Estic independitzat

Aquest divendres passat em vaig independitzar. Sí, si, tal com sentiu: he marxat de l'habitació dels meus pares!!!
Aquest pas és un pas molt important a la vida de qualsevol home.
Per primera vegada has d'afrontar tot sol la foscor de l'habitació, has d'intentar dormir sense aquells sons que emeten els papes (gggrrrr, zzzzz), no t'acompanya el larguero abans de dormir , canvies el "Tu afición es sentimiento..." pel "Quèèèèè li darem en el noooooi de la mare...", si plores triguen més de 3 segons a venir a veure què et passa... bé, tota una experiència.

Des que m'he independitzat ho veig tot des d'una altre perspectiva.
La veritat és que em sento més madur, com més responsable, no sé si m'enteneu...
La mama ja no em sembla taaant important, em comença a agradar passar unes estones de reflexió amb mi mateix (bàsicament jo mateix i la pipa), fins i tot els personatges blaus que comparteixen habitació amb mi em comencen a semblar agradables (ja se sap, la convivència)...
A més ara tinc un nou amic (el papa l'ha fet venir per a què em vigili mentre dormo...) al principi cada cop que obria els ulls em fotia un susto de mort, però ara ja m'hi començo a acostumar...

Bé, que ho tinc superadíssim... ja sóc un adult independent que pot anar perfectament sol pel món...bé, si més no per la seva habitació...o no?