Bé, bàsicament podem ser molt feliços amb qualsevol cosa impensable que no hagi costat gaires diners i que a ningú amb dos dits de front se li acudiria regalar-nos.
Es poden fer taaaaantes i taaaantes coses amb una cadira... pendre-li al del costat, anar a Sevilla, pujar-s'hi d'empeus i recitar el poema de Nadal, fer-s'hi un petó, perdre-la...
Jo de moment només la mossego, i l'arrossego amunt i avall pel pis (qui deia que poséssin parquet?)... Això de Sevilla ho estic deixant per més endavant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada