dijous, 7 de gener del 2010

Estic despertant-me

Em costa moooooolt llevar-me pel matí.

La mama diu que deu ser una cosa genètica (això de genètica no sé ben bé què vol dir però queda com molt professional...).

Als papes també els hi costa (diria que més que a mi)...

Algún matí que em llevo d'hora començo a cridar-los i de l'avorriment m'acabo tornant a dormir...

Ells diuen que dormo moooolt, però la veritat és que són ells que dormen massa...

La migdiada també ens agrada molt a casa (bé, a mi més que agradar-me és que no em deixen alternativa... Després de dinar al llit, peti qui peti...)

Si no els truca algú o no aconsegueixo cridar prou fort són capaços d'empalmar-la amb el sopar...

Però com us deia...

Em costa moooooolt llevar-me pel matí...