A casa seguim promocionant les diades catalanes.
Pel pont de l'1 de novembre cada any ens reunim amb alguns amics (bé, tampoc us enganyaré... ens reunim amb l'Arnau i la Nora... que s'han reproduit i ara venen amb la Clàudia i l'Adela) i fem la castanyada.
Es veu que ara hi ha una alternativa tipus Papa Noel on els nens es disfressen i fan noséquè de trickor... demanant caramels per les cases...
Quin pal!! Tant bé que ens ho passem fent panellets! Qui vol disfressar-se, cantar i anar recollint caramels podent fer panellets a casa?
Està clar que aquesta tradició americana no té cap sortida a Catalunya!
Tot plegat és prou divertit: la mama s'emociona amb els panellets i ens passem una hora embrutant-nos i empastifant tot el que ens envolta...
La veritat és que ja fa quasi 3 setmanes i encara seguim trobant algun pinyó a sota el sofà... Si veiéssiu la cara del papa!
Els altres papes estan encantats, jo crec que és perquè ens estimen molt i hi estan molt a gust... no crec que tingui res a veure amb que les seves cases segueixin netes com la patena després de l'evento...diria que el papa no pensa igual...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada