dijous, 27 de novembre del 2008

Estic volant

Volar és una sensació molt extranya... De sobte el papa t'agafa per sota les aixelles i t'aixeca cap el sostre de l'habitació.
Hi ha qui diu que mareja.... a mi de moment més que marejar-me em fa riure. El papa em mou i fa sorolls del tipus brrrruuuuuum o rrrrrrrrrrrrrrrr...

Suposo que quan voles més de veritat (o sigui més amunt del sostre de l'habitació) sí que deu marejar...

Es veu que quan voles de veritat et fan despullar. Sí, sí, et fan despullar del tot, posar tota la roba sobre d'una safata on no hi cap pràcticament res i et fan caminar així mig despullat i fent equilibris amb la safata fins arribar a un aparell que pita si no t'has despullat prou bé.
Quan ja et sembla que has fet prou el ridícul llavors sí que t'agafen per sota les aixelles, et fan aixecar els peus, et soben les cames, els pits, l'esquena etc.

Finalment, quan ja has passat tot el suplici marxes fent moooolt bona cara (sinó encara són capaços de fer-te tornar a despullar) i amb una mica de sort al cap d'una o dos horetes pots pujar a l'avió per finalment poder-te marejar com una sopa durant una bona estona més...
Se'm fa molt difícil d'entendre perquè a tothom li encanta això de volar!!!