No he entès ben bé el seu nom, però la mama cada cop que me l'ensenya comença a cantar (bé, dic cantar com podria dir cridar, perquè mira que desafina la pobra...) una cosa d'una bicicleta, d'una trompa i d'uns estels...
Això de la trompa és una espècie de cua que té el meu nou amic a l'alçada del nas i que encara no tinc clar per a què li serveix...
Bé, doncs que bàsicament ja estic entrant a una nova etapa educativa en què els papes em fan familiaritzar amb els diferents països i la seva fauna... Ara ja sé que Dinamarca està molt lluny, que s'hi ha d'anar mudat (ni us explico l'odissea que hem passat amb la vestimenta del papa), que van amb bicicleta i que té uns animals molt grossos amb trompes pel davant i cues pel darrere...
Si és que ja m'ho diu l'àvia, ja, que sóc mooooolt lleeeest! (ho enganxo tot a la primera...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada