diumenge, 18 de desembre del 2011

Estem fent un "remember when..."

Heu vist quins lots de Nadal més xulos hem rebut aquest any?

dijous, 17 de novembre del 2011

Estem de castanyada

A casa seguim promocionant les diades catalanes.
Pel pont de l'1 de novembre cada any ens reunim amb alguns amics (bé, tampoc us enganyaré... ens reunim amb l'Arnau i la Nora... que s'han reproduit i ara venen amb la Clàudia i l'Adela) i fem la castanyada.
Es veu que ara hi ha una alternativa tipus Papa Noel on els nens es disfressen i fan noséquè de trickor... demanant caramels per les cases...
Quin pal!! Tant bé que ens ho passem fent panellets! Qui vol disfressar-se, cantar i anar recollint caramels podent fer panellets a casa?

Està clar que aquesta tradició americana no té cap sortida a Catalunya!

Tot plegat és prou divertit: la mama s'emociona amb els panellets i ens passem una hora embrutant-nos i empastifant tot el que ens envolta...

La veritat és que ja fa quasi 3 setmanes i encara seguim trobant algun pinyó a sota el sofà... Si veiéssiu la cara del papa!

Els altres papes estan encantats, jo crec que és perquè ens estimen molt i hi estan molt a gust... no crec que tingui res a veure amb que les seves cases segueixin netes com la patena després de l'evento...diria que el papa no pensa igual...

dilluns, 26 de setembre del 2011

Estic aprenent anglès

Al cole dels grans ja fem anglès. Es veu que això dels idiomes és moooolt important! Jo estic en plena immersió lingüística. Bé, això és el que els hi agradaria als papes però em sembla que de moment no he captat gaire bé la idea...

dimarts, 20 de setembre del 2011

FELICITATS MAMA

Avuí és l'aniversari de la mamotes. En fa 33. Sí, sí, 33. Així que tots estem molt contents i us demanem que si la veieu, la feliciteu.



S'ho mereix tot. Si no ho creieu, aquí teniu una petita mostra de com ha anat aquest any.

dilluns, 12 de setembre del 2011

Està d'aniversari (uns dies més tard...)

L'Eulàlia ja n'ha fet 1.

És una nena moooolt gran!

Bé, això és el que diuen els grans. Jo discrepo una mica...

Més aviat perquè la pobra encara segueix estant al grup que denominariem bebesambpretensionsdesernens:

1. Són aquells que intenten caminar sense sortir-se'n del tot (segons la Tita intentarien imitar un tal Terminator).
2. Segueixen pipinant-se al bolquer (no com els nens de veritat que ens pipinem als calçotets!).
3. Segueix portant pipa (encara no sap que si t'ho curres i li dones al patge de les pipes t'infles de caramels indefinidament).
4. Però bàsicament el punt més important per ser un bebeambaspiracionsdegran és que amb prou feines sap dir mamamamamama (la mama s'emociona pensant que és que la crida però la realitat és que és l'únic so que sap articular de manera seguida... ).

Tot i això, el dia del seu aniversari i per no portar-los la contrària (també perquè em mirin tots amb caradembadalits i segueixin dient és taaaan maco!) em vaig currar un:

- És una nena moooolt gran!
(a ella encara n'hi falten uns quants per tenir-los al bote com jo.... l'experiència ja se sap...).





dijous, 8 de setembre del 2011

Estem d'adaptació

Aquesta setmana comencem el tema de l'adaptació. Representa que els nens d'avui en dia per adaptar-nos necessitem una mica més de temps.... mooooolt temps!

L'adaptació és un procés complicat. Sobretot pels pares que s'han d'adaptar els horaris de feina o bé demanar vacances les dues primeres setmanes de curs. El tema consisteix a entrar a poc a poc a l'escola/guarde ja que es veu que si entrésssim de cop ens generaria un trauma que arrossegariem tota la vida (per això la generació dels papes està tan malament... es veu que ells ho feien així, de cop... ara tots al psicòleg... si s'haguéssin adaptat com déu mana!).

El dia de la reunió (una de les mil que es fan abans de començar el curs per conscienciar els pares que els nens s'hauran d'adaptar... no sigui que també se'ns traumatitzin els pares) els mestres fan una graella.
Consell: Quan el mestre digui: A qui li va bé començar el primer dia? Salteu ràpid i apunteu-vos... si fa falta mossegueu! Ni se us acudeixi anar de bo que llavors se t'adelanten els altres i acabes començant un mes més tard!
Llavors es comencen amb els horaris variables:
1. el primer dia que vingui una horeta no sigui que es cansi
2. el segon quasi que en vingui dues
3. el tercer ja veurem com ho porta
... i així fins que consideren que ja estem adaptats (la teoria de la mama es que bàsicament és fins que estem a l'octubre i ja no tenen nassos de seguir plegant a mig matí)

A tot això els papes aguantant amb un fals somriure (es nota que tenen un trauma infantil) i dient que si amb el cap a totes les bajanades que proposa el profe de turno.

Bé, no us enganyaré, el papa ja va deixar anar un cagonloujalidicjoquelanenasadaptaambvuithoresdecop! Sort de la mama que ho va arreglar mirant-lo amb aquella cara de nosapelquediu i tornant a fer-li la rosca a la profe amb cara d'elquefacifaltaperlamevanena... Sinó ja em veig que ens colen l'adaptació fins Nadal!

Total, que els papes de cul i nosaltres encantats d'estar amb ells unes horetes més al dia entre adaptació i adaptació!

A tot això tenim els pèls de de punta només de pensar que s'han acabat les vacances i hem de començar un altre cop... quina mandra!

diumenge, 21 d’agost del 2011

Està caminant

Bé, de moment ho intenta...





dissabte, 6 d’agost del 2011

11/7/11 Ja en tinc tres (publicat amb uns quants dies de retard...)

Per primer cop i a petició del papa a més de la superfestafamiliar GimenoAgeaAvilesCarrera hem fet una festa infantil. És a dir, que a la meva festa d'aniversari hi ha hagut algú menor de 20 apart de mi.
Els organitzadors han estat la Tita: encarregadaoficialdeladecoració i el tiet Joan: encarregatoficialdelanimació.
El resultat ha estat espectacular: Estovalles, gots i plats d'en Bob Esponja + joc de reciclatge amb ampolles de vidre, papers i llaunes reciclats de ves a saber on = Tita+tiet mullats de dalt a baix perseguint tots els nens de la festa (i tirant-se aigua l'un a l'altre en quantitats industrials...).

Bé, que m'ho he passat mooooolt bé i que us hi espero l'any vinent...

dissabte, 2 de juliol del 2011

dijous, 26 de maig del 2011

Estem a la banyera

L'altra setmana vam anar de cap de setmana a Banyoles amb l'Arnau i la Clàudia (bé, els seus pares i els nostres també es van entestar a acompanyar-nos-hi).
Com que no hi havia prou lloc pels quatre a la banyera vam fer torn de nois i de noies...
Quan ens va tocar a l'Arnau i a mi els nostres respectius progenitors de sexe masculí (altrament dits papes) es van posar moooolt nerviosos amb nosequè d'uns tocamientos mentre les mames feien aquella cara de quielsentenguiquelscompri....



dimarts, 24 de maig del 2011

Estem de cap de setmana

Ara que ha arribat el bon temps els caps de setmana omplen el passadís de bosses i més bosses, llits de viatge, minipimers... Els estris es van al.lineant un darrere l'altre a l'espera que el papa els carregui dins el maleter (bé, més aviat a l'espera que comenci el supertetris per encabir-los a l'espai que a mesura que passa el temps sembla més i més reduit).

En aquest punt és quan comencen les grans discussions familiars:

- Vols dir que realment fa falta que ens enduguem l'hamaquita de la nena si ja ens enduem el carro i el llit de viatge?

o bé...

- Vols dir que fan falta els anoracs de la neu, els guants i el gorro per anar a Tossa un dissabte del mes de Maig?

No sé ben bé com s'ho fa, però sempre porta de tot... bé, de tot, de més... i de res. No hi ha viatge que no es deixi quelcom imprescindible... i aquí continua la segona discussió...

- M'estàs dient que portem anoraks i que t'has deixat els bolquers de la nena!

i la clàssica resposta:

- Doncs si taaaan fàcil et sembla el proper cop la fas tu la bossa!

Aquest últim cop va pringar l'Eulàlia (per novata). La mama es va deixar la gorraimprescindibleperquèelsnensnoagafininsolació. En un moment de desesperació va treure la vena aquesta turoniana de focdecampifarigola i ... ja me la teniu posant-li els meus calçotets al cap.
(de manera que ja tenim foto encantadora per a que el seu germà estimatosiguijo la pugui treure el dia del seu casament...)


dissabte, 23 d’abril del 2011

Està menjant

L'Eulàlia ja comença a menjar de tot. És aquell moment en què tots es posen moooolt nerviosos per què pot menjar. Que si un pediatra diu que ja pot menjar pollastre, verdures, vedella.. Que si ja es pot introduir el peix blanc...

Això del peix blanc també té molta tela. S'ha de fer un master per diferenciar el que seria peix blanc (rap, lluç etc. ) del que seria peix blau. La diferència tot i que semblar òbvia, no ho és, ja que el peix, a la parada, no és ben bé del color que tocaria. Per exemple: la tonyina (peix blau per excel.lència si no m'equivoco), més aviat té un to marronòs. El salmó, en canvi, tot i ser del mateix grup, bàsicament seria el peix rosa si ens guiéssim pel to que té a la peixateria.

Sort que la mama té la seva tietamontsebiòlogapracticant que és l'assessora màxima en tots aquests temes (qualsevol cosa que ens pugui afectar i tingui a veure amb la fauna i flora se soluciona amb una fast-trucada a Tarragona).

L'Eulàlia ara també pot menjar ous. Bé, més que ous, pot menjar el rovell de l'ou. I jo em pregunto... Perquè només el rovell? Em costa visualitzar el moment de la història en què algún il.luminat se li va acudir de separar la clara i dir... no, no! això no!

Bé, el tema és que la nena ja pot menjar quasi bé de tot. I si tenim dubtes, el consell del nostre superpediatratotmoltbé és: "En cas de dubte li acosteu la peça de fruita/verdura a la boca i si després de 5 min no està tota inflada i de color vermell és que no té al.lèrgia..."
Aplastant, no...! Sembla que a l'Eulàlia li ha quedat bastant clar...

divendres, 15 d’abril del 2011

Estem (bé, més aviat estic...) jugant


La veritat és que començo a passar-m'ho prou bé jugant amb l'Eulàlia...

dijous, 17 de març del 2011

dimecres, 9 de març del 2011

dimecres, 2 de març del 2011

Estic d'aniversari

Avui és l'aniversari del papa. Hem estat practicant però no me n'acabo de sortir... és molt difícil...



Bé, em sembla que l'Eulàlia i algú més també et volen dir alguna cosa...


diumenge, 20 de febrer del 2011

Està a la galleda

L'únic "gadget" que va comprar el papa pels naixements dels seus fills (o sigui nosaltres) va ser una espècie de galleda transparent.

Es veu que ho havia vist a noséon i li va fer molta gràcia.


La galleda en qüestió valia quelcom així com 30€ i bàsicament era la mateixa galleda que pots comprar al xino per 2€.
El xino, és una botiga amb coses barates normalment de plàstic on hi ha un dependent amb ulls allargats que tot i que sembla que no t'entén sempre assenyala el mateix passadís i diu alfondo (es veu que els productes de les estanteries del davant no es deuen vendre...).

La galleda en qüestió, com totes les coses per a nens tenia un preu totalment desorbitat i totalment injustificat (bé, sempre argumenten allò de "No, no, pero este está homologado y el niño no se ahoga..." i tots hi cauen una i altra vegada).

Així doncs, el papa va pagar encantat la mòdica xifra del prenatal (no es va atrevir a entaforar-nos a la galleda del xino no fos que ens ofeguéssim) i va deixar la galleda al costat de la banyera...

I allà segueix, s'hi passa tot l'any buida i pràcticament sense util.litzar... excepte quan els hi ve la xaladura i els hi agafa el moment fotoalcubo... l'Eulàlia també ho està patint... sort que jo ja no hi entro (em sembla... espero que no se'ls hi acudeixi...)



diumenge, 13 de febrer del 2011

diumenge, 30 de gener del 2011

Estem de "los amigos de la tele"

Els amics de la tele són us personatges que apareixen de cop a la teva vida a través de la caixa tonta i per molts anys que passin no te'n pots desfer mai més.
Són uns amics molt especials, n'hi ha de tot tipus:

1. Animals que parlen i es comuniquen entre ells. Normalment són encantadors i fan moralejas del tipus ecologistes (abeja Maya, Pingu), tot i que també n'hi ha que haurien d'estar censurats a l'horari infantil (els gags del Tom i Jerry són d'allò més gore...)
2. Persones amb poders especials (ja siguin voladores, aranyes, rat-penats etc.).
Dins d'aquest apartat hem de destacar especialment les nenesrobot que ataquen caques, els herois musculats que mengen molt arròs perquè els agrada molt, i sobretot el prefe del papa: una espècie de nenmico que feia kameames amb un vell verd que es mirava les calcetes de les noies...
3. Titelles. A l'època dels papes es veu que hi havia un tal senyorcordills que ara s'ha transformat en el Mic i el seu inseparable cinc segons.
4. Per últim però no menys interessant trobem els dibuixos paranoia. No són ni animals ni humans. Com a exemples trobariem els teletubbies (ninos amb cul enorme que no entèn ningú més que els menors de 3 anys) o el Doraemon (que per ajudar-nos a entendre què és exactament ens el defineixen com a "gat còsmic" que ja em direu què vol dir..).

Aquest últim és dels meus prefes, bé bàsicament me'l trobo a tot arreu, i per si no fos poc n'hi ha un a tooootes les cases de la familia...


dimecres, 26 de gener del 2011

dilluns, 24 de gener del 2011

Estic emprenyant

La meva relació amb l'Eulàlia millora per moments. Hem passat algunes èpoques difícils (sobretot quan es passava el dia amorrada a la teta de la MEVA mama) però sembla que ara la relació millora (diria que un factor és que ara es passa el dia amorrada al SEU bibe).

La veritat és que al principi això de tenir una germaneta em feia una mica de por, però ara li trobo molts avantatges:

1. És una màquina de reciclar. Fa servir tot allò que ja no m'agrada, i com que llavors em quedo sense coses no paren de comprar-me'n més.
2. És una mica boba: Li puc fer totes les marranades que vulgui i com sóc el germà gran em mira embadalida i riu.
3. És una bona aliada a l'hora de despistar el personal: Quan anem a algun lloc nou la gent fa allò de quemacoiquanté (no sé perquè tothom es pensa que és un nen... l'àvia diu nosequè d'unes arracades però la mama no li fa cas) i jo puc fer de les meves.
4. És divertida: La puc gronxar, i gronxar amb l'hamaquita que fins al cap d'una bona estona no plora...

diumenge, 23 de gener del 2011

dimarts, 18 de gener del 2011

Estic recopilant fotos

Eulàlia amb vestit verds i calentadors a joc


(Tita's iphone)

dilluns, 17 de gener del 2011

Estic sense fotos

A la mama se li va espatllar el telèfon mobil. Això a casa no ha estat mai un problema perquè de seguida apareix algun parent (la iaia, l'avi, la tita etc.) que en té quaranta d'antics que comparats amb els que duen els papes són supermoderns.
Aquest cop però el papa (que va amb prepago per a més informació)...
Papa: - Dolceta, he pensat que t'has de comprar un iPhone.
Mama: - Un iquè?
Papa: -Tu segur que ho faries servir.
Mama:- Ni de conya, no em penso gastar ni un duro en un telèfon.
Papa:- Ets una rància.
Mama: - Que no en vull!
Papa: Ets una rancia!
Mama: QUE NO EN VULL!
Papa: ETS UNA RANCIA!
i així dies, i dies fins que la mama va entrar a una tenda orange i es va comprar una còpiaxunga (bé, ella es pensa que no li va costar ni un duro però va fer un d'aquests contractes on ho acabes pagant cada mes... que ells no són tontos!).
La mama estava molt contenta amb la seva còpia fins que se li va acudir intentar descarregar les fotos a l'ordinador de casa... oh! misteri! en quant el telèfonxungo es va connectar a l'ordinador tot han estat problemes.
Internet no funciona, que si la targeta ethernet s'ha desconfigurat, que si on estan els cds originals, que si segur que ho ha tocat ta mare, que si deu haver estat la teva, que si això a mi no em passava mai, que si porta'l al redondo (gurú familiar dels pcs) que si al redondo li funciona i a casa no, que si deu ser el cable... que si no haguéssis comprat un telèfonxungo en comptes de l'iphone això NO ENS ESTARIA PASSANT!
Total que portem dues setmanes sense ordinador, sense poder descarregar fotos i sense blog.
Us deixo amb el muntatge que va fer el tiet per Nadal i que he pogut recuperar d'internet.