t'ho curres i li dones al patge de les pipes t'infles de caramels indefinidament).
4. Però bàsicament el punt més important per ser un bebeambaspiracionsdegran és que amb prou feines sap dir mamamamamama (la mama s'emociona pensant que és que la crida però la realitat és que és l'únic so que sap articular de manera seguida... ).

Tot i això, el dia del seu aniversari i per no portar-los la contrària (també perquè em mirin tots amb caradembadalits i segueixin dient és taaaan maco!) em vaig currar un:

- És una nena moooolt gran!
(a ella encara n'hi falten uns quants per tenir-los al bote com jo.... l'experiència ja se sap...).





dijous, 8 de setembre del 2011

Estem d'adaptació

Aquesta setmana comencem el tema de l'adaptació. Representa que els nens d'avui en dia per adaptar-nos necessitem una mica més de temps.... mooooolt temps!

L'adaptació és un procés complicat. Sobretot pels pares que s'han d'adaptar els horaris de feina o bé demanar vacances les dues primeres setmanes de curs. El tema consisteix a entrar a poc a poc a l'escola/guarde ja que es veu que si entrésssim de cop ens generaria un trauma que arrossegariem tota la vida (per això la generació dels papes està tan malament... es veu que ells ho feien així, de cop... ara tots al psicòleg... si s'haguéssin adaptat com déu mana!).

El dia de la reunió (una de les mil que es fan abans de començar el curs per conscienciar els pares que els nens s'hauran d'adaptar... no sigui que també se'ns traumatitzin els pares) els mestres fan una graella.
Consell: Quan el mestre digui: A qui li va bé començar el primer dia? Salteu ràpid i apunteu-vos... si fa falta mossegueu! Ni se us acudeixi anar de bo que llavors se t'adelanten els altres i acabes començant un mes més tard!
Llavors es comencen amb els horaris variables:
1. el primer dia que vingui una horeta no sigui que es cansi
2. el segon quasi que en vingui dues
3. el tercer ja veurem com ho porta
... i així fins que consideren que ja estem adaptats (la teoria de la mama es que bàsicament és fins que estem a l'octubre i ja no tenen nassos de seguir plegant a mig matí)

A tot això els papes aguantant amb un fals somriure (es nota que tenen un trauma infantil) i dient que si amb el cap a totes les bajanades que proposa el profe de turno.

Bé, no us enganyaré, el papa ja va deixar anar un cagonloujalidicjoquelanenasadaptaambvuithoresdecop! Sort de la mama que ho va arreglar mirant-lo amb aquella cara de nosapelquediu i tornant a fer-li la rosca a la profe amb cara d'elquefacifaltaperlamevanena... Sinó ja em veig que ens colen l'adaptació fins Nadal!

Total, que els papes de cul i nosaltres encantats d'estar amb ells unes horetes més al dia entre adaptació i adaptació!

A tot això tenim els pèls de de punta només de pensar que s'han acabat les vacances i hem de començar un altre cop... quina mandra!