Els papes em van tornar a portar a aquell edifici de l'home simpàtic que em medeix i em pesa... Un cop em va haver medit em van passar a una sala nova on hi havia una dona molt maca que em feia ganyotes. Jo, que fa poc que he desenvolupat la facultat de somriure n'hi vaig dedicar un dels millors... Els papes, però, em sembla que no ho van entendre perquè van fer una cara de pomes agres!!! De sobte, em van agafar entre els tres i... bé, no tinc paraules...quin mal!!!...el que vaig sentir va ser tan.... uf!!... si de cas, com que no hi ha document gràfic deixaré que el papa us ho escenifiqui...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada