Estic fins al gorro

Avui hem anat de compres... La mama m'ha comprat un gorro.... més que un gorro jo diria que és un sac de farina del revés... us havia dit que el gust de la mama és bastant discutible?

Espero que passi la fase aquesta de disfressar-me de qualsevol manera i dir continuament: "que moooono!"...

També em posa leotardos... els leotardos són uns mitjons moooolt llargs (molt més llargs que les cames) que serveixen per a suar i per a sentir-se moooolt ridícul.

Ara entenc perquè els nens més grans duen samarretes de calaveres, roba fosca, pantalons trencats etc... Segur que el seu subconscient recorda imatges com la de sota i busquen l'extrem més oposat a la cursileria per a contrarestar-les...
Em sembla que jo aniré de negre, amb tatoos i amb totes les orelles foradades!!! Ja veureu com a la mama se li treuen les ganes de mirar-me i dir que mooooono!!!