Estem de cap de setmana

Ara que ha arribat el bon temps els caps de setmana omplen el passadís de bosses i més bosses, llits de viatge, minipimers... Els estris es van al.lineant un darrere l'altre a l'espera que el papa els carregui dins el maleter (bé, més aviat a l'espera que comenci el supertetris per encabir-los a l'espai que a mesura que passa el temps sembla més i més reduit).

En aquest punt és quan comencen les grans discussions familiars:

- Vols dir que realment fa falta que ens enduguem l'hamaquita de la nena si ja ens enduem el carro i el llit de viatge?

o bé...

- Vols dir que fan falta els anoracs de la neu, els guants i el gorro per anar a Tossa un dissabte del mes de Maig?

No sé ben bé com s'ho fa, però sempre porta de tot... bé, de tot, de més... i de res. No hi ha viatge que no es deixi quelcom imprescindible... i aquí continua la segona discussió...

- M'estàs dient que portem anoraks i que t'has deixat els bolquers de la nena!

i la clàssica resposta:

- Doncs si taaaan fàcil et sembla el proper cop la fas tu la bossa!

Aquest últim cop va pringar l'Eulàlia (per novata). La mama es va deixar la gorraimprescindibleperquèelsnensnoagafininsolació. En un moment de desesperació va treure la vena aquesta turoniana de focdecampifarigola i ... ja me la teniu posant-li els meus calçotets al cap.
(de manera que ja tenim foto encantadora per a que el seu germà estimatosiguijo la pugui treure el dia del seu casament...)