Estic disfressat

Des de fa uns dies hem passat a formar part del nombrós grup de pares i fills que es lleven d'hora (la mama ho porta fatal, no sé si s' havia llevat mai tant d'hora!) i de les àvies que passen fred al carrer mentre s'esperen que arribin els néts amb cotxe per fer el traspàs de competències (o sigui de cotxeeeet, de menjaaar, de robeeeeta, de neeen...).

Són una nova espècie...segur que els heu vistos i sinó fixeu-vos-hi! Els trobareu a les cantonades de Barcelona a primera hora del matí, amb cara de resignats i de simacavadetrucarquearasiortien...

La mama no sé on va... però torna al cap d'unes hores i sense ni mirar-me m'amorra a la teta i respira fondo com si li haguéssin tret un pes de sobre...

Després a la tarda em ve a buscar el papa i la mama torna a arribar bufant, em torna a amorrar i quan ja m'he atipat del tot em mira amb cara de culpabilitat i em fa moooolts petons!!!

El que porto pitjor és el tema del sac... l'àvia em passeja per tot el barri disfressat de David el Nomo...