Que si "-Ara t'estic" "- Ara no t'estic", que si vull jugar amb vosaltres i venir a la reunió, que si no t'hi deixem venir...., que si "-Bueeeeeeeno, et deixo una cadira...!", que si "-Vaaaaale, ja t'ho tornaré...!"
I vinga reunions i més reunions (això de les reunions deu ser una cosa així com els cafès de la mama... parlar una mica de tot sense arribar mai enlloc...).
I mentrestant la resta (la resta són els normals, els que van a treballar cada matí. No com els polítics aquests o la mama que s'està a casa de baixa... El papa diu que sort n'hi ha d'ell que aixeca el país...). Bé, doncs resulta que la resta està en crisi (això de la crisi és que hi ha uns ninja que ataquen a no sé quins bancs i com que els bancs són moooolt, moooolt pobres i es queden sense diners els polítics, que són mooooolt mooooolt bons els en donen...).
Trobo que tot plegat és molt complicat... però també té la seva part positiva: Viatges amunt i avall, cotxes amb tele a dins, anar sense corbata, no cal tenir estudis, tampoc cal saber idiomes... Em sembla que quan sigui gran m'ho plantejaré això de ser polític... o torero...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada