Està mirant la tele

A l'Eulàlia li encanta la tele. Pel que he pogut observar, li és bastant igual el què hi facin. Els papes li deixen veure (clar exemple dels agravis comparatius, ja que a mi m'hi posaven d'esquena...).
Es veu que amb l'Eulàlia han canviat el sistem educatiu. Ara prima més l'assignatira comdeixartranquilselspapes que la de nenssanssensemalshabitscomaralatele.

Bé, el tema és que es queda embadalada mirant-se-la... Sort que a casa hem eliminat la teleporqueria (altrament anomenada telecinco) i ara només veiem programes educatius. Us en faig cinc cèntims:

- En mic:
Ninot de roba que canta cançons com "dalt del cotxe hi ha una nina" (i la mama s'emociona i també la canta) i que té un company estrambòtic fet a base de coses reciclades (coses que llençaries a les escombraries i que en comptes de fer-ho els hi trobes alguna utilitat durant un temps per acabar llençant-les més endavant a les escombraries).

Ideal per a superar el tema de la vergüenzaajena (mama cantant) i per començar a introduir-se en el reciclatge.

- El Bob el manetes:
Personatges que es dediquen a construir de tot. Tots són camions i tractors excepte un espantaocells que encara no entenem què hi pinta.

Ideal per a superar la vergüenzaajena (la cançó és superenganxosa i la mama la canta a tot arreu... ). Fatal per a superar la crisi ja que més d'un nen voldrà ser constructor feina que pel què sembla no té gaire futur...

- Els teletubbies:
Són quatre ninots de colors que caminen com bebès i que fan coses de bebès. Tenen un llenguatge especial que només entenem els menors de tres anys.

Ideals per treure els papes de pollaguera (no veeu com s'avorreixen) i per quedar-s'hi totalment embobat (sobretot els menors d'un any...)