Estic vestit de ratlles

La mama i la iaia són les encarregades de comprar-me roba. El tema pot semblar molt fàcil però no ho és gens, sobretot si tenim en compte el gust de les dues especialistes. La mama encara no ha entès si és el marró que no combina amb el negre, el negre amb el blau marí, el marró amb el blau marí... I la iaia... bé la iaia passa olímpicament de combinar colors i es deixa assessorar per la besàvia que està encantada de baixar a Barcelona a vestir les dones de la familia...
Jo necessitava un pijama i el tema semblava bastant senzill així que no van considerar necessari de fer baixar la besàvia de Torelló.
Quan van arribar a casa l'únic problema que li vaig veure va ser la mida (diguéssim que l'any vinent encara el podré portar), però com que la mama tot ho compra de creixença ja hi estic bastant acostumat...
El problema va venir quan aquest cap de setmana en veure en Teo la mama li va dir a la seva:
- Quina coincidència, el Modest té el mateix pijama però d'un altre color...
i la mama d'en Teo va dir:
- No fumis que li has comprat el de nena?