Estem d'adaptació

Aquesta setmana comencem el tema de l'adaptació. Representa que els nens d'avui en dia per adaptar-nos necessitem una mica més de temps.... mooooolt temps!

L'adaptació és un procés complicat. Sobretot pels pares que s'han d'adaptar els horaris de feina o bé demanar vacances les dues primeres setmanes de curs. El tema consisteix a entrar a poc a poc a l'escola/guarde ja que es veu que si entrésssim de cop ens generaria un trauma que arrossegariem tota la vida (per això la generació dels papes està tan malament... es veu que ells ho feien així, de cop... ara tots al psicòleg... si s'haguéssin adaptat com déu mana!).

El dia de la reunió (una de les mil que es fan abans de començar el curs per conscienciar els pares que els nens s'hauran d'adaptar... no sigui que també se'ns traumatitzin els pares) els mestres fan una graella.
Consell: Quan el mestre digui: A qui li va bé començar el primer dia? Salteu ràpid i apunteu-vos... si fa falta mossegueu! Ni se us acudeixi anar de bo que llavors se t'adelanten els altres i acabes començant un mes més tard!
Llavors es comencen amb els horaris variables:
1. el primer dia que vingui una horeta no sigui que es cansi
2. el segon quasi que en vingui dues
3. el tercer ja veurem com ho porta
... i així fins que consideren que ja estem adaptats (la teoria de la mama es que bàsicament és fins que estem a l'octubre i ja no tenen nassos de seguir plegant a mig matí)

A tot això els papes aguantant amb un fals somriure (es nota que tenen un trauma infantil) i dient que si amb el cap a totes les bajanades que proposa el profe de turno.

Bé, no us enganyaré, el papa ja va deixar anar un cagonloujalidicjoquelanenasadaptaambvuithoresdecop! Sort de la mama que ho va arreglar mirant-lo amb aquella cara de nosapelquediu i tornant a fer-li la rosca a la profe amb cara d'elquefacifaltaperlamevanena... Sinó ja em veig que ens colen l'adaptació fins Nadal!

Total, que els papes de cul i nosaltres encantats d'estar amb ells unes horetes més al dia entre adaptació i adaptació!

A tot això tenim els pèls de de punta només de pensar que s'han acabat les vacances i hem de començar un altre cop... quina mandra!