Un dels meus amics es diu Arnau. L'Arnau és molt gran, quasi tant com els papes, imagineu-vos, ja té un any i 2 mesos!!! Nosaltres, l'Arnau i jo, no hi vam tenir res a dir sobre això de ser amics, els papes (els meus i els seus) van decidir que seriem amics sense consultar-nos-ho (tot i que tampoc els hi haguéssim dit gaire res em sembla...). Jo encara no entenc gaire el concepte de ser amics, es veu que els amics són per a explicar els problemes, t'ajuden quan estàs trist, estan al teu costat... A mi de moment com que no tinc problemes ni estic trist només em serveixen per a estar al meu costat, però no sé si m'agrada gaire perquè quan hi són algú diu: "-Arnau, fes un petonet al Modest!" I mira, em bavegen la cara... si encara fos una nena!!! No, si al final el papa tindrà raó!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada